Nit estelada van gogh

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

 

Nit estelada.Autor:


Vincent Van GoghCronologia:
1889 Estil:
Postimpressionisme

Tècnica:


OliSuport:
TelaDimensions:
73,7 cm x 91,1 cm

Localització:


MoMa (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC:


Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels canvis i les Innovacions tecnològiques propiciades per la Segona Revolució Industrial. Això Va suposar també tota una sèrie de transformacions en la societat. Es canviaren Les maneres de pensar, de viure, i es donà menys importància a la religió, qüestionant-ne Els seus principis. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un Altre Imperi, però no se’n va sortir i va sorgir la III República (1870). En Aquest període també es comença la guerra entre França i Prússia. Per aquests Temps també s’inventa la fotografia. Per això en pintura ja no es considera Tant important ser realista, perquè ja hi ha les fotos per a això, i es comença A donar més importància al color i a la subjectivitat.

ANÀLISI FORMAL:


Paisatge nocturn amb un poble a la part de sota i amb dos xiprers en Primer terme.

Elements plàstics:

La línia de  La nit estelada és ondulada en el cel I flamejant en els xiprers. El traç adquireix altres ritmes per tot el quadre (circular, en tirabuixons...). Només les casetes del poble estan pintades amb L’ús de línies rectes. La pinzellada de Van Gogh és molt peculiar i pròpia: Densa, llarga i sinuosa. En aquest quadre forma espirals de color.La gamma cromàtica es mou entre els colors que per Van Gogh representen La nit. El blau és el que omple tot el quadre, però hi podem veure espurnes de Verds i alguns tocs de groc (les estrelles) i taronja. Els colors no són fidels A la realitat perquè Van Gogh el que busca és expressar i transmetre les seves Impressions personals.Els tocs lumínics del quadre, grocs i taronges, els trobem en els Astres del cel i a les finestres de les cases. Donen força expressiva a l’obra I la doten de calidesa.

Composició:

Els xiprers són els eixos Vertebradors de la composició.
Al quedar en primer terme donen profunditat al Quadre, que queda esglaonat en diferents plans: el poble, les muntanyes, L’horitzó, el cel, i el firmament.Les línies verticals que formen els xiprers i el campanar del poble, Contrasten amb les ondulacions que trobem al cel i els astres. Al mateix temps, El xiprer més alt serveix per unir el cel i la terra.L’horitzó, al ser baix, remarca que la importància del quadre, el tema Principal, és al cel.

Ritme:

Trobem un contrast molt marcat entre el Cel i la terra: mentre que el primer se’ns presenta dinàmic i transmet una Agitació un tant inquietant degut als espirals, l’altre és quiet i calmat degut A l’ús de línies rectes i figures geomètriques bàsiques.

Estil:

Postimpressionisme. Sorgit a França a L’última dècada del XIX, continua el camí renovador de l’impressionisme tot i Que refusant les seves limitacions. La majoria d’autors van començar essent Impressionistes però a mesura que evolucionaven van forjar el seu propi estil Personal. Tot i que exposaven junts de vegades, no era un moviment en equip.Com a característiques artístiques, els postimpressionistes rebutgen L’objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura. Volen anar Més enllà però tot mantenint els colors purs i brillants, les pinzellades Soltes, els temes de la vida real i l’aplicació compacta de la pintura, a Través de la qual volen plasmar més emoció i expressió.El postimpressionisme va constituir les bases de les noves avantguardes De principis del Segle XX.

INTERPRETACIÓ: Significat:


El paisatge és utilitzat per Van Gogh per tal d’expressar la seva lluita interior. L’artista no només pinta per Expressar la seva pròpia percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat Moderna contaminada, sinó també pel seu drama religiós. Busca consol. Això es Déu a que a finals del Segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos que Són discutits pels grans avenços científics.Van Gogh havia fracassat en moltes coses, inclús en suïcidar-se, no Venia cap quadre i a sobre va haver d’acceptar el seu internament en un Manicomi.Busca en la natura les respostes que la vivència religiosa tradicional No li pot donar.

Funció:

Estètica i terapèutica, ja que l’autor Pintava per treure’s l’angoixa de dins. La pintura expressa el seu estat D’ànim.

MODELS I INFLUÈNCIES:


Van Gogh rep influències de Delacroix per la força cromàtica, dels Impressionistes per la representació de la llum, els colors plans sense ombres, I dels gravats japonesos per la línia de contorn de les figures.Pels seus aspectes tècnics (utilització simbòlica del color i de la Forma, pinzellada vigorosa i empastada...) es converteix en un precedent del fauvisme (Matisse). Per la transmissió d’emotivitat i expressió serà un clar antecedent Dels expressionistes.

Entradas relacionadas: