La nit estelada

NIT ESTELADA

FITXA TÈCNICA:

Autor: Vincent Van GoghCronologia: 1889

Estil: PostimpressionismeTècnica: Oli

Suport: TelaLocalització: MoMa (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC:

Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels canvis i les noves tecnològiques que venen de la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també tota una sèrie de transformacions en la societat, com en les maneres de pensar, de viure, i la importància de la religió. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se’n va sortir i va sorgir la III República (1870). En aquest període també es comença la guerra entre França i Prússia. També surt la fotografia que pren importància en el Realisme de la pintura i dóna importància en el color.

ANÀLISI FORMAL:

Paisatge nocturn amb un poble a la part de sota i amb dos xiprers en primer terme

La línia és ondulada en el cel i flamejant en els xiprers. Només les casetes del poble estan pintades amb l’ús de línies rectes. La pinzellada de Van Gogh és densa, llarga i sinuosa. En aquest quadre forma espirals de color.

El blau omple tot el quadre, però hi podem veure espurnes de verds i alguns tocs de groc i taronja. Els colors no són fidels a la realitat perquè Van Gogh el que busca és expressar i transmetre les seves impressions personals.

Els tocs lumínics del quadre, grocs i taronges, els trobem en els astres del cel i a les finestres de les cases. Donen força expressiva a l’obra.

Podem veure, que els xiprers són els eixos de la composició. I que al quedar en primer terme donen profunditat al quadre, que queda esglaonat en diferents plans: el poble, les muntanyes, l’horitzó i el cel.

Les línies verticals que formen els xiprers i el campanar del poble, contrasten amb les ondulacions que trobem al cel i els astres. Al mateix temps, el xiprer més alt serveix per unir el cel i la terra. L’horitzó remarca que la importància del quadre és al cel. El ritme és un contrast molt marcat entre el cel i la terra: mentre que el primer se’ns presenta dinàmic i l’altre és quiet i calmat.

Estil: Els postimpressionistes rebutgen l’objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura. Volen anar més enllà però mantenint colors brillants, pinzellades soltes, temes de vida real i aplicació compacta de pintura.

INTERPRETACIÓ:

Significat: El paisatge serveix per expressar la lluita interior. L’artista no només pinta per expressar la seva pròpia percepció d’un món pur, sinó també pel seu drama religiós.

Van Gogh havia fracassat en moltes coses, inclús en suïcidar-se, no venia cap quadre i a sobre va haver d’acceptar el seu internament en un manicomi. Busca en la natura les respostes que la vivència religiosa tradicional no li pot donar.

Funció: Estètica i terapèutica, ja que l’autor pintava per treure’s l’angoixa de dins

MODELS I INFLUÈNCIES:

Van Gogh rep influències de Delacroix per la força cromàtica, per la representació de la llum, els colors plans sense ombres, i dels gravats japonesos per la línia de contorn de les figures. Pels aspectes tècnics serà un precedent del fauvisme. I per la transmissió d’emotivitat i expressió un antecedent dels expressionistes.