Nietzsche vs. Mill i Plató: Comparació de la Moral i la Filosofia

Comparació de la Concepció Moral de Nietzsche amb la de Mill

La concepció de la moral de Nietzsche i la concepció de la moral de John Stuart Mill, l'utilitarisme, són radicalment oposades. Tanmateix, comparteixen un conjunt de valors que tenen el seu origen en la influència del Romanticisme en els dos autors: la importància de l'art, de la singularitat en el desenvolupament de l'ésser humà, així com dels sentiments i les emocions.

La Moral del Senyor de Nietzsche

Nietzsche defensa la moral del senyor, que és la pròpia del superhome, que coneix la mort de Déu i actua en conseqüència exercint la voluntat de poder en un continu experimentar-se a si mateix. És una moral individualista que crea els seus propis valors des de la força (virtut) que li dona sentir-se fermament arrelat al sentit de la Terra. Aquesta seguretat instintiva el porta a la recerca, que és heroica, de la plenitud i la intensitat vital amb independència del plaer o el dolor, perquè el que és fonamental és sentir-se viu, no pas sentir-se segur (la petita felicitat que s'obté de l'ús de la racionalitat). Tot això, sense considerar les conseqüències que els seus actes puguin tenir en els altres (no coneix la compassió).

Els seus valors són l'arrogància, l'egoisme, l'afirmació de la jerarquia, la simpatia respecte als iguals i el menyspreu pels que són inferiors. És la moral pròpia de l'home intuïtiu i dionisíac, que explora les seves possibilitats existencials sense por ni límit i que vol fer de la seva vida una obra d'art. Per tant, és bo tot el que li permeti assolir aquest objectiu, i en assolir-lo consisteix la felicitat.

La Moral Utilitarista de Stuart Mill

La concepció de la moral de Stuart Mill es regeix pel principi d'utilitat o de «la màxima felicitat per al màxim nombre de persones», signe, segons Nietzsche, que aquesta és una moral de ramat (gregària). L'utilitarisme identifica el bé amb la recerca del plaer i l'evitació del dolor (hedonisme), prova, diria Nietzsche, de falta de seguretat instintiva, perquè qui realment busca la felicitat no té por del dolor (la intensitat del sentir ha de ser la mesura i no pas el signe del que sentim). L'obtenció del plaer en Mill està lligada a l'exercici de les facultats superiors (intel·ligència, sentiments morals i sensibilitat artística), ja que els plaers espirituals són qualitativament superiors als corporals. Nietzsche rebutja aquest menyspreu del cos, la fe en les possibilitats de la raó per proporcionar-nos la felicitat i desconfia d'aquests sentiments morals perquè es basen en la consideració de l'altre (moral de la compassió).

Stuart Mill associa la felicitat, per tant, a l'adquisició d'una cultura intel·lectual i a una implicació en la recerca del bé comú. Segons Nietzsche, els seus valors d'igualtat, solidaritat i compassió, típics de la moral judeocristiana, són propis de la moral de l'esclau, que busca refugi i seguretat en la calor del ramat.

Des de la perspectiva de l'utilitarisme, la moral proposada per Nietzsche no és acceptable perquè és egoista i, si s'avalua en termes d'utilitat a partir de les seves conseqüències, és contrària al principi de la màxima felicitat.

Conceptes Clau de la Filosofia de Nietzsche

• Rellotge d'arena de l'existència: Una vida que es pot repetir una i altra vegada (perquè seria com un rellotge d'arena que, quan ha acabat el procés de passar la sorra d'un compartiment a l'altre, es gira i tot el procés torna a començar).
• Ets una volva de pols de la pols: Ets una cosa insignificant.
• Nihilisme: Absència de valors.
• Homes bons: El grup que s'oposa als nobles o poderosos i que són considerats com a 'bons' segons la moral dels esclaus.
• Antropomorfismes: Atribució de qualitats humanes a objectes o fenòmens no humans.
• Impuls moral envers la veritat: Tendència humana a valorar la veritat com a honorable i beneficiosa.
• Home noble: Aquell que té les virtuts de l'autoafirmació, la confiança, la creativitat i l'espontaneïtat.
• Ressentiment: Sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
• Antropomòrfica: Atribució de característiques humanes a objectes o conceptes no humans.
• Metamorfosi: Transformació del món exterior en termes humans o subjectius.
• Ressentiment: Sentiment de rebuig o d'odi contra l'home noble i fort. És el sentiment de l'home plebeu i vulgar, que capgira el concepte originari de bo/dolent com a instrument de venjança contra l'home superior.
• Espontàniament: De manera natural, sense coacció externa o influència artificial.
• Estat de naturalesa: Condició pre-social on els individus competeixen per la supervivència sense una autoritat central.
• Guerra de tots contra tots: Situació de conflicte generalitzat i sense restriccions entre tots els membres d'una comunitat o societat.

Comparació de Nietzsche amb Plató

La fortíssima crítica que fa Nietzsche de la filosofia platònica fa que tots dos filòsofs es prestin força bé per fer una bona comparació.

• Plató sempre parla clarament de l'existència de dos mons, mentre que Nietzsche rebutja aquest plantejament i aposta per l'existència d'un únic món, el material. A més, diu Nietzsche que Déu ha mort, mentre que tota la tradició racionalista gira al voltant de l'existència d'una divinitat.
• Plató, com tots els racionalistes, va mostrar un total rebuig i menyspreu vers el món material, considerant-lo font d'error i de pecat; Nietzsche, en canvi, considera que l'home ha de recuperar el gust pels plaers materials i per tot allò que impliqui plaer físic, sempre tan castigat per la mentalitat platònico-cristiana.
• Nietzsche diu que la societat moderna s'ha tornat nihilista, i per tant no hi ha res que doni sentit a la nostra vida; mentre que Plató té molt clar que sí que hi ha un camí marcat, unes coses concretes que hem de fer i altres que no hem de fer per tal d'assolir el premi d'una altra vida.
• La veritat, segons Nietzsche, no existeix, ha estat un invent funest (relativisme=escepticisme); en canvi, hem vist com Plató, Descartes i tots els racionalistes estan convençuts de la capacitat de l'home per aconseguir coneixements veritables i definitius (dogmatisme).

Ontologia

• Plató: Els dos mons, el de les Idees [el descrius breument] i el de les coses sensibles [el mateix]; el món vertader és el món intel·ligible.
• Nietzsche: L'únic món existent és el món sensible [i pots apuntar una crítica al món de les Idees].

Epistemologia

• Plató: El coneixement sensible no produeix autèntic coneixement, només “creença” (doxa), el vertader coneixement és el de la raó (ciència, episteme) i sobretot la noesi o coneixement de les Idees... A major realitat de l'objecte, major coneixement [això et pot servir d'enllaç amb Nietzsche: la major realitat la tenen les coses sensibles i no les Idees, etc...].
• Nietzsche: L'única realitat és la que es dóna als sentits, a la sensibilitat... Crítica a la raó que és fabuladora (inventa móns il·lusoris). Crítica a les Idees i als conceptes (que momifiquen, petrifiquen).

Antropologia

• Plató: Dualisme cos-ànima (unió temporal, cos sepulcre, finalitat alliberar l'ànima del cos...); immortalitat de l'ànima.
• Nietzsche: Nega tota immortalitat, l'ànima no és més que el producte de la interiorització de la mala consciència, de la repressió dels instints... L'ésser humà és un ésser viu en el qual cos i instints són dimensions fonamentals.

Moral

• Plató: La recerca del Bé i les virtuts morals estan sempre lligades al control de les passions: la part racional de l'ànima ha de dirigir a la part irascible i entre les dues governar a la concupiscible. L'ascens cap al Bé moral i cap al coneixement passa per alliberar l'ànima del seu sepulcre...
• Nietzsche: La moral de Plató és una moral d'esclaus [pots caracteritzar-la en la línia: Sòcrates, Plató: triomf d'allò apol·lini, decadència dels instints... Nietzsche proposa una moral de senyors, aristocràtica [comenta-la breument: força, valor, orgull, la moral dels estats d'ànim elevats]. Cita al superhome: trencar amb els vells valors, acceptar l'etern retorn i el devenir, entregar-se als instints, és voluntat de poder...

Política

• Plató: La política és de màxim interès per Plató (de fet, per la política es dedica a la filosofia).
• Nietzsche: No mostra cap interès per la política, li preocupa més la moral i l'individu.