Nietzsche Nihilisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,85 KB

 

Nietzsche


El context filósòfic: Hem de parlar del filòsofs de la sospita ¡, perquè eren els que dubtaven de la pròpia consciencia en tant que no tenien clar que aquest no hagi creat al llarg de la Cultura occidental una fal·làcia, és a dir, que aquest pensament occidental al llarg de la historia hagi creat conceptes o idees que no s’ajusten a la realitat. El cristianisme ha tingut un paper fonamental creant un món ideal, on es diu que aquesta vida no val i la que val de veritat es la que hi ha després . Totes del creacions de la cultura occidental amaguen per sota un determinada intensió (que l’home es consideri un ser racional). 
Cultura occidental creen un determinats conceptes on els filòsofs veien que hi havia una intensió: 
1.Marx: Allò expressat Ideologia i emmascara els Interessos de classe i el mètode d’anàlisi és el materialisme històric.
2.Nietzsche: Allò expressat Allò racional i emmascara allò irracional i el mètode d’anàlisi és la geonealogia.
3.Freud: Allò expressat allò conscient i emmascara els Interessos de classe i el mètode d’anàlisi és el materialisme històric.
La consciencia ha creat la cultura occidental i ella denuncien que aquest valors tenen una altre realitat.
2. Vitalisme: El vitalisme és un moviment filósòfic que es caracteritza per: 
Reacció contra la metafísica hegeliana i el cientificisme de Compte: És una reacció contra el Racionalisme i l’idealisme de Hegel i l’absolutització de ciència de Compte.
Exaltació de la vida i de les forces irracionals enfront la cultura: Expressa una exaltació de la vida com a forma d’entendre l’ésser humà i una crítica dels valors culturals que emmascaren el vertader ésser de l’ésser humà.
Assaigs d’estil intuïtiu enfront a obres sistemàtiques: Els filòsofs vitalistes fan més ús, en les seves obres,  d’exposicions i anàlisis de determinats temes, basats moltes vegades en intuïcions, en forma d’assaig que no pas obres de caràcter general i/o sistemàtic.
Objectiu prioritari: Vida: és coneguda si es viscuda intensament, dolor…. 
Viure es ser capaç  d’acceptar el dolor la tragèdia i és el concepte fonamental.
La cultura occidental des de Sócrates ha potenciat això que no és real el món ideal de Plató, Déu...... Ha revaluaritzat allò irreal i allò real no ha negat.
3. Tres nivells de pensament Nietzscheà:
Primer nivell: Que és la vida, l’home inclòs tal com a fins ara ha estat comprès?
Nietzsche respon: l'home ha comprès fins ara la vida en funció d'un "sentit" objectiu i trascendent. Però aquest sentit és la gran mentida que cal desmmascarar. Plató i el cristianisme són els dos grans responsables d'aquesta comprensió enganyosa, però darrera d'ells, s'arrossega tota la cultura occidental. D'aquí la crítica mordaç i despiatada a tots els valors del món occidental: l'enunci de la "mort de Déu" és la primera tasca de Nietzsche.
La mort de Déu suposa la mort de la veritat absoluta, del món vertader del platonisme i del cristianisme, i la redempció, per tant, de la vida. Seria, a més a més, una nova manera de pensar, de sentir i de valorar. La primera pregunta condueix a la segona: ¿Què és, doncs, la vida -l'home inclòs- tal com en veritat és?. I Nietzsche respon: en veritat és "sensesentit". D'aquí la inevitabilitat del Nihilisme. El Nihilisme acompanya a  Déu i la seva mort. Amb Déu ha mort també, irremeiablement, el sentit. El món i la vida s'ofereixen amb una total absència de sentit per a Nietzsche. El Nihilisme no és una teoria filósòfica ni cap proposició teorètica. És, per a Nietzsche, un moviment propi de la cultura occidental. L'esperit occidental, cansat i exhaurit pels alts, inadequats i ficticis valors del seu "veritable món", es torna nihilista. El Nihilisme de l'esperit occidental és absolut i radical. Des del moment en que es comparen els valors més alts, el veritable món, el món suprasensible i la seva personificació en la divinitat, amb la vertadera essència de l'home, es perd la fe en aquests: "arribem a la conclusió que no tenim cap dret a suposar un més enllà". Aleshores la cultura resta sense sentit, sense cap guia aparent i amb això s'arriba a la decadència i al pessimisme. El Nihilisme és una força destructora i desintegradora de la base de la cultura occidental, és a dir, de Déu, del Déu monoteista, el Déu de les contraposicions metafísiques entre el bé i el mal, entre el món aparent i el món real. Aquest Déu-Un-Totpoderós mor perquè entre tots l'hem assassinat; quan ens adonem d'aquest fet podrem superar l'estat nihilista.

Entradas relacionadas: