Nexes catala

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,62 KB

 

Les Oracions subordinades substantives això / allò realitzen la funció sintàctica d'un substantiu (subjecte, CD, atribut, CRV...). Poden ser de quatre tipus: a

) Completives

Introduïdes per la conjunció que. Ex.: Us demano que m'escriviu. B

) Interrogatives indirectes

Introduïdes per un pronom interrogatiu (què, com, on, quin, quant, qui...). Ex.: No sabia què volia. C)

Relatives o adjectivades

Introduïdes per un pronom relatiu (qui, el que, les qui...). Ex.: Sempre parla del que no sap.
d) D'infinitiu
: introduïdes per aquesta forma no personal del verb. Ex.: No m'agrada fumar.

Pel que fa a les funcions, es poden distingir les següents:a) Subjecte: No m'agrada que contestis.B) CD: Volia que m'acompanyessis. (Ho volia.)c) Atribut: La veritat és que t'estimo.D) CRV: Es va oblidar que havia de comprar el pa.E)CN: Tenia la idea que s'equivocava.F) C.Adj: Estic contenta que hagis guanyat.G) CI: Han donat caramels als qui han arribat primer.H)CAdv: He vingut després de jugar amb tu

OR SUB ADJ -> el qual/ la qual  El pronom relatiu "que" només pot fer les funcions sintàctiques:
Subjecte: El noi que corre la marató és el meu amic.CD: El te que serveixen és molt dolent.CCT: El dia que ens vam veure va ser molt ROMàntic.
Els pronoms relatius "com", "on" i "quan" fan la funció de CCM, CCL, CCT. El pronom relatiu "qui" amb preposició fa la funció de:
CI: Els companys als qui vaig demanar ajuda estudien a la universitat.CRV: Les persones en qui confies de debò mai no et trairan.CC Companyia: Han detingut el Joan, amb qui havia anat alguns cops al cinema.
El pronom "què" amb preposició fa les funcions sintàctiques de:
CC de lloc: Ens vam aturar a la sala en què exposaven les seves obres d'art.CRV: Tens una llista d'aliments de què t'has de recordar.CC de mode: La causa de l'accident va ser la velocitat a què anava.CC d'instrument: La policia va trobar la pistola amb què es va cometre l'assassinat.CC de causa: Aquests són els motius per què ha estat acusat.

Les oracions subordinades adverbials són un tipus d'oracions subordinades que fan en l'oració composta la mateixa funció que un adverbi, és a dir complement circumstancial. En l'oració simple i es poden intercanviar per aquest. N'hi ha de diferents tipus introduïdes per una conjunció determinada i es poden dividir en pròpies i impròpies.

Pròpies Són aquelles que es poden substituir per un adverbi o una locució adverbial. Poden ser de lloc, temps i mode:

Temporals:

moment en què es produeix el fet.Nexes: abans que, quan, mentre, després que, des que... Ex.: Quan va arribar, van aplaudir.

Locatives:

localització del fet.Nexes: on Ex.: Vés on vulguis.

Modals:

manera.Nexes: com, com si... Ex.: Camina com pot.

Impròpies

Són aquelles que no es poden substituir per un adverbi o locució adverbial però realitzen en l'oració la funció d'aquests. Poden ser causals, finals, consecutives, comparatives, concessives i condicionals:

Causals:

indiquen la causa de l'acció.Nexes: perquè, ja que, com que... Ex.: Vinc perquè no em trobo bé


Finals:

indiquen finalitat.Nexes: perquè, a fi que, per tal que... Ex.: Vinc perquè m'ajudis


Consecutives:

expressen conseqüència.Nexes: tant...Que, massa...Perquè Ex.: Parla tant que m'atabala.

Comparatives:

estableixen una comparació (de inferioritat, igualtat o superioritat).Nexes: més ...Que, menys ...Que, tan...Com Ex.: És tan alt com son pare.

Concessives:

expressen una concessió.Nexes: encara que, malgrat que.. Ex.: Sortirem d'excursió, encara que plogui.

Condicionals:

expressen condició.Nexes. Si, en cas que... Ex.: Si arribes aviat, anirem al cinema.
Blancor (n/ k) velarització - cara amiGa ( Y al revés) aproximació - doS indicis ( Z) sonorització - té uN Gos ( n/ g) velarització - àNGel ( /nz) palatalització - saC de blat ( g) sonorització - eXàmen (gz) - -baF espès (v) sonorització - baNQUeta ( n/k) velarització - rebuTJar ( dz) -  ////// Emmidument-
CantAR (o) / sensibilització-
CantaR-la (r) / so palatal africat sord-
Cotxe ( tserpiente)

/ so velar aproximant sonor

Amiga ( Y cogida x abajo)

/ velarització

Blanc (n/

) / so alveolar fricatiu sord

Sopa (s) / geminació-
Setmana (mm)

/ so palatal africat sonor

Platja (dz) / sinalefa-
Canta una (aw) / ensordiment -
Verb ( P)

Els circumstancials , els predicatius i els preposicionals se substitueixen per hi o per en


Van a Madrid. ?
Hi van.
Vénen de l'Hospitalet. ?
En vénen.
Pensa en ella. ?
Hi pensa.
Es va descuidar de fer-ho. ? Se 'n va descuidar.
Corren esverades. ?
Hi corren.
També es diu Joan. ? També se 'n diu. •  L' atribut se substitueix per ho o per el , la , els , les .


És el teu fill. ?
L' és.
És mestre. ?
Ho és. •  El complement del nom se substitueix per en .
Saps l'origen d'això? ?
En saps l'origen? •  El subjecte , quan es pot substituir, se substitueix per en .

Arriba un autocar. ?
N' arriba un.

Complement directe determinat: el, la, els, les

La nena menja la poma .
Ð La nena la menja.
La nena menja el pernil .
Ð La nena el menja.
Menja la poma .
Ð Menja

-la


Menja el pernil .
Ð Menja 'l .

Mengeu el pernil .
Ð Mengeu

-lo


Mengeu la poma .
Ð Mengeu

-la


Complement directe indeterminat: en

La nena menja pomes .
Ð La nena en menja.
La nena agafa pomes .
Ð La nena n' agafa.
Menja pomes .
Ð Menja 'n .

Mengeu pomes .
Ð Mengeu

-ne


Complement directe neutre: ho

Ella menja allò .
Ð Ho menja.
Menja això .
Ð Menja

-ho


Menja el que vulguis .
Ð Menja

-ho


Complement indirecte (introduït per a )
:

• A ell...
li • A ells...
els  • A ella...
li • A elles...

els

Entradas relacionadas: