Nervis raquidis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,13 KB

 

S. Nerviós:


integrat x estructures destinades a coordinar-se entre si i relacionar-se amb el medi.

S.Nerviós vegetatiu:


regula relació d l'organisme amb el medi intern i es responsable de l'homeòstasi. 

S. Nerviós central:


constituït x diversos segments q succeeixen sense continuïtat , agrupats a l'encefal i a la medul·la espinal.

Cervell:


part més voluminosa d l'encèfal, conté centres nerviosos q regeixen activitats sensitives i motores.

Hi ha: Còrtex:

cara externa dl cervell, permet el control voluntari sobre reaccions davant els estímuls sensitius i sensorials. Es la base dl raonament intel·lectual, memoria especialitzaada i capacitat x comunicació simbòlica.

El cervell es divideix en 5 lòbuls:


frontal, parietal, occipital i temporal. 
A la regió frontal s'origina programació d'actes voluntaris. Es regula la integració dls actes racionals, insintius i afectius.

Regió frontal intermèdia:

és el centre d motricitat involuntària.
La regió postfrontal, a la part anterior a la cissura de Rolando, centre d motricitat voluntària.

El tronc encefàlic:


dividit en mesencèfal,protuberància i bulb raquidi.

Mesencèfal:


connecta el cervell amb protuberància. Lloc de pas d tractes nerviosos q uneixen estructures situades a sobre i a sota d'aquesta part dl cervell.

Protuberància:

circulen ls vies aferents, q capten l'estimul i el condueixen al sistema nerviós central. I les vies eferents,q transmeten impuls nerviós desde sistema nerviós central fins l'executor d resposta.

Bulb raquidi:


es centre vital, regula funcions imprescindibles x la vida de l'organisme. La funció és servir d'estació d relleu per al pas d'impulsos entre la mèdul·la espinal i l'encèfal.

La mèdul·la espinal:



Substància grisa:

correspon a nuclis neuronals de caràcter sensitiu, vegetatiu i motor.

Substància blanca:

agrupacions d fibres mielíniques.

Vies motores: es consideren ls principals vies i centres al servei d la motricitat

. Se subdivideixen en via piramidal funcions: via dl moviment voluntari

Regula els moviments precisos i fins que executen els músculs més distants. -Inhibició de les funcions dels centres medul·lars: modula la intensitat del to muscular i reflexos musculars.

Via extrapiramidal

situat en el cervell, àrea premotora, situada a la regió frontal intermèdia del còrtex cerebral. Estructures subcortals, formades x ganglis basals i tàlem. Cerebel. Diferents nivells d mesencèfal, protuberància i bulb raquidi. Funcions: controlar motilitat involuntària i dl to muscular, dls moviments automàtics i associats. Regulen les funcions posturals i exteriorització mímica. 

S. Nerviós perifèric


Estableixen connexions entre s.Nerviós central i sectors d l'organisme.Format x nervis raquidis i nervis cranials.

Nervis raquidis:

connecten articulacions, pell o músculs dl cos, amb mèdul·la espinal. -Reben i transporten al SNC estímuls sensitius q reben els receptors sensorials. -Transmeten els impulsos motors provinents de vies piramidal i extrapiramidal del SNC a òrgans efectors corresponents. 

Nervis cranials


El cervell es connecta amb receptors i efectors del cap a través de 12 nervis cranials. Tenen funcions motores en relació amb músculas dl cap. 

S.Muscular:


transforma impulsos nerviosos originats al cervell en energia mecànica x músculs.

El llis:

 forma diferents organs interns. Involuntari. Controlat x sistema nerviós vegetatiu.

Cardíac:

x sistema nerviós vegetatiu.

Estriat:

Insertits en els ossos i les seves contraccions poder ser controlades, Fan movints voluntaris. 

Les neurones:


cèl·lules nervioses q componen sistema nerviós motor, especialitzades en transimissió d'estímuls elèctrics a gran velocitat i distància. 

Sinapsi :


tranmissió de l'impuls nerviós entre neurones.

Elèctrica:

x vanci de valor iònic.

Química:

la neurona desprès substàncies químiques q recull la següent en nucli de la qual es produeixen canvis. La sinapsi provoca reacció en cadena des de l'inici de l'impuls fins al final.

La mielinització:

procès de recobriment de mielina de les cèl·lules dl sistema nerviós.

Llei cefalocaudal:


el nadó controla abans els moviments del cap q els dels peus.

Llei proximodistal:

el nadó controla abans el moviment d braços  q el de mans i dits.

Moviments reflexos: respiratori

Al nèixer, x entrada d'aire als pulmons.

Succíó:

contacte d llavis amb objectes produeix mviment rítmic.

Dls punts cardinals:

excitació a comissura dls llavis provoca rotació dl cap.

Grasping(prensió):

s'estimula la palma de la mà amb objecte. Prem fortament.

Redreçament estàtic:

estirar membres inferiors cm a rsposta x pressió als peus.

Marxa automàtica:

el nadó moviment d cames i peus.

Babinski

Es toca planta peu, dit doblega a dins i dits d'obren.

Moro:

quan cop fort separa braços i els posa al pit. 

Moviments reflexos:


innats, involuntaris o no intencionals. Regulació medul·la espinal o tronc cerebral. Es fan sense pensar.

Moviments voluntaris:

adquirits, intencionals, control: còrtex cerebral i sistema piramidal. Es fan pensant.

Moviments automàtics:

adquirits, intencionals, control: sistema extrapiramidal, sense pensar.

Entradas relacionadas: