Nazisme feixisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

LA REVOLUCIO RUSSA
La crisi de la russia tsarista: a la primeria del segle XX, russia era un pais esquinçat per profundes tensions, derivades fonamentalment del poder autocràtic del tsar Nicolau II, que governava al seu lliure albir, i de l’existencia d’una gran massa de pagesos sense terres i d’obrers industrials que vivien en unes condicions penoses, enfront d’una minoria d’aristròcates propietaris de les terres i industries. El 1905, el malestar social va donar lloc a una revolea que va obligar el tsar a renunciar a una part del poder a favor d’un parlament, la duma, i a empendre algunes reformes politiques i socials. Aixo no obstant, en la practica va continuar regnant de forma absoluta. L’oposició de la poblacio al regim va creixer amb les derrotes militars en la primera guerra mundial, sobretot quan el 1915 el tsar va asumir per sonalment el comandament de l’exerrcit, alhora que augmentaven els sofriments generats per aquest conflicto en la poblacio civil.
L’ESTALINISME
A la mort de Lenin, en el 1924, trotski i stalin es varen disputar la successio i en va resultar vencedor aquest barrer el 1927.
Stalin instaurà un sistema politic totalitari. El partit comunista va passar a controlar tots els aspectos de l’estat i la societat. Stalin va ser considerat un lider infla.lible, les desicions del qual calia acatar sense critica. Un dels principals objectius de stalin va ser convertir l’URSS en una gran potencia economica. La seva politica economica es basa en:
1 la planificaio de l’economia per l’estat, que establia la produccio agrícola i industrial per periodes de cinc anys (plans quinquennals). 2 es va prohibir la propietat privada de la terra i es col.lectivitzà l’agricultura, que es va fonamentar en dues formes de propietat: el sovkhoz, granja estatal que ocupava assalariats, i el kolkhoz, granja de propietat col.lectiva pero controlada també per l’estat. 3 es varen crear grans industries de propietat estatal i el govern controlava també el comerç, els bancs i la resta de serveis.



LA REVOLUCIO RUSSA DE 1917
El concepte de revolucio russa fa referencia a dues revolucions que triomfaren el 1917. la primera, la revolucio de Febrer, va posar fi al govern autocràtic del tsar; la segona, l’anomenada revolucio d’octubre o bolxevic, va provocar la caiguda del govern provisional establit despres de la primera etapa revolucionaria i l’establiment d’una dictadura comunista dirigida per Lenin.
1 la revolucio de Febrer: la intervencio de russia en la primera guerra mundial va evidenciar la falta d’organitzacio militar, politica economica del pais. La mobilitzacio de milions de pagesos havia provocat un descens de la produccio agrícola. El poble estava famolenc i desil.lusionat davant les noticies que arribaven del front. Es varen formar consells d’obrers, pagesos i soldats: els soviets, que exigien canvis. El Febrer de 1917, el malestar creixent va desembocar en un moviment revolucionari de petrogard, que va causar l’abdicacio del tsar. El poder va passar a les mans d’un govern provisional format per membres de la duma, que va encetar una serie de reformes liberals. Però despres de la revolucio, hi havia dos poders enfrontats: el govern provisional, que estava dirigit per Kerenski, amb el suport dels menxevics, i els soviets, dirigits en gran part pels bolxevics, el lider dels quals era Lennin.
2 La revolucio d’octubre: davant la lentitud de la reforma agraraia del govern de Kerenski i la decisio de continuar la guerra, a la qual s’oposaven els bolxevics, un nombre cada vegada mes gran de rusos s’inclinava a favor d’aquests darrers, que començaven a reclamar tot el poder per als soviets. A l’octubre, els bolxevics varen protagonitzar una segona revolució i varen enderrocar el govern provisional. Lenin va fomar un nou govern, va signar la pau amb alemanya el 1918, a costa de grans perdues territorials per a russia, i, entre altres mesures, va aprovar l’expropiacio de les grans propietats agraries i el control de les fabriques per part dels obrers. Aquests fets varen atiar l’oposicio al nou regim entre algunes capes de la societat i varen desembocar en una guerra civil, entre 1918 i 1921, que va concloure amb la victoria dels bolxevics.
3 El govern de Lennin: la situacio generada per la guerra civil va provocar l’enfonsament de l’economia russsa, i 1921 va ser un any de fam, que costà la vida a cinc milions de persones. Per resoldre la crisis Lenin va adoptar una nova politica economica (NEP), que combinava elements comunistas i capitalistas: permetia la propietat privada dels pagesos, pero la industria i els bancs quedaven en poder de l’estat. La Nep va aconseguir la recuperacio, pero va augmentar les diferencies socials. Durant el seu mandat, diverses nacionalitats, que s’havien independitzat arran de la guerra civil, es varen unir per formar l’estat federal de la unio de republiques socialistas sovietiques (URSS) el desmbre de 1922. Cada republica Gandia d’un cert autogovernt, pero estava sotmesa a les desicions del partit comunista i del parlament o soviet suprem.

Entradas relacionadas: