Narrativa de posguerra catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,92 KB

 

NOVEL·LA DE POSTGUERRA


Després de la guerra, era molt difícil publicar en català, i més la novel·
La, la qual era un gènere que no permetia fer-ne lectures o trobades, com és el cas de la poesia. Però tot i les dificultats s’anirà recuperant gradualment, insistint en les tècniques i les actituds que s’havien desenvolupat en els anys de preguerra.


- La narrativa de l’exili:

La traumàtica experiència de la guerra i l’exili després de la derrota republicana van estimular la redacció d’un seguit de novel·les i contes, mitjançant els quals els autors pretenien donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar sobre la condició humana.

De la novel·la testimonial podem citar l’obra de tres escriptors exiliats:
556 Brigada Mixta (1945) d’Avel·lí Artís-Gener;
Aquí descansa Nevares (1967) de Pere Calders;

Tots tres surten per

l'Ozama de Vicenç Riera Llorca.


- El Realisme Compromès

Cal distingir dos corrents:

El Neorealisme és un corrent constituït per un conjunt de novel·les i contes centrats en els ambients marginals i els treballadors, amb intenció de denúncia humanitària.

El Realisme Històric
: El seu tret diferenciador és la substitució de la denúncia humanitarista per un plantejament de la injustícia social.


- La recreació del Realisme vuitcentista

Hi destaquen dos autors: Sebastià Juan Arbó i Enric Valor, qui publica Tino Costa
.


- La influència de l’Existencialisme

L’existencialisme és un moviment filósòfic que situa l'existència humana concreta al centre de la reflexió. Manuel de Pedrolo en la seva narrativa estableix un contacte amb l’existencialisme, en canvi, María Aurèlia Campany i Josep Iborra són els narradors que mostren una incorporació més determinant.


-  La narrativa de gènere

És en aquest període quan neix vertaderament la novel·la policíaca catalana, gràcies sobretot a l’esforç de dos escriptors, Manuel de Pedrolo i Rafael Tasis.


- La narrativa psicològica

La novel·la psicològica és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del s. XX amb figures com Marcel Proust (A la recerca del temps perdut
) o James Joyce (Ulisses
).

Característiques

: subjectivitat, introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista.

Solia tractar sobre la psicologia de la dona, perquè creien que era més complexa i més interessant, cosa que es reflexa als títols d'algunes novel·les (Laura, Aloma, Colometa, etc.). Aquestes dones provenien d'un estrat burgès i tenien un cert nivell cultural. Aquest tipus de novel·la són l'intent de reflectir el món interior dels personatges, els seus pensaments, vida interior, maduració, sentiments, caràcter, ideologia, visió del món... Els narradors utilitzen diversos recursos per aconseguir-ho: utilització del discurs directe lliure i el monòleg interior.



Entradas relacionadas: