La narrativa dels anys 70

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,02 KB

 

Baltasar Porcel:


alguns narradors a finals de la década dels 60 comencen a publicar una narrativa encara realista.A vegades es el mateix autor qui reconstrueix el seu passat i un exemple es Baltasar Porcel entre altres. Va néixer a andratx i va treballar com a periodista, destaca en la producció narrativa. Va escriure sol negre en la que arranca el mite de Andratx, un mite d’un mon insular, rural etc que lluita per la supervivència i es el mon de porcel on desplega novel·les com els escorpins, els argonautes,difunts sobre els ametllers en flor i cavalls cap a la fosca.
El cor del senglar constitueix un retorn al mite d’Andratx que condensa els atributs de la prosa de Pòrcel te el gust de desplegar una narració pura amb la imaginació, aventures al servei de la construcció de un univers propi.A difunts sota els ametllers en flor:
Porcel evoca la vida de un poble a traves de diferents histories dels seus habitants amb tendresa i ironia..
Lola i peixos morts: es un home fracassat que viu a una ciutat sense cap atractiu, es un llarg monòleg col·loquial on es capaç de reflectir els aspectes actuals , el sexe que té tanta importància assoleix en la seva producció, però també l’amor./ Pòrcel retorna a Andratx i crea una obra de maduresa amb mediterrani.

Sol negre: es fixa en la vida aturada de un poble de Mallorca on Març surt de la pressó i els pares estan morts i ell s’estableix a la casa de la família i es dedica a descriure uns entorns geogràfics q marquen els límits de un mon entotsolat. Hi ha elements de mons de misteri en la línia de la tradició. El narrador contrapunta les histories amb unes cartes escrites a una tal María a qui Març ha estimat i a qui deixa x tornar al poble, i converteixen la novel·la en  una novetat temàtica i estilística català d’aquells anys. També reflecteix la influencia de l’existencialisme i es centra en un personatge acosta de l’estranger de Camús. A Cavalls cap a la fosca: es una meditació sobre la meditació sobre la fugositat de la vida, de tota vida humana: la persona es essencialment temps, temporalitat que l’aboca a la mort i q modifica i transforma l’home de una manera implacable. I el temps destrueix els personatges de les histories narrades a Cavalls cap a la fosca i assoleix una de les fites de la seva narrativa, l’autor a traves de la seva narrativa medita sobre el be o el mal.Les primaveres i les tardors: se estructura al voltant de una família i de un sopar nadalenc, el seu atractiu principal es en la combinació d’elements narratius diversos. Crea un mite del seu mon insular, te coma protagonistes diverses generacions de una mateixa família.També es centra en un sopar nadalenc on Pòrcel reflexiona sobre el sentit de la vida que encarnen els personatges lluitadors que han aconseguit fer-se a si mateix.El positivisme significa permanència.

Entradas relacionadas: