Narrativa catalana de postguerra

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,28 KB

 

-Quan no segueix cronològicament l'ordre:

  1. In media res: “en mig de l'assumpte” la història comença a la meitat, no hi ha plantejament, a partir d'aquesta situació s'anirà explicant la història començant en ple conflicte.

  2. Flash back o analepsi: retrocediment del temps (a tota l'obra o en moments determinats)

  3. Flash forward o prolepsi: avançament al temps per saber què passarà en un futur (com una predicció)

  4. Possibilitats diverses: per ex. Les històries paral·leles que en un moment de la història conflueixen.

  5. Diversitat ritme de la narració) tipologies textuals, com les descripcions que fan que sigui més lent, l'el·lipsi més ràpid, els diàlegs en viu...

ELEMENTS DE LA NARRACIÓ:


-Punt de vista del narrador:

→ INTERN: el narrador internvé d'alguna manera a l'acció, sent protagonista: 1a pers singular, sent testimoni: persona que coneix els fets i els narra en 3a pers singular o sent un narrador multiselectiu: el narrador adopta diferents personatges, no sempre és el mateix, narren la història en 1a pers singular desde el punt de vista de cadascú.

→ EXTERN: no intervé en la història i la explica desde fora en 3a pers. Pot ser total, que ho sap tot (sentiments, sap com evolucionen psicològicament..) o parcial, solament explica el que veu sense dir-nos l'interioritat psicològica dels personatges.

-Temps:

→ HISTÒRIC: (època en la qual transcorren els fets)

→ NARRATIU: (durada de la història)

-Espai:

relacionat amb la descripció, lloc on transcorre l'acció:

→ EXTERIOR: obert, a l'aire lliure

→ INTERIOR: tancat, dins d'un lloc

→ REAL o FICTICI: que relament existeix o no



-Personatges:

→ COMPLEXITAT: plans (simples, no evolucionen)

rodos (complexos, amb profunditat psicològica)

→ FUNCIÓ: protagonistes (personatges principals)

antagonistes (enemics, s'enfronten als personatges)

secundaris (personatges no fondamentals en la història, fan el paper de comparsa)

PRINCIPALS GÈNERES NARRATIUS:



-De ficció (fets irreals, ficticis que poden partir de temes reals)

→ POEMA ÈPIC: (gènere narratiu més antic) normalment parla sobre herois, personatges llegendaris mitificats. Juglars anònims (caràcter tradicional, populars)

→ ROMAN: gènere amb origen francès, a finals del s. Xll que tractava sobre les llegendes del rei Artúr, els cavallers de taula rodona i pretenia l'exaltació d'ideals cavallarescos.

→ CONTE: narració breu, generalment en prosa que narra fets extraordinaris

2 tipus: 1) Folclòric o tradicional: conte anònim de transmissió oral que sempre tenen una finalitat

moralitzadora

2) Literari: conte d'autor conegut que es transmet en forma d'escriptura

→ NOVEL·LA BREU O NOVELLA: (s. XlV) narració curta, aquestes històries les inicia Giovanni Boccaccio Decameró
.Acostumen a sermés realistes que els contes, per això sovint es poden confondre.

→ NOVEL·LA: narració llarga, extensa escrita en prosa, no és real pero intenta que ho sigui, versemblant)

s. XV: Novel·la cavalleresca

s. XlX: Novel·la històrica

s. XlX: Novel·la realista i naturalista

s. XX: Novel·la psicològica (Mercè Rodoreda: escriptora catalana del s.XX)


→ NOVEL·LA CAVALLERESCA: s.XV

Romans francesos: del s.Xlll a XlV

Antecedents del cicle artúric que van anar evolucionant d'una manera característica i van donar lloc a la novel·
La de cavalleria ''El blandín de Cornualla''


Novel·la cavalleresca->versemblança (ha fet que el gènere adquireixi un nom peculiar)

-Joannot Martorell: Tirant lo Blanc

-Autor desconegut: Curial e Gielfa


→ NOVEL·LA BURGESA: potencia la narrativa satírica, s'aparta dels ideals cavallerescos i es centra en els problemes de la societat, de burlai recreació dels aspectes de la gent.

''Espill o llobre de les dones'' de Jaume Roig->obra misògina: obra d'atac o burla cap a les dones.


  • Bernat Metge: (1340-1413), representa la secretaria reial, considerat introductor de l'humanisme a la península Ibèrica. Home de confiança del rei i s'ha acusat de malversació de fons. El rei mor en extranyes circumstàcies i els funcionaris els empresonen. Bernat Metge escriu sobre quan estava a presó ''Lo somni'' que presenta una estructura dividida en 4 parts (4 diàlegs)

Novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc

Matèria de Btretanya: novel·la de cavalleria, hi predominaven elements maravellosos i inversemblants (fets en terres llunyanes que no podem situar geogràficament)


novel·la de cavalleria → EVOLUCIÓ → novel·la cavallaresca, elements versemblants

llocs geogràficament situables, temps molt pròxims a l'autor.


  • Joannot Martorell: (1413-1465), va néixer a Gandia. Va ser el cavaller de l'Edat Mitjana i va viathar molt per Europa. Va estar per un temps a Bretanya. Va participar en diferents enfrontaments cavallarescos i va canviar amb altrescavallers lletres de batalla, és a dir, cartes d'enfrontament.

    -Tirant lo Blanc:

    dividit en 5 parts:

    1) Anglaterra

    2) Sicília

    3) Constantinoble, part central amb 2 parts paral·leles

    4) Nord Àfrica

    5) Retorn a Constantinoble

    -eixos temàtics:

    AMOR i GUERRA

    -Novel·la total

SEGLES XVl, XVll i XVlll:


Es coneix com a període de la decadència. Es caracteritza per la disminuició:

-de la producció culta en llengua catalana

-de la qualitat del que es produeix (a favor del castellà o del llatí

Es duen a terme els corrents estètics i literaris:

→ Renaixement: moviment que inicia l'Edat Moderna, conjuntament amb una valoració moderna. > ->triomf de l'umanisme, subjecció a les normes (recerca d'ideals com la serenitat, l'harmonia, l'equilibri, l'ordre, la medura..)

En aquesta època,en prosa l'obra més important, renaixentista i catalana és ña de Cristòfer Despuig, que defensa l'ús cultural i habitual del català.


→ Barroc: moviment que neix arran de la crisi de tots els valors renaixentistes i amb la reacció de les esglèsies en contra de la reforma (reacció de l'esglèsia catòlica contra la reforma d'Erasme Rotterdam. Aquest senyor proposava el retorn de l'esglèsia primitiva, és a dir, la seva senzillesa, la pobresa... Aquesta proposta va ser el que va donar origen a l'uteranisme i d'aquí el protestantisme.

En aquesta època els temes típics son la soledat, la mort, el pas del temps, el desengany.. I el gènere que hi predominava era la poesia.

→ NEOCLASSICISME I IL·LUSTRACIÓ: moviment fonamentalment deològic en contra de obscurenticisme del Barroc. Estan a favor del progrés i la raó.

-Grans descobriments científics

-Base del Modernisme

-Revolució francesa

El neoclassicisme dona el retorn dels principis clàssics estètics .

La il·lustració també és coneguda com a segles de les llums.

A Catalunya aquest moviment va aparèixer bastant tard.

NARRATIVA POPULAR:


No parteix decadència (anònims)

→ RONDALLES: d'arrel popular (=folclòrics)

contenen lliçó moral

lloc-temps indeterminats

personatges plans, no canvien psicològicament

(representen fidelitat, noblesa, maldat)

→ LLEGENDES: presenta aparentment un plantejament més versemblant

(conté elements fantàstics)

→ Segle XlX: es comencen a recollir rondalles i llegendes per escrit. (valoren la tradició popular)

la persona que duu a terme la gran obra de recollida de customari català és Joan Amades (=Customari d'Amades)


LA NARRATIVA DE LA RENAIXENÇA:


La burgesia comença a manifestar el seu gust per la literatura

→ ROMANTICISME: (a nivell europeu) moviment estètic que defensa la valoració al món medieval del passat històric nacional. Es produeix potenciació de l'època medieval i això crea la novel·la històrica com “Walter Scott-Ivanhol”

→ RENAIXENÇA: (a nivell català) impulsa la pròpia identitat catalana (tasca de consienciació a la gent) Això afavoreix el Romanticisme (valoren tradició popular, història medieval, etc.)

La llengua->element polaritzador del moviment

Catalanització de temàtica i llengua de l'obra d'Antoní de Bofarull “L'orfeneta de Menàrguens”

-A finals del s. XlX, a França s'imposa un nou corrent literari que s'anomena Realisme (doctrina estètica que es basa en l'observació i la descripció directa i objectiva de la realitat d'una manera globalitzadora, va ser important a Europa i a Catalunya va arribar molt més tard)

**El pas del Romanticisme a la novel·la realista es fa a través del Quadre de Costums

→ QUADRE DE COSTUMS/NOVEL·LA COSTUMISTA: explica/descriu una realitat(quotidiana,típica) de manera subjectiva, no com és veu sinó com se sent. La subjectivitat és l'element determinant (s'explica desde el seu punt de vista). Només captaven un moment que descrivien desde el seu punt de vista. La suma de tota una sèrie de quadres de constums al final arriba a presentar una història augmentada que és la Novel·la costumista.


→ NOVEL·LA REALISTA: (incorporació tardana, cap a finals dels 70 i a principis dels 80) Presenta característiques peculiars: parteix de l'observació directa i objectiva i presenta una finalitat molaritzadora, a més, els personatges són molt més senzills.

→ NOVEL·LA NATURALISTA: Narcís Oller va fer el canvi de la novel·la realista a la novel·la naturalista (1846-1930):


La novel·la naturalisa

positivisme/determinisme

  • Al 1830 un filòsof que es deia August Comte que presenta una determinada visió de la literatura qye explica tots els fenòmens naturals que pretén explicar a partir de l'observació directa de la realitat i després intentava classificar tots els elements de la realitat.

  • Al 1964, Taune va dir que hi ha unes lleis generals a la naturalesa que són les que determinen els comportaments humans.

    El que condiciona la conducta són:

    -la raça: ser fills de qui som ens fa comportar-nos d'una manera o altra

    -el medi: societat que envolta el condiciona actuar d'una manera determinada

    -el moment històric: època en la que viu, també contribueix

Émile Zola:


va fer l'intent d'escriure la primera novel·la científica partint d'aquestes posicions filósòfiques. (Teresa Raquine)

Josep Yxart i Joan Sardà:


Aquests crítics van pensar que aquest nou corrent és la solució per posar al dia la narrativa literària catalana. Comencen a parlar d'aquest nou corrent i hi ha un nou autos que s'adhereix a aquesta nova tendència (nova estètica francesa): Narcís Oller.

Narcís Oller:


Autor de la primera novel·la naturalista “La bogeria”, alienació mental provocada per causes genètiques. Narcís es va convertir en el novelista més important del segle XlX i es va posar al dia. Va ser considerat pare de la novel·la catalana moderna. Anteriorment, era advocat i després es va interessar en la literatura, alternant els dos oficis junts (la seva primera obra va ser en castellà) Coneix a escriptors catalans (autors clàssics i ROMàntics) i a Émile Zola.

NARRATIVA DELS s.XX i XXl:


Característiques:


-introspecció

-subjectivisme

-nova tècnica: monòleg interior: propi personatge manifesta les seves sensacions o sentiments.

→ NARRATIVA MODERNISTA:posen en qüestió els valors de la classe social a la que pertanyen

El segle s'inicia amb el simbolisme, després de la post-guerra (realitat plena del simbolisme)

→ NARRATIVA NOUCENTISTA: moviment de gran èxit ha que defensen els valors de la classe social a la que pertanyien (no té importants novel·listes) sempre es dediquen a la poesia.

Eugeni d'Ors(pseudònim Xènius) és l'ideòleg del moviment noucentista, les seves obres que més s'apropen a la prosa és un article de “la Veu de Catalunya” 1906-1920

Novel·la més important: “La ben plantada”

Altres novel·les: “Gualba, la de mil veus”

→ NARRATIVA DELS ANYS TRENTA:

Novel·la més famosa de Joan Puig i Ferrer: “El cercle màgic”

Novel·la més famosa de Carles Soldevila: “Fanny”

Novel·la més famosa de Miquel Llor: “Laura la ciutat dels Sants”

Novel·la més famosa de Josep M de Sagarra: “Vida privada”, “Memòries personals”


→ GENERACIÓ DEL 36: Van patir un exili interior (prohibició de l'escriptura catalana)


→ NOVEL·LA PSICOLÒGICA: s'exposen a través d'un narrador omniscent i per monòlegs interiors.

Gènere més característic, profundir psicologies dins els personatges:

-Mercè Rodoreda: “Alorma”, “La plaça del Diament”, “Mirall trencat”

-Llorenç Villalonga: “Bearn o la sala de les nines” (Realisme fantàstic)

→ Realisme HISTÒRIC: comencen a manifestar la realitat com a denúncia o crítica social de l'època. (lluita retricida) i ho fan com a novel·la, poesia, teatre, música..

→ NARRATIVA A PARTIR DELS 70: es fa famosa la novel·la nord-americana “Cien años de soledad”, de Gabriel García Márquez.

Entradas relacionadas: