Narrativa catalana de postguerra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,39 KB

 

15. La literatura de postguerra


L’any 1936 es produeix un Aixecament militar contra el govern de la Segona República que desembocarà en La Guerra Civil. El 1939 comença la Segona Guerra Mundial. En el camp de la Literatura aquests esdeveniments es tradueixen en silenci, desorientació i Nostàlgia de llibertat. A partir del
1939, com a conseqüència de la implantació Del règim franquista, el bàndol vencedor va voler espanyolitzar el conjunt dels Països Catalans en un intent de genocidi cultural. El català va quedar reduït a “manifestació folklòrica” o a “peculiaritat regional”. La literatura catalana De postguerra està, doncs, determinada per les difícils condicions a què la Repressió i la censura franquistes aboquen la cultura, especialment en llengua Catalana. La producció, l’edició i la divulgació, sobretot durant els primers anys De la dictadura, es veu reduïda a dos àmbits inusuals: – L’exili. La gran Majoria dels intel·lectuals que gaudien d’un cert prestigi, estaven compromesos Amb la causa catalanista i republicana, per la qual cosa hagueren d’optar per L’exili, primer a França i després a Amèrica, majoritàriament a Mèxic. Lluny de Catalunya, Decidiren organitzar-se culturalment per estimular la producció i no deixar Caure els autors i la llengua catalana en l’oblit. Promogueren activitats Culturals i certàmens literaris, publicaren revistes, crearen editorials,...– La clandestinitat. No tots els escriptors S’havien exiliat, alguns, especialment els més joves, no partiren mai, i dels Qui s’exiliaren, alguns tornaren aviat. També A Catalunya, a pesar de les dificultats i els riscos, s’intentà reprendre la creació, L’edició i la distribució des de la clandestinitat.

15.1 La novel·la psicológica

El corrent dominant durant aquest Anys és el de la novel·
La psicològica, encara que no serà fins els anys Posteriors a la guerra quan les tècniques es perfeccionaran i apareixeran les Obres més importants en llengua catalana. La novel·la psicològica no pretén ser Una crònica del món real, sinó que vol reflectir el món interior dels Personatges. La irrupció de la novel·la psicològica qüestionarà les convencions De la novel·la tradicional per tal d’endinsar-se en el coneixement de l’ànima Humana: la trama passarà a segon terme, el punt de vista canviarà, sovint Trobam un narrador en primera persona, etc. Per tal d’assolir aquests objectius Els autors utilitzaran tècniques com: – Introspecció psicològica. – Ús Del monòleg interior – Anàlisi sensorial minuciosa –Atmosferes molt riques i Matisades. – Preocupació el punt de vista narratiu. – Difuminació dels límits Entre realitat i ficció. – Finals oberts. – Eliminació del narrador omniscient.N Aquests trets són compartits pels novel·listes catalans i pels novel·listes Europeus, es tracta de preocupacions comunes, fruit d’un món en canvi profund. Els autors catalans de postguerra, com els seus col·legues europeus, mostren Textos innovadors, relats amb estructures renovades que no pretenen únicament Descriure la societat i els seus individus, però a més es veuran fortament Influenciats per l’experiència de la guerra, la postguerra, l’exili i la Repressió no sols en la temàtica, sinó també en la concepció del món. La Literatura canviarà a partir d’aquesta experiència i marcarà un punt d’inflexió En la seva obra.
Josep Pla. Josep Pla va ser un autor molt prolífic, la seva obra completa abasta més de 45 volums, Aproximadament unes vint mil pàGinés de prosa. Tota l’obra és una immensa memòria Autobiogràfica, una extensa reflexió sobre la condició humana partint de l’observació. Pla té dues obsessions: el pas del temps i la seva recuperació a través de la Memòria. Per a Pla, la memòria és un esforç contra l’oblit i aquest és el Sentit últim de la seva escriptura. La vida es vista per Pla a una certa Distància, sense efusions ni sentimentalismes, amb trets humorístics i irònics Que revelen el seu escepticisme. Els personatges dels seus llibres, sovint Caricaturitzats, pertanyen a la pagesia, a la petita burgesia local o urbana, o Bé són figures rellevants que han tengut una projecció històrica (com a Homenots). El gran tema de Pla és la natura. El paisatge és descrit minuciosament, amb una Acurada adjectivació i una especial atenció a les sensacions que provoca. Pla té Preferència pels paisatges de l’Empordà i per les ciutats catalanes. L’estil de Pla es basa en l’eliminació d’elements decoratius. El substantiu s’acompanya Amb l’adjectiu precís i crea un estil impressionista. Una prosa molt elaborada, Que, tanmateix, transmet una sensació de frescor i naturalitat, de tons quotidians I d’estil graciós, irònic i escèptic, sense que això el converteixi en un escriptor Frívol o superficial. L’obra de Pla, Malgrat la seva extensió, és força unitària, amb tot hi podem distingur llibres De viatges, biografies, dietaris i memòries, assaig i narrativa. Destaca el seu Dietari El quadern gris.

Llorenç Villalonga


 Novel·lista Mallorquí, encara que també va escriure teatre, poesia i, sobretot, articles a La premsa. Durant els primers anys, Llorenç Villalonga presenta posicions hostils Respecte al món intel·lectual català (especialment de Mallorca), representat Pels autors de l’Escola Mallorquina. Aquest sàtira és molt present a Mort de Dama. A partir dels anys cinquanta, però, manté bones relacions amb Representants del catalanisme a Mallorca. Com a narrador, Villalonga rebutja la Novel·la que es basa en una anècdota o en l'aventura. Les seves novel·les són Fetes amb idees, l'argument no és el més important sinó els problemes Filósòfics que vol comunicar. El motiu principal que el condueix a l’escriptura, és la fixació del record com a única manera de salvar-se del pas del temps. Es Caracteritza per l’escepticisme i per la visió harmònica i equilibrada del món, Amb el predomini de la intel·ligència sobre la passió. El tema més freqüent en El conjunt a la seva obra és el retrat de la societat mallorquina, a la qual Comença satiritzant, per després idealitzar-la i finalment mitificar-la. Villalonga parteix del coneixement que té de les persones i dels ambients que Ell havia conegut de prop, l’atracció pel món de l’aristocràcia terratinent és Constant a la seva obra. Els personatges més ben tractats són els femenins, que Presenten una psicologia més complexa i matisada, encarnen la delicadesa, el Refinament, l’equilibri i la intel·ligència. A banda de  Mort de dama, la seva obra més important és Bearn o la sala de les nines on fa una elegia d'un món perdut. Té la forma D'una llarga carta, en què don Joan Mayol recrea el paradís perdut de Bearn. S’utilitzen dos punts de vista narratius oposats i complementaris: el de don Joan Mayol i el de don Toni de Bearn. El primer veu la vida en termes absoluts, Mentre que don Toni es caracteritza pel liberalisme i per unes idees estètiques Lligades al classicisme. Don Toni concep l'escriptura com a mitjà de perpetuació. Dona María Antònia, esposa de Don Toni, encarna la idea de l'«amor-costum» de La vellesa oposat a l'«amor-curiositat» de la joventut, representats per dona Xima.

Entradas relacionadas: