La Narrativa Catalana: Decadència i Renaixement (s. XVI-XIX)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
La Narrativa Catalana: Segles XVI-XVIII
Aquesta narrativa abasta els segles XVI al XVIII. La literatura catalana d'aquest període mostra poca evolució. Els esdeveniments històrics a Catalunya van dificultar el desenvolupament cultural, mentre que a Espanya es vivia l'Època d'Or.
La Renaixença (Segle XVI)
La Renaixença neix a Itàlia i arriba a Catalunya al segle XVI gràcies a les relacions culturals i comercials. En aquest període:
- Apareix l'Humanisme.
- Es busca una millor visió del món.
- Es recuperen els clàssics, l'antropocentrisme i el vitalisme.
L'autor més destacat és Cristòfor Despuig, cavaller cortesà i polític a Tortosa. La seva obra, Col·loquis de la Insígnia, és un assaig que reflecteix la situació política i cultural del moment.
El Barroc (Segle XVII)
Al segle XVII, el panorama canvia radicalment. La literatura catalana comença a imitar els autors espanyols i s'omple de castellanismes. Apareixen el Conceptisme i el Culteranisme. Aquests corrents reflecteixen pessimisme, la fugacitat del temps, tenebrisme i teocentrisme. A Catalunya, la situació general sembla empitjorar.
Un autor destacat del Barroc és Josep Romaguera. La seva obra, L'Ateneu de Grandesa, tracta sobre eminències culturals.
La Il·lustració (Segle XVIII)
Al segle XVIII, la Il·lustració promou l'avenç de la ciència, la recuperació del món grecollatí, el racionalisme i el progrés. No obstant això, a Catalunya la situació és molt difícil a causa de les conseqüències de la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta de Felip V.
D'aquesta època destaca l'obra Coixí de Sastre, de Rafael Amat. L'autor, provinent d'una família noble, ens situa en unes golfes i narra la seva vida des dels 23 anys en forma de dietari.
D'altra banda, trobem Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana.
Literatura Popular i la Recuperació
Les rondalles i llegendes, anònimes i transmeses oralment, van ser importants a causa de la manca de cultura escrita i el declivi de la noblesa.
És en aquesta època que Catalunya comença a recuperar-se de l'etapa decadentista, amb l'inici de la Renaixença. La poesia i el teatre es recuperen més ràpidament que la novel·la, ja que aquesta, per diverses circumstàncies, necessita més temps per consolidar-se.
Entre les primeres novel·les catalanes, destaquen Tirant lo Blanc (segle XV) i, posteriorment, L'orfeneta de Menargues d'Antoni Bofarull.
La Narrativa Catalana al Segle XIX
Context Històric: Guerra del Francès i Revolució Industrial
Al segle XIX, amb la Guerra del Francès i l'arribada de la Revolució Industrial, el món de la maquinària es consolida i la burgesia obté un gran poder. Catalunya esdevé una gran potència tant a Espanya com a Europa, la qual cosa genera positivisme i un enfortiment social i econòmic.
En aquest context, apareix la Renaixença (1833), amb obres fundacionals com l'Oda a la Pàtria. Aquest moviment conviu amb el Romanticisme i el Realisme, i té com a objectiu situar el català al nivell de les llengües europees.
Corrents de la Novel·la del Segle XIX
En la novel·la catalana del segle XIX, trobem tres corrents principals, sorgits de la influència d'aquests moviments:
Novel·la Romàntica
La Novel·la Històrica
Aquest gènere escull moments històrics de crisi i crea protagonistes inventats, però representatius. Les figures històriques reals solen quedar en un segon pla. Antoni Bofarull n'és un representant destacat.