Napoleó: de consol a emperador 4º d'eso

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,7 KB

 

El consolat


En 1799 Napoleó va ser nomenat consol i es va inagurar el consolat.
Napoleó:
-Va posar fi a la estabilitat política               -No volia separació de poders
-Llibertats limitades                                      -Volia controlar l'opinió pública
-Va complir les ordes                                    -Va reformar hacienda
-Va crear escoles                                           -Retorn dels exil·liats
-Restablir relacions amb l'església                -Codi civil: Regular la convivéncia
-Banc de fiansa i nous billets

Imperi Napoleanic


-En 1803 incia la conquesta d'Europa
-En 1804 es va fer coronar a l'emperador Papa
-En 1805 van guanyar Àutria i Rússia. Territoris van ser incorporats a França. Es van crear estats satel·lits governats per Francesos
-En 1808 envaix Espanya, el germa de Napoleó
-En 1811 estava en la máxima esplendor.

Derrota Napoleó


-No monarquia absoluta
-Setiment antifrancés per gent dels paisos ocupats
-No es podia conquistar Rússia i tampoc sotmetre España, va acabar amb Napoleó
-El ejercits van ser derrotats
Napoleó va estar desterrat a l'illa de Santa Elena i va morir en 1821.

Les bases de la democràcia


Revolució Francesa-> Ciutadans amb drets reconeguts per l'estat(1789)
-Sobirania nacional-> Dret a elegir amb el vot els seus representants.
-La constitució-> Llei que estableix drets i deures dels ciutadans i governants.
-Igualtat davant la llei i justícia independentment del poder polític.
-Organització de l'estat en departaments i ajuntaments.

La vida política i la prensa


La vida política de la democracia es vincula a trevés dels partits polítics, es van organizar en els clubs de la revolució.
Ciutadans defensaven idees i propostes semblants per participar en política i influir en l'assamblea.
L''Assamblea Nacional francesa va classificar els partits polítics en dreta i esquerre.
La prensa va apareixer, per l'interes dels ciutadans.

Liberització de l'econimia


La revolució francesa i les napoleaniques van comportar la liberització de l'economia, desenvolupament del capitalisme i la burgesia
-Gremis reglamentaven el creiximent de la producció, es va decretar la llibertad de empresa i de contratació. Van prohibir les assosiacions d'obrers.
-Van eliminar les duanes interiors.
-Van unificar els sistemes de pesos i mesures per facilitar els intercanvis, i van establir-> el metre, el gram i el litre.

L'ensenyament i la cultura pública


Els revolucionaris defensaven la separació de l'església i l'estat.
-L'estat havia de ser laic, no tenir cap religió i acceptar la llibertat de culte.
-L'ensenyament no havia d'estar en mans de l'església i l'estat tenia que tindre un paper important en l'educació i la promoció de la cultura.
-Durant la revolució es van defensar la necessitat d'un ensenyament igual i obligatori per als ciutadans.L'época de Napoleó va crear escoles públiques.
-Es van crear museus públics.

Restauració de l'absolutisme


Els venedors de Napoleó es reunien al congres de viena, per posar fi a les idees liberals i restaurar l'absolutisme d'Europa.
Van reposar als monarques en els seus trons,Rússia,Regne Unit,Prússia i Àustria, van remodelar el mapa europeu.
En 1792 retorna França.
En Viena es van establir principis de la Restauració: legitimitat dels monarques absoluts, negació de la sobirania nacional, equilibri entre les grans potències i dret d'intervenció de paÏsos estrangers.
Es crea Santa Aliança(1815),tractat d'ajuda entre els monarques absoluts, davant qualsevol amenaça de revolució liberal.

Entradas relacionadas: