Naixement del moviment obrer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,91 KB

 

MARXISME:


el marxisme pren el nom de Karl Marx. Juntament amb Friedrich Engels, va qualificar el primer pensament socialista d'utòpic
 i va elaborar una teoria que era un programa d'acció per canviar la societat: el socialisme científic.  El marxisme descansa sobre tres eixos: L'anàlisi del passat a través de la lluita de classes, es a dir, de l'antagonisme entre opressors i oprimits considerats com a motor del desenvolupament històric.  - La crítica del present en funció de l'anàlisi del sistema capitalista. Marx va explicar a "El capital" que l'explotació burgesa es condició inherent al capitalisme. - La necessitat de superar aquest present s'associa a un projecte de futur. D'aquesta manera s'obriria una situació transitòria de dictadura del proletariat.

ANARQUISME:


L'anarquisme no té un cos doctrinari tan homogeni com el que van elaborar Marx i Engels. En general totes critíquen la societat capitalista i proposen un model alternatiu basat en l'absència.  El primer referent de l'anarquisme va ser Pierre-Joseph Proudlon. Considerava la propietat un robatori i va defensar un sistema social basat en el treball autònom i en l'expansió del mutualisme i del cooperativisme.  El rus Mikhaïl Bakunin hi va tenir un paper decisiu. Va plantejar que la revolució seria protagonitzada per tots els sectors oprimits de la societat. El seu objectiu era la destrucció de l'Estat i la creació d'una societat igualitària a partir de la lliure associació de les comunes.

LA COMUNA DE PARÍS


El conflicte entre França i Alemanya va esclatar el juliol del 1870. França va ser derrotada en la batalla de sedan i l'exercit alemany va arribar a París, fet que va provocar l'esfondrament de l'Imperi de Napoleó III , el qual restà presoner de Bismark. En el 1871 es va formar un govern encapçalat per Thiers, de caràcter conservador, que va preparar la capitulació davant dels alemanys. Les classes populars de París no van acceptar ni el nou govern ni la capitulació, i es va produir una insurrecció popular. El govern va haver d'abandonar la ciutat i es va refugiar a Versalles.

L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS:


Es va crear a Londres (1864) per part de delegats d'associacions obreres angleses i franceses, i emigrants polítics italians i alemanys. Es va organitzar en seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit per Marx, que redactà els estatuts i el manifest inaugural on s'establien els seus principis bàsics: l'emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels treballadors mateixos, que havien de conquerir el poder polític per tal d'eliminar la societat burgesa i d'implantar el socialisme.

ELS PRIMERS CONFLICTES I EL LUDDISME:


Ben aviat van sorgir associacions de treballadors, formades per oficials artesans en via de proletarització. Primer es van organitzar els treballadors d'un mateix ofici i a nivell local; després, es van anar agrupant localitats deverses i oficis diferents. Davant la formació de societats obreres i les accions col·lectives. Les associacions obreres van acabar sent prohibides.
El Capità Ned Ludd va ser utilitzat per signar les cartes d'amenaça als propietaris de màquines. Els luddistes consideraven que les màquines agredien els interessos dels treballadors perquè provocaven l'atur i la disminució dels salaris. Amb aquestes accions els luddistes pretenien forçar els patrons a negociar les condicions de treball. 
El luddisme es va escampar per les regions industrialitzades d'Anglaterra i pel continent europeu. Va ser perseguit governamentalment, (el 1813 van ser executats 18 luddistes). El luddisme va perdurar fins la dècada del 1830.

ELS AVENÇOS DEL SINDICALISME:


El món del treball va experimentar transformacions importants des del 1880. El creixement del capitalisme va produir un extraordinari augment del proletariat industrial. La difusió del socialisme va afavorir la constitució d'un nou sindicalisme molt més massiu. En augmentar la seva capacitat de pressió, es va anar impossant la pràctica de la negociació col·lectiva entre sindicats i patrons, per tal de fixar salaris i condicions de treball. Com a resultat d'aquesta pressió es van produir les primeres legislacions laborals:
-Treball d'infants i dones: L'any 1819 el govern britànic va exigir una edat mínima de 9 anys, el 1841 a França a una edat de 8 anys.
- Assegurances obligatòries: Alemanya va ser l'Estat pioner a crear assegurances obligatòries per als treballadors en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa.
- Jornada laboral: A gran part del països es va establir la jornada de Déu hores als tallers i de vuit a les mines. Les vuit hores de treball no es van assolir fins desprès de la Primera Guerra Mundial.

FUNDACIÓ I OBJECTIUS


La Segona Internacional es va fundar a París durant els actes commemoratius del centenari de la Revolució Francesa (1889). Es va configurar com una organització homogènia ideològicament perquè només va incorporar partits socialistes.
Les resolucions adoptades al Congrès fundacional reclamaven lleis per a la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 hores i l'abolició del treball infantil.  La Internacional va establir un seguit de principis que es van mantenir al llarg del segle: l'extensió de la democràcia, l'evolució pacífica cap a la presa del poder polític, la regulació del mercat laboral...
La Segona Internacional va crear alguns dels símbols del moviment obrer com l'himne i la celebració del Primer de Març. La Internacional Socialista, agrupava milions de treballadors i els seus debats van tenir una repercussió notable. La Conferència Internacional de Dones Socialistes era un reflex de la incidència que tenia en l'incipient moviment feminista, o la Federació Internacional de la Joventut Socialista.

ELS GRANS DEBATS:


La Internacional va ser el gran fòrum de debat dels problemes que afectaven el moviment socialista, sobretot des de l'any 1900 (Congrès de París). El revisionisme va ser condemnat i la presència socialista en governs burgesos només es va admetre en cas de necessitat extrema. No es va posar fi a la confrontació entre les posicions que defensaven les pràctiques reformistes i les que prioritzaven la consecució de l'objectiu final.
El colonialisme va configurar un segon gran espai de debat. Un sector el denunciava com una forma més de l'explotació capitalista i defensava l'obligació de combatre'l i de potenciar la revolució socialista a les colònies.
Davant l'espiral bel·licista es va rebutjar la guerra als congressos de Copenhaguen (1910) i de Basilea (1912). L'Eufòria patriòtica els va portar a votar els crèdits de guerra i a posar-se al costat dels governs respectius, fet que es va anomenar "la uníó sagrada" de socialistes i burgesos davant de l'enemic de la nació.  

CRISI I DIVISIÓ DEL MOVIMENT SOCIALISTA:


 Les divergències anteriors van cristal·litzar en dues concepcions oposades sobre allò que havia de ser el moviment socialista: revolucionari o reformista, segons l'expressió de Rosa Luxemburg. Dintre dels partits es van formar tres grans grups: els patriotres, els pacifistes moderats i els revolucionaris. Les tesis revolucionàries van ser materialitzades pels bolxevics dirigits per Lenin, que van conquerir el poder a Rússia l'any 1917. Es va formalitzar l'escissió comunista i la decisió soviètica d'organitzar una nova Internacional (el Komintern) va incidir en tots els grups socialistes.




Entradas relacionadas: