Música diagètica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,05 KB

1. Música i teatre

A) Òpera: Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret),

acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre

(decoracions, vestuari).

Característiques:

• Música profana

• Teatre amb música / música amb teatre

• Caràter moralitzant.

• Estructura: Obertura – Recitatiu – cors/danses/obligats - Ària-Finale

 b) El musical:
Cap a finals del Segle XIX naixia en molts teatres dels Estats
Units i de la Gran Bretanya.
 entenem per B.S.O., la part sonora enregistrada a la pel·
lícula,
que inclou:
La paraula. L'ús més freqüent n'és el diàleg articulat per la presència
física d'uns intèrprets que parlen. Però tampoc no cal oblidar d'altres
aplicacions com la "veu en off", discurs en tercera persona i sense
presència del narrador en la imatge que, sobretot, s'empra en
l'estructura temporal del flash back. La paraula és també present en les
lletres dels musicals.
Els sorolls. Acompanyen a les imatges.
La música. Apareix com a complement a les imatges per fer més comprensible l'acció que s'explica.
El silenci. La pausa o l'absència de sons condiciona una determinada
situació, sovint d'angoixa. El silenci és emprat dramàticament. 
 b) En canvi, entenem per B.S.M. Aquella música enregistrada a la pel.Lícula,
sense soroll d'ambient, ni paraules, amb la intenció de tenir un paper
explicatiu a la pel.Lícula.
Música de fons: Ambienta les escenes cinematogràfiques, sense que la
pròpia música sigui estructament necessària, però hi crea atmòsferes
determinades.
Música de pantalla: Forma part de l’escena que es representa fins al punt
que sense música perdria tot el sentit. Per tant, és imprescindible per
entendre l'acció.
Música diegética o accidental: Presencia de la font sonora en pantalla.
Música incidental: No presència de la font sonora en pantalla.
 Tema “fàcil”o promo comercial:
És un tema lent, amb instrumentació moderna i pop-rock
És un tema cantat amb veu femenina.
És un tema que pot aparèixer durant la pel·lícula, però generalment
comença a partir del moment que apareixen els crèdits finals.
 Tema “Març”: És una tècnica també molt utilitzada en televisió. Es tracta
de posar un tema o cançó al principi de la pel·lícula, pràcticament en
aparèixer els crèdits i començar l'acció. Passada gran part de la pel·lícula,
abans d'iniciar-se els crèdits finals, torna a aparèixer la mateixa cançó. Música de fossa,el seu objectiu era:
Reflectir el clima de l’escena en l’esperit de qui l’escolta.
Estimular de manera més fàcil i intensa en l’espectador les emocions més
cambiants de la història projectada en imatges.
La música de fossa tenia també la funció de promocionar comercialment el
film
“Tapar” el soroll dels projectors, les converses del públic i els sorolls de
l’exterior.
En relació als estils, coexistien música popular, jazz i música culta.  
 Els criteris que utilitza el cinema clàssic
són els següents:
La música no ha de ser escoltada conscientment, sinó com a
acompanyament de d’accions i diàlegs, ja que aquests són els més
importants. Música narrativa
La música ha de servir per traduir les emocions.
La música ha de contribuir a la continuïtat i a la unitat de la pel·lícula.
Consolidació de l'orquestra simfònica com a instrumentació de música de
cinema.
L'ús del tema principal com a eina per identificar la pel·lícula.
S'utilitza esporàdicament el leitmotiv que ja s’utilitzava en l’òpera
wagneriana.
 5.2. Recursos musicals per a cinema.
Una de les principals funcions de la música de cinema és adequar-se a les imatges
i a la història que s'està explicant. Hi ha dos àmbits molt importants: el ritme de
la narració i El caràcter de la narració.
 Segons el ritme de la narració:
Anticipar l'acció. Et dóna indicis de que alguna cosa succeirà, encara
que després es succeeixi o no. La música pot establir un fons en
tessitura greu, mitjançant contrabaixos, timbales, per crear tensió.
Accelerar l'acció: Et dóna la sensació de que les coses passen més ràpid.
Ex una persecució.
Alentir l'acció: Exagera el significat d'una escena, donant-li més durada
que la necessària. L'acció es fa “més lenta”. El tempo musical és lent i
puja d'intensitat molt progressivament
mickeymoussing: L'acció marca el tempo. És un recurs propi del cinema
d'animació). La banda sonora s'integra al ritme i moviments dels
personatges (sorolls, cops, caigudes, …).
 b) Segons el caràcter de la narració:
Sentiments personals o íntims: violins (“la veu de l'ànima”)
Heróïcitat, força, fortalesa: timbales, trompes, trompetes, corda greu
Llegenda, llunyania: vent-fusta, en general.
Lluita, guerra, el bé i el mal: Percussions, atonalismes, metall greu,
ritmes ferms, militarismes.
Festa, folklore: Ritmes de dansa, amb percussió simple.
Comèdia: Cançons de curiositat.







Entradas relacionadas: