El Muntatge: Tècniques i Història

El Muntatge: Construint la Narrativa Audiovisual

El muntatge és l'art de construir una seqüència, creant relacions entre les diferents imatges i donant forma narrativa a la història. Permet experimentar i buscar noves vies creatives per a construir una seqüència a partir d'imatges en moviment i sons.

Fases del Muntatge

• Seleccionar les preses més adequades per a cada seqüència.
• Decidir la longitud de cada pla, determinant el ritme i la durada.
• Ordenar les preses i unir-les.
• Combinar les imatges amb la banda sonora.

Una Mica d'Història del Muntatge

Al principi del cinema, la presa era única i fixa. La càmera observava tota l'acció sense talls. Poc a poc, això va canviar, intercalant fragments de diferents escenaris. Méliès va mostrar diferents escenaris per explicar les seves històries. Griffith va començar a adoptar diferents punts de vista d'una mateixa situació, muntant diferents preses, trencant la linealitat i establint discontinuïtats en el temps i en l'espai, com amb els flashbacks.

Les possibilitats del muntatge són infinites. Al llarg de la història s'han establert pautes i fórmules per a aplicar en certes situacions. Tot i que alguns experiments no van ser acceptats inicialment, certes tipologies han perdurat.

Als anys 20, els cineastes soviètics van explorar diferents maneres de realitzar el muntatge, veient el seu gran paper creador:

• Lev Kuleshov: Va demostrar com relacionar elements dispars i fer-los entendre com un de sol, creant sensacions i expressions.
• Dziga Vertov (1919): En un estudi experimental, va realitzar films amb trossos de pel·lícules rodats per altres realitzadors, triant, muntant i donant-li forma artística, com els pintors cubistes amb els seus collages.
• Eisenstein: Va experimentar amb associacions d'imatges dispars, creant el "muntatge intel·lectual".

El Muntatge com a Estructurador de la Narració

El muntatge és la combinació d'imatges i sons, un joc entre l'espai i el temps que permet construir la narració.

Tipus de Muntatge

• Muntatge Continu: Reconstrucció en temps real d'una acció a partir de diferents plans, sense grans salts temporals. Tots els plans mostren progressivament el mateix lloc en el mateix moment.
• Muntatge Discontinu: El temps real es redueix mitjançant el·lipsis. La seqüència de plans no mostra detalladament l'acció, sinó imatges separades en el temps.
• Muntatge en Paral·lel: S'alternen accions diverses que es donen sentit mútuament, comparant-se i determinant-se entre si.
• Muntatge Altern: S'alternen accions que passen al mateix moment i que, sovint, conflueixen al final de la seqüència.
• Flashback: S'utilitza un pla per tornar enrere en el temps.
• Forwardback:El pla es trasllada a un temps futur.
• Muntatge d'Anticipació: Sobre un pla s'encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.
• Muntatge Rítmic: Manipula el ritme, accelerant o alentint un esdeveniment segons la sensació desitjada.
• Muntatge de Síntesi: Compressió del pas del temps. Amb pocs plans, es passa d'un present a un futur llunyà.
• Muntatge Ideològic: La relació entre els plans és intel·lectual. Es juxtaposa un pla que actua metafòricament, ampliant o suggerint idees.

El·lipsis i Salts Temporals

Les el·lipsis són elements cabdals en la construcció d'un relat audiovisual. Impliquen l'eliminació d'una part de la situació o acció, considerada irrellevant. L'el·lipsi permet estalviar temps entre escenes i seqüències. El públic ha après a llegir aquests salts temporals i a donar continuïtat a la narració.

Raccord o Continuïtat

El raccord és la interrelació d'uns plans amb altres, donant sensació de continuïtat. Aquesta continuïtat ve determinada pels enllaços entre plans. Elements com la continuïtat d'una acció, la relació entre personatges, les condicions de llum, els vestits i la col·locació dels personatges han de ser coherents per mantenir el raccord.