Moviment obrer a Alemanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,65 KB

 

3.1. L’Associació Internacional de Treballadors (AIT):


Londres, 1864, per part de delegats D’associacions obreres angleses i franceses, i emigrants polítics italians i Alemanys. Es va organitzar en seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit Per Marx, que redactà els estatuts amb els principis bàsics: la llibertat de la Classe obrera havia de ser obra dels treballadors mateixos, que havien de conquerir El poder polític per tal d’eliminar la societat burgesa i d’implantar el Socialisme. Bakunin Defensava l’abolició de l’Estat i no la seva conquesta. Acusava Marx de Dictatorial i propugnava l’autonomia de les seccions.

3.2. La Comuna de París:


França fou derrotada en la batalla de Sedan i L’exèrcit alemany va arribar a París. Govern encapçalat per Thiers ell conservador i un govern popular que responia a l’ideal d’una República democràtica i social.

3.3. Crisi i dissolució de la Internacional:


Enfrontament entre Bakunin y Marx, La ruptura dels dos sectors es va formalitzar al Congrés de l’Haia. Els bakuninistes no en van acceptar la resolució, van Ser expulsats del
Congrés i van formar una nova organització: la Internacional Antiautoritària.

4.1. Els avenços del sindicalisme:


-Treball d’infants i de dones. L’any 1819 el govern britànic va exigir una edat mínima de 9 anys per treballar. Més Endavant es va prohibir el treball nocturn femení i es va establir el repòs Obligatori després del part. -Assegurances obligatòries. Alemanya Va ser l’Estat pioner a crear assegurances obligatòries per als treballadors a Causa de malaltia, accident, etc. -Jornada laboral. La jornada de Déu Hores als tallers i de vuit a les mines. Les vuit hores de treball no es van Assolir fins després de la Primera Guerra Mundial.

4.2. Partits i sindicats socialistes:


el Partit Socialdemòcrata Alemany (SDP) fundat l’any 1875 d’inspiració marxista. Uníó General de Sindicats Alemanys (1892), i amb unes característiques semblants a Espanya es creà la UGT (Uníó General de Treballadors). A Anglaterra en l’àmbit Nacional (Trade Unions Council).

4.4. Les pràctiques de l’anarquisme:


El corrent més radical de l’anarquisme fou L’anarcocomunisme, els màxims exponents foren Kropotkin i Malatesta. . A França Generà l’anarcosindicalisme. A la Carta D’Amiens es va definir el sindicalisme revolucionari. En aquesta línia tenim la Confederació General del Treball (CGT) a França i la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya. El sindicalisme Francès va ser més tardari i minoritari però més contestari. El primer gran Sindicat fou la CGT  (Confederació General del Treball) i va néixer l’any 1902. 
Alemanya va Sorgir el moviment obrer més fort i més ben implantat a Europa. 
Alemanya va Sorgir el moviment obrer més fort i més ben implantat a Europa. al mateix temps apareixia el moviment popular Nacionalista dels ‘narodnik’, els quals defensaven o creien que es podia fer un Canvi social sens passar per l’etapa
sense fixar-se amb Occident. parlem del partit obrer social demòcrata rus, el qual Amb el temps es dividiria en dos grups: els menxevics i els bolxevics, aquests últims dirigits pe Lenin.

5.1. Fundació i objectius:


La Segona Internacional es va fundar a París durant Els actes commemoratius centenaris de la Revolució Francesa(1889).  Es va Configurar com una organització homogènia ideològicament perquè només es van Incorporar partits socialistes. A les Hores  la Internacional va establir un seguit de principis que es van Mantenir al llarg del segle:  l'extensió de la democràcia,  L'evolució pacífica cap a la presa del poder polític,  la regulació del Mercat laboral,  la fi de la discriminació sexual i de les altres de Desigualtats. La segona internacional va crear alguns símbols del Moviment obrer com l’himne i la celebració del Primer de Maig,  Dia dels Treballadors,  en record dels obrers detinguts i executats a Chicago el 1886. 

5.2.  Els grans debats:

Als Congressos de la Internacional van produir-se grans debats com la Col·laboració amb els partits burgesos, la crisi revisionista, la qüestió Colonial i el colonialisme i el problema de la guerra, entre d’altres Qüestions. 

5.3.La crisi I escissió de la Segona Internacional:

S’iniciava amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, que deixaria L’organització ferida de mort, i el moviment socialista entraria en una crisi Definitiva arran de la Revolució Russa de 1917 quan el Partit Bolxevic va poder Fer realitat les tesis de Lenin i aconseguir el pode

Entradas relacionadas: