Mort president Estats Units Wilson

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,67 KB

 

Malcom x


:Malcolm X   va ser un orador, activista Nord-americana i ministre religió. Va ser un valent defensor dels drets dels Afroamericans, un home que va acusar els nord-Americans blancs en les Condicions més dures dels seus crims contra els seus compatriotes negres

Lluís llach


: cantautor que feia cançons contra el regim Franquista

Queipo de llano


: va ser un general espanyol, conspirador i un Dels principals protagonistes del Cop d'Estat que va donar origen a la Guerra Civil Espanyola.

Franco


: fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Mola:


fou un militar espanyol un dels líders de l'intent de Cop d'Estat del 18 De juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la que s'inicià la Guerra Civil Espanyola.

Carles del castillo:


El 1944 participà en el derrocament del president
Jorge Ubico i fou nomenat director de l'Escola Militar. Ferm opositor del Liberalisme del nou president Juan José Arévaló, va intentar derrocar-lo sense èxit poc abans de les eleccions que va guanyar Jacobo Árbenz. Aquest el va Destituir del seu càrrec i el va fer arrestar

Hitler:


fou un polític austríac, principal ideòleg del nacionalsocialisme. Esdevingué, escollit democràticament, Canceller d'Alemanya, però Progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de L'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels Dictadors més poderosos del Segle XX. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich. L'ideari del Nacionalsocialisme desenvolupat durant el govern de Hitler incloïa la Discriminació racial i ideològica en contra especialment del poble jueu, Resultant en l'Holocaust.

Mussolini:


fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el Període de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic Anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce. A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero.

Fill d'una Família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va Estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no massa llargs. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat Docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats i fou Expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al Moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va Acostar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, Més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire Revolucionari.

Kenedy:


també conegut com a John F. Kennedy, JFK o Jack Kennedy, va ser el 35è President dels Estats Units. Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a Membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a President el 1961 en una de les eleccions més competides de la història Nord-americana. Fins a l'actualitat, és l'únic catòlic a ser elegit president Dels Estats Units. Va ser el membre més destacat de la seva família.

Alguns esdeveniments Importants durant la seva presidència són la Invasió de Bahía de Cochinos, la Crisi dels míssils de Cuba, la construcció del mur de Berlín, l'exploració Espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del Moviment pels drets Civils.

John F. Kennedy Va ser assassinat el 22 de Novembre, 1963.

Boris Ielsiu:


va ser un polític rus. Va ser el primer president De la Federació Russa, entre els anys 1991 i 1999.

El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitació antisoviètica. Va estudiar Enginyeria a Berezniki (territori de Perm) i el 1961 ingressà al PCUS. El 1977 Fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer derruir la casa Ipatiev, on Foren assassinats Nicolau II de Rússia i la seva família.

Membre de l'ala Progressista del partit, el 1985 Mikhaïl Gorbatxov el va cridar a Moscou, i el 1989 esdevingué diputat, imposant la seva línia a la del conservador Jegor Ligatxov.

Gorgachov:


és un polític soviètic que va exercir com a Secretari general del Partit Comunista de la Uníó Soviètica entre 1985 i 1989, I com a president executiu de la Uníó Soviètica entre 1989 i 1991. Les seves Polítiques reformistes conduiren a la fi de la Guerra Freda i per això, el 1990 Va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Fidel castro:


És un polític cubà. Va ser mandatari del seu país, Sota els càrrecs de primer ministre i president de Cuba. Actualment exerceix Com a primer secretari del Partit Comunista de Cuba i com a comandant en cap de Les Forces Armades Revolucionàries de Cuba. És, a més a més, un dels Condecorats per la Uníó Soviètica amb l'Orde de Lenin i amb el Premi Lenin de La Pau entre els pobles. És doctor en Dret civil i llicenciat en Dret Diplomàtic.


Stalin:


va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Uníó Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort. Després de la mort De Lenin al 1924, va ser el màxim dirigent de la URSS.


Hochiming:


Ho Chi Minh, és el nom pel qual va ésser conegut Nguyễn Sinh Cung, també anomenat Oncle Ho . Fou un líder polític i revolucionari Vietnamita, i president de la República Democràtica del Vietnam.

Amb 15 anys va Emigrar a Europa, on es va adherir al comunisme durant la seva estada a França. El 1919, Ho Chi Minh va intentar sol·licitar a la Conferència de Versalles Igualtat de drets per la colònia francesa d'Indoxina. Membre fundador del Partit Comunista Francès, es va traslladar per un temps a Moscou. Més endavant, El Komintern el va destinar a Hong Kong, on va fundar el Partit Comunista D'Indoxina arran de les revoltes de 1930 a Vietnam.

Sagasta:


Va iniciar la seva vida política a Zamora, al 1854, on havia estat nomenat Cap d'Obres Públiques. Allí rebé el càrrec de President de la Junta Revolucionària de la ciutat, sent escollit aquell mateix Any diputat de les Corts constituents de 1856. Al 1858 torna a ser elegit Diputat fins al 1863.

A partir de 1865 Col.Labora en activitats revolucionàries amb el general Prim amb l'objectiu de Destronar a la reina Isabel II. Per aquests fets va ser detingut, jutjat i Condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a França.

Torna a Espanya després de la Revolució de 1868, que va Suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni
Democràtic. En el govern provisional presidit pel general Serrano, és Nomenat ministre de la Governació.

El 1871, durant el regnat d'Amadeu de Savoia, és nomenat President del Consell de Ministres.

Va presidir el Consell de Ministres per segona vegada des de Setembre de 1874 fins al final d'aquest any, en els mesos previs a la Restauració Borbònica, durant la dictadura del general Serrano. En tot aquest període, Immers en nombroses crisis socials i polítiques, va ser el cap del Partit Constitucional, una escissió del progressisme.

Antonio maura:


Antoní Maura i Montaner (Palma, Illes Balears 1853 - Torrelodones, Madrid 1925), advocat i polític mallorquí. Protagonista d'una Destacada i controvertida carrera política, en la primera etapa de la seva Trajectòria va seguir els postulats del liberalisme, dins del corrent dissident Encapçalat pel seu cunyat Germán Gamazo. Identificat amb el regeneracionisme i La necessitat d'efectuar una reforma del sistema polític de la Restauració, les Seves primeres intervencions públiques van tenir com a Març la dissidència Liberal i la crítica de la política conservadora.


Lerroux:


Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja Bastant gran, es va llicenciar en Dret, sembla que per influències i amistats. Seguidor de Ruiz Zorrilla, va militar des de jove en el republicanisme radical. Va ser alumne de l'IES Ramón Muntaner. Va practicar un estil periodístic Demagògic i agressiu en les diverses publicacions que va dirigir

Es mudà a Barcelona el 1901 amb el suport del cap republicà Eusebi Jover i Marquet, on va Ser nomenat director del diari La Publicidad. Les campanyes del seu diari van Produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats Per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

Cambó:


Francesc Cambó i Batlle fou un polític català conservador, fundador i líder De la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.


Masià:


Francesc Macià i va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica.

Lluís Companys:


Lluís Companys fou un polític català d'ideologia Federalista espanyola. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre Del Govern Espanyol i president de la Generalitat de Catalunya republicana Durant la Segona República Espanyola i president d'ERC.  Té el dubtós honor de ser el primer president De govern escollit democràticament en ésser executat.

Alfons 12:


Fill de la Reina Isabel II d'Espanya i Suposadament de l'infant Francesc d'Assís d'Espanya i era nét del rei Ferran VII D'Espanya i de la princesa María Cristina de Borbó-Dues Sicílies i de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de l'infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies. Els quatre avis d'Alfons XII descendien directament del rei Carles III d'Espanya, ja que tant l'avi matern com els avis paterns descedien de L'esmentat rei a través del seu fill, el rei Carles IV d'Espanya i l'avia Materna a través del rei Ferran I de les Dues Sicílies.

Alfons 13:


Fill del rei Alfons XII d'Espanya que era fill de La reina Isabel II d'Espanya i de l'infant Francesc d'Assís d'Espanya i de L'arxiduquessa María Cristina d'Àustria filla de l'arxiduc Carles d'Àustria i De l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria. El nou príncep nasqué sis mesos després De la mort del seu pare.

Ferran 7:


Va néixer a l'Escorial el 14 d'Octubre de 1784 sent el tercer fill del rei Carles IV d'Espanya i María Lluïsa de Borbó-Parma. Era nét per línia paterna del rei Carles III d'Espanya i la Princesa María Amàlia de Saxònia, i per línia materna de duc Felip I de Parma i La princesa Elisabet de França.

Amb l'ascens al Tron del seu pare, el 1788, Ferran fou nomenat príncep d'Astúries per les Corts.

Josep Bonaparte:


Germà gran del futur emperador Napoleó Bonaparte, Nasqué el 7 de Gener de 1768. Es va casar amb Julie Clary, filla d'un Comerciant de Marsella, el 1749 i va tenir tres filles, de les quals tan sols En van sobreviure dues: Zenaida i Carlota.

El 6 de juliol de 1808, el seu germà el va nomenar rei d'Espanya. La seva arribada a Madrid va Ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques.


Isabel segona:


Va néixer el 10 d'Octubre de 1830 a la ciutat de Madrid sent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, María Cristina de Borbó-Dues Sicílies, Isabel va assumir el tron d'Espanya el 29 de Setembre de 1833 després de la mort del seu pare, quan ella tenia menys De tres anys d'edat.


Napoleó Bonaparte


: Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa ,i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès,i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815

Golda meiler


: Ben-Gurion va descriure el paper de Meir Com" la dona jueva que aconseguia els diners que han fet possible la Creació de l'estat "que passaria un dia amb llibres de text de història.

Entradas relacionadas: