La mort de l'home la filosofia Déu comporta per a Nietzsche la mort dels ideals que guiaven la vida humana, de les veritats absolutes i de les idees immutables.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,17 KB

 


LA MORT DE DÉU

Amb l’afirmació “Déu ha mortNietzsche expressa la fi del sentit transcendent del món. Es tracta de la mare de les veritats absolutes, de les idees immutables, és la liquidació de qualsevol mena d’idealisme. Nietzsche acaba amb el món intel·ligible, inventat per Plató, que menyspreava els valor vitals i amb totes les religions. Ara l’objectiu de la humanitat és generar nous valors arrelats a les forces de la vida perquè el sentit del món només es pot trobar dins aquest món. Estem vivint al final de la nostra civilització ja que els valors en els que se sustentava ja no són vàlids, tots els ideals s’han quedat enfonsats.


EL SUPERHOME

Amb la mort de Déu comença un temps nou sense ideals, sense normes i sense valors o principis que estiguin per sobre nostre. Davant d’aquesta situació, Nietzsche veu dues sortides:

-El darrer home

-El superhome




















Nietzsche veu com la consiència moderna ha entrat en crisi i tots els valors s’han enfonsat, és el temps del darrer home, l’home que viu el final de la seva civilització i es troba abocat cap al Nihilisme. El Nihilisme es pot veure sota dos aspectes diferents:

  • Actiu o positiu   Perquè ens trobem davant d’un moment crític, on s’ha posat de manifest que les grans veritats són tan sols il·lustracions. Aquest Nihilisme ja no pot creure en res i destrueix tots els valors caducs. 
  • Reactiu o passiu   Aquest primer Nihilisme es torna reactiu perquè acaba menyspreant i aniquilant la vida. Com que no creu en res, acaba creient en el mateix no-res i és quan destrueix el valor de la vida i comença la decadència. Es trobaríem amb aquell home que no té objectius pels que lluitar, és l’home transformat en vegetal, l’home modern, que tan sols busca comoditat, una societat decadent que ha destruït el valor de la vida (Schopenhauer, que acaba sent passiu en l’ascetisme, no desitjos).

Però davant d’aquests valors caducs (del Nihilisme), s’obre una nova possibilitat que és la d’afirmar valors totalment nous i ho portarà a terme el superhome. El llibre en el que es veu, és “Així parla Zaratrusta”. Zaratrusta anuncia la figura del superhome com l’home que assumeix fins a les últimes conseqüències l’amor de Déu. Aquest nou home és un Déu terrenal, que dóna sentit al món i que crea nous valors, els valors de la vida (Dionís). El superhome no es limita a transgredir o a invertir els antics valors, ja que és un autèntic creador de nous valors. Els descriu com un home fort d’esperit, lliure, d’esperit indòmit i solitari, i no es doblega davant la moral dominant.

Per aquesta creació no compta amb més suport que ell mateix: no serà comprés i no tindrà deixebles (Zaratrusta); cosa que és difícil de suportar perquè ningú ens ha ensenyat a viure en solitud, necessitem sempre la identificació, la comparació o la diferència respecte dels altres, i per això estem acostumats a sucumbir a una moral d’esclaus. Zaratrusta, a través d’un simbolisme zoològic, ens mostra tres transformacions de l’esperit per arribar al superhome:


-L’esperit pren la forma de camell. El camell, amb les seves gepes, suporta totes les càrregues feixugues, representa l’home capaç de Déu el pes de la llei moral, del “tu has de” (obligació). Però el camell, és la seva travessia pel desert canvia el “tu has de” al “jo vull”, transformant-se en lleó

-Si el camell simbolitza l’acceptació, el lleó es la metàfora de la negació dels valors establerts i representa la crítica a la moral tradicional, és l’animal que es desfà de les càrregues opressores i antinaturals i lluita contra el seu últim Déu, que serien la moral i els valors, però el lleó només sap dur “no”, és incapaç de crear un camí de futur per això falta una altra metamorfosi, que seria el nen, el que diu “sí” a la vida.

  1. El nen representa el “valor creador” i espontani, és la llibertat vertadera i no aquella que reacciona contra alguna cosa. Representa l’existència com una aventura, com un joc; és el natural i sincer del “sí” a la vida.


LA VOLUNTAT DE PODER

Déu ha mort i el superhome ha de generar nous valors per tal de fer-ho, és necessària la voluntat de poder, que és la força que anima al superhome en la seva funció creadora, és la voluntat de ser més, de demostrar una força creixent, és la passió per la vida i el desenvolupament de les pròpies facultats. La vida per Nietzsche no és tan sols la voluntat de supervivència (Schopenhauer) sinó que és una lluita pel domini (poder), però no es tracta del poder del més fort, sinó el poder dels creadors, el poder que mana de l’home que s’ha fet nen, que juga creant, que dicta els seus propis valors i s’aventura davant un nou projecte. Aquesta actitud creadora quedaria limitada si existissin Déu, perquè l’àmbit del joc quedaria limitat pels moments, les prescripcions a prohibicions. 

El contrari seria la voluntat d’igualtat; ens diu que quan més poderosa sigui una vida creadora, més introduirà la desigualtat en els homes en el seu sistema de valors (No classes socials), en canvi, quan més dèbil i més impotent sigui una vida, més insistirà en la igualtat de tots. Afirma que la voluntat de poder es troba a tot arreu, no té res a veure la classe social. 


L’ETERN RETORN

És una idea suggerida, només fa al·lusions, no s’explica. Es pot veure com teoria mecanicista, que ho interpreten com retornar les mateixes coses. Hi hauria un moment inicial i un moment final i cada persona estaria condemnada a desaparèixer del món que retornaria en el següent cicle vivint la mateixa vida en els mateixos llocs i amb els mateixos esdeveniments, i aquest cicle es repetiria indefinidament. El temps, per Nietzsche, pot tenir un concepte lineal (que progressa), i aquesta visió seria la visió del judaisme i del cristianisme; una concepció cíclica del temps (que tot es torna a repetir) i aquesta idea és la típica dels antics grecs. Nietzsche rebutja tant l’una com l’altra encara que l’utilitza de manera metafòrica. Per a ell, la idea de l’etern retorn (fa referència al temps) s’ha d’entendre com una síntesi del temps, és a dir, que el passat, el present i el futur estaven coexistint en el mateix moment.


Superar la idea de l’etern retorn produeix una transformació decisiva de l’existència. Aquesta idea té 2 aspectes:

-Una preponderància des del passat i des del futur si tot està decidit, qualsevol acció o atreviment serà absurd. 

-Tot està encara per fer i segons el que decidim ara ens decidirem constantment en el futur perquè cada instant té un significat que transcendeix la vida individual, per tant, la decisió terrena de l’instant decideix sobre totes les inabordables repeticions de l’existència terrena. Cada instant és decisiu. Cal veure l’instant present com a immortal, perquè cada instant té un valor infinit, i ha de ser viscut com si fos per a tota la eternitat i això suposa assumir tot el contingut del món, el passat i el futur, a canvi del moment actual “Viu de manera que vulguis tornar a viure un altre cop” és el nostre deure.



TRANSVALORITZACIÓ:

Considera que els valors occidentals (amor, compassió, altruisme…) amaguen una relació imcompleta, pobre de l’home amb la seva vida, causada per una interpretación errònia de la vida que durà a la mala consciència(repressió d’impulsos) i ascepticisme (acceptar el patiment)

fent així que la vida humana sigue com una moral d’esclaus (ressentiment dels febles contra els que dominaven). La crítica no és tant en la “revolta” dels esclaus, sinó en crea una moral reactiva, negadora d’una manera de viure que sigue millar que la vida humana.

Nietzsche porporsarà la moral del senyor, és a dir, el desenvolupament de la vida a partir de la força, domini i orgull.




Entradas relacionadas: