Morfologia i Lingüística: Formació de Paraules i Estudis del Llenguatge

Formació de Paraules: Morfologia

La Derivació

La derivació (prefix + radical + sufix) és un recurs de creació de noves paraules que s'obtenen afegint un afix al radical d'un lexema.

Sufixos

• Valoratius:
  • Diminutius: -et, -eta, -im, -ell, -ella, -ol, -ola.
  • Augmentatius: -às, -assa, -ot, -ota, -astre, -astra, -ut.
• No Valoratius:
  • Oficis: -er, -era, -à, -ana, -aire, -ista, -dor, -dora.
  • Llocs: -er, -eria.
  • Col·lectius: -eda, -ar, -ari, -am, -ada, -at, -alla.
  • Gentilicis: -a, -ana, -i, -ina, -ès, -esa, -enc, -enca.
  • Altres: -at, -ada, -er, -era, -al, -or, -isme, -esa, -ment, -itud, -ícia, -edat, -ós.

Verbs Derivats

Els verbs derivats es formen amb sufixos com: -ejar, -itzar, -ificar, -egar, -itar.

• De noms: airejar, arquejar, manejar.
• D'adjectius: agilitar, agrejar, amargar, calbejar.
• De verbs: endormiscar-se, parlotejar, ploviscar.

Adjectius Derivats

• De noms: veritable, mentider, complementari, alimentós.
• D'adjectius: petitet, amplot, amplíssim, blavós.
• De verbs: xerraire, espantadís, aclaparador, prometedor, entenedor, llegidor.

Prefixos

• Àtons: a-, bes-, con-, des-, em-, en-, in-, per-, pre-, re-, trans-.
• Tònics: ante-, anti-, arxi-, auto-, avant-, ex-, extra-, infra-, inter-, intra-, pseudo-, post-, pre-, semi-, sota-, sub-, super-, ultra-.

La Composició

La composició (lexema + lexema) es divideix en:

• La composició pròpia és la formada per dues paraules independents (exemples: paraigua, ferrocarril, gira-sol). Inclou els compostos verbals (prendre, malparlar) i els adjectivals (benvingut, agredolç).
• La composició impròpia és la formada amb prefixos tònics.

L'Abreviació

Les abreviatures abreugen les paraules o sintagmes, reduïts a dues o tres lletres, la primera de les quals és la inicial.

Les Sigles

Les sigles abreugen l'expressió fent servir només les lletres inicials.

L'Acrònim

L'acrònim és una variant de la sigla que agafa la primera síl·laba de les paraules abreujades (exemples: Cocope, Benelux).

Estudis Lingüístics: Evolució i Disciplines

L'Estudi Tradicional de la Llengua

Els grecs distingien entre la gramàtica, que tenia un caràcter normatiu i marcava la norma de correcció lingüística en el nivell oracional, i la retòrica, que tenia com a objectiu l'elaboració del discurs amb criteris d'eficàcia comunicativa a partir de la intenció de l'emissor.

La lingüística és una ciència independent.

L'Estructuralisme

Els estructuralistes eren lingüistes que observaren la llengua com un sistema de signes i definiren el signe lingüístic com una unitat de dues cares: significat i significant. També feren avançar els estudis sobre la fonologia, la part de la lingüística que estudia el fonema.

El Generativisme de Noam Chomsky

El generativisme de Noam Chomsky, que buscava una gramàtica universal comuna a totes les llengües, provocà un canvi en l'orientació de la lingüística. L'interès principal era la sintaxi.

Lingüística Textual

En la lingüística textual hi ha una gran diversitat de perspectives i escoles. Aquest corrent és obert a les aportacions d'altres disciplines. L'objecte d'estudi de la lingüística textual és el text, entès com a unitat comunicativa bàsica. El text també s'anomena discurs.

Destaquen algunes disciplines com la pragmàtica, que s'ocupa de les relacions d'un text amb el context, o la sociolingüística, que analitza els usos socials de la llengua.