La Moral i la Llibertat Humana: Fonaments i Desenvolupament Ètic

La Moral: Llibertat i Responsabilitat Humana

Des de la llibertat, l’ésser humà es fa a si mateix: és constructor i construcció alhora. És responsable d’ell mateix i del que fa, és un ésser moral.

De l'Acció Lliure a l'Acció Moral

La diferència entre el comportament animal i l’acció humana rau en el fet que l’animal està governat per l’instint, mentre que l’acció humana es caracteritza per la gran flexibilitat per a l’aprenentatge. L’animal sembla programat o determinat, i el comportament humà es caracteritza per ser obert i lliure.

Aquest caràcter lliure i obert de l’acció és el que fa l’ésser humà responsable dels seus actes. Un individu, davant una determinada situació, reflexiona, pren una decisió i actua en concordança amb ella; és l’autor d’aquesta acció i n’ha de respondre. Aquest caràcter lliure de l’actuació humana constitueix també la base del caràcter moral que posseeix en exclusivitat.

La llibertat possibilita que les accions concretes que algú duu a terme s’ajustin o no als costums i les normes de la seva comunitat. Quan el subjecte decideix actuar d’acord amb les normes assumides, actua correctament (és moral); quan decideix lliurement saltar-se-les, actua incorrectament (és immoral). Tanmateix, el que no pot fer és deixar d’actuar en el marc d’aquest codi normatiu, és a dir, el que no pot fer és ser amoral. L’ésser humà és, de manera essencial i inevitable, un ésser moral.

Què és la Moral? Definició i Dimensions

La paraula moral (moralis en llatí) deriva de la paraula mos, que significa costum. En cada poble, com en cada individu, existeixen multitud de costums. El conjunt d’aquests costums constitueix la moral d’un poble o d'un subjecte.

Podem definir el terme moral com el codi de normes que regulen l’acció individual i col·lectiva que es considera correcta.

Moral com a Contingut i com a Estructura

• Moral com a contingut: Es refereix al contingut concret d’una moral, és a dir, a les normes i els principis que, segons una comunitat o persona, regulen el comportament correcte. La moral és un corpus que pot tenir com a contingut normes com ara respectar els pares, protegir els fills, etc.
• Moral com a estructura: La moral és un tret constitutiu de la naturalesa humana. El seu caràcter obert empeny l’ésser humà a definir-se constantment en les tries i els actes que realitza. Aquests són fruit d’una voluntat lliure que té la possibilitat de triar, però també l’obligació de fer-ho, i sempre d’acord amb les normes assumides o en contra d’aquestes.

Davant d’una determinada situació i davant la urgència d’actuar, l’ésser humà pot decidir fer això o l'altre, però ha de decidir; no és a les seves mans abstenir-se, ja que això mateix constituiria ja una decisió. La llibertat ens permet triar, però no ens permet no triar. L’ésser humà pot ser moral o immoral, però no amoral, ja que posseeix una sèrie de normes concretes d’acció, però també està obligat per la seva llibertat a acatar-les o no.

Acció, Hàbit i Caràcter: La Construcció Moral

Si ens situem en la perspectiva de la moral com a contingut, podem afirmar que és en l’actuar concret on es manifesta el caràcter moral de l’ésser humà. Cada acció concreta pot ser valorada com a moral o immoral segons si compleix o incompleix les normes.

En parlar de moral, ens referim a una cosa que va més enllà de les accions aïllades i concretes que pot dur a terme un subjecte determinat. Quan parlem de moralitat o immoralitat, ens referim als hàbits i al caràcter d’un subjecte moral.

• Els hàbits són certes tendències a actuar d’una manera determinada davant de situacions similars.
• El conjunt d’hàbits d’una persona constitueix el seu caràcter o manera de ser, és a dir, els trets que el distingeixen dels altres i que és possible d’observar en les seves accions concretes.

Encara que naixem amb unes predisposicions concretes, el nostre caràcter es forma per la repetició d’accions similars. El caràcter no es pot considerar una cosa que ens vingui definitivament donada, sinó quelcom que anem construint lentament, però de forma constant, al llarg de la vida. I, encara que és menys habitual, també pot ocórrer que una sola acció emblemàtica i decisiva provoqui un brusc canvi de caràcter; parlem de conversió.

El caràcter es fa dia a dia sobre les nostres accions, i ens n’hem de sentir responsables. Un cop que el caràcter està format, influeix i condiciona fortament les nostres accions concretes. Com més assimilat està el caràcter, més difícil és fer accions de signe contrari a les que estem acostumats. Es pot dir que el caràcter és la base de la nostra naturalesa moral, ja que un cop format condiciona les nostres accions i, en conseqüència, la seva correcció o incorrecció.

Les Normes Morals: Obligatorietat i Dimensions

Una norma és una regla que estableix com hem d’actuar per a adequar-nos al que pensem que és preferible en una situació determinada, és a dir, al que creiem que s’hauria d’esdevenir en tal cas. Les normes pertanyen a l'àmbit del que hauria de ser i no pas al de la realitat tal com és.

Potser la característica més definitòria de qualsevol tipus de norma és el caràcter d’obligatorietat que comporta. Aquest caràcter no s’ha d’interpretar com la necessitat inevitable; la norma ha de ser entesa com una ordre que ens obliga a fer el que postula. L'obligatorietat de la norma moral pressuposa la llibertat d'elecció de l’ésser humà.

La norma i l’obligació sorgeixen de la llibertat que ens permet d'acatar o desentendre’ns del que la norma ens mana. Podem afirmar que les normes morals posseeixen un doble caràcter: de llibertat i d'obligatorietat.

Dimensions de les Normes Morals

• Dimensió social: Totes les comunitats posseeixen un codi de normes que regulen la forma en què els seus membres han d'actuar i relacionar-se. Poden estar explícites en codis legals que constitueixen el dret positiu d'aquesta comunitat, o poden estar implícites en els usos i costums d'aquesta comunitat.
• Dimensió personal: Les normes morals no tan sols exigeixen el compliment, sinó una convicció interior del subjecte. És a dir, cal que el subjecte moral reconegui la norma com a seva i no com a imposada socialment. La consciència moral és la instància que assumeix i assimila aquestes normes i, a més, és la que en darrer terme jutja la correcció i incorrecció de l'actuació d'un mateix.

Kohlberg i els Estadis del Desenvolupament Moral

Alguns psicòlegs com Piaget i Kohlberg han estudiat el desenvolupament de la consciència moral i l'evolució de la forma en què l'individu es relaciona amb les normes. Kohlberg va establir sis estadis del procés de maduresa moral. No es poden identificar aquests estadis amb els períodes de creixement humà; segons Kohlberg, només un 5% dels individus adults arriba al darrer estadi. La maduresa física i psicològica no sempre comporta maduresa moral.

• Estadi 1: Obediència i Por al Càstig (Egocentrisme)

  Les normes s’acaten per obediència i per por al càstig.

• Estadi 2: Interès Personal (Individualisme)

  Les regles només s'assumeixen si afavoreixen els propis interessos; el que és bo és útil i beneficiós.

• Estadi 3: Expectatives Socials (Gregarisme)

  Es considera només allò que les persones properes esperen de nosaltres.

• Estadi 4: Ordre Social i Bé Comú (Comunitarisme)

  Cal acatar les normes que estan establertes socialment per a proporcionar un bé general.

• Estadi 5: Acord Social i Relativisme (Relativisme)

  Com que existeix una gran varietat d'opinions, principis i valors, només són legítimes les normes que són fruit d'un acord que afavoreix la majoria.

• Estadi 6: Principis Ètics Universals (Universalisme)

  Les normes són escollides lliurement i racionalment, però responen a principis i valors universals.

Segons Kohlberg, la maduresa moral s'assoleix quan existeix consciència i reconeixement que les normes que s’han d'assumir es justifiquen o es legitimen en virtut d'uns principis o valors universals.