El Modernisme a Espanya

Modernisme

- Context històric

Context històric a Espanya

● Durant el s.XIX Espanya viu una època de decadència: pateix guerres civils, canvis de govern

o pronunciaments militars. Durant el regnat d’Alfons XII hi ha l’alternança de govern entre liberals i conservadors. Només hi ha industrialització a Catalunya i al País Basc. És una època de corrupció i retòrica parlamentària amb els grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat). Els camperols i obrers tenen ideals revolucionaris.

● Al 1898 es produeix la pèrdua de Cuba i Filipines, fet que accentuà el malestar de la burgesia catalana.

● Durant el s.XX té lloc la 2a República (1931): enfrontament entre els republicans i els nacionalistes. També esclata la Guerra Civil (1936-39).

- Ruptura entre l’artista i la societat

D’altra banda, el Modernisme va provocar un fenomen social important: la burgesia va produir la seva primera generació d’artistes que vivien per i per a l’art. Els escriptors i altres artistes catalans van fer una crítica a la grisor i el mercantilisme dels burgesos, però molts d’ells provenien d’aquesta classe social. Aquest fet dóna lloc a la bohèmia daurada, ​la dels artistes que aparentaven viure en la pobresa i mostraven actituds estrafolàries de rebuig del benestar de la seva classe. Un exemple d’artista d’aquest grup seria Santiago Rusiñol, popular figura de la vida bohèmia que va ser l’ànima de les festes modernistes de Sitges.

- Estètica i ideologia modernistes

Al 1892 irromp un grup de joves artistes i intel·lectuals al panorama cultural català, amb una ideologia que trenca totalment amb les idees i els models de la Renaixença, i tenen com a principal objectiu treure Catalunya de l’endarreriment cultural que patia. La publicació de l’article “Viure del passat” a la revista ​L’Avenç ​l’any 1892, per Jaume Brossa es considera com el punt de partida del Modernisme. Aquest moviment es divideix en 2 etapes:

• Primera etapa (1892-1900): Aquesta etapa és principalment de formació del moviment, com a referència s’agafaran obres d’altres autors europeus publicadas en un primer moment per la revista ​L’avenç ​i rellevada per la ​Catalònia ​després del tancament de la primera.
• Segona etapa (1901-1911): S’nicia amb l’aparició de la revista ​Joventut ​i culmina simbòlicament amb la mort de Joan Maragall al 1911. És coneguda com l’etapa de màxim esplendor. Es publiquen les obres més famoses, com Els sots feréstecs (1901), de Raimon Casellas.

- Autors: Santiago Rusiñol i Víctor Català

VÍCTOR CATALÀ

Es va donar a conèixer com a escriptora el 1898 en els Jocs Florals d’Olot, on li van premiar el monòleg ​La infanticida. ​L’argument violent i escabrós d’aquest text va causar un gran escàndol entre els membres del jurat quan van descobrir que l’autor era una dona. Arran d’aquest fet i per poder escriure amb més llibertat, Caterina Albert va començar a escriure amb el pseudònim de Víctor Català. Solitud és una de les obres més conegudes de Víctor Català.

SANTIAGO RUSIÑOL

L’Auca del senyor Esteve serà l’obra que millor reflecteixi l’ideal artístic de Rusiñol, ja que parla sobre en Ramonet, fill d’un burgès, que no vol continuar amb el negoci familiar, sinó que es vol dedicar a l’art, i al final ho acaba aconseguint.