Moderats regencia María Cristina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

 



La tercera fase és la Primera República espanyola (1873-1874), onze mesos amb quatre presidents i amb molts problemes. La divisió entre els republicans unitaris i els republicans federals, més l'acció revolucionària dels sectors radicals del federalisme (impulsors del cantonalisme o d'insurreccions federals), va fer fracassar també el model d'estat republicà. La Constitució republicana federal del 1873 no va ser més que un projecte. El Cop d'Estat del general Pavía (Gener del 1874) va posar punt i final a la República.

--------------------------------------------------------------

Isabel II

Regència de María Cristina (1833-1840).

Ferran VII va morir el 29 de Setembre de 1833. Es va iniciar una etapa de transició marcada per una guerra civil, la primera guerra carlina i la regència de María Cristina (mare de Isabel II).


En aquesta etapa trobem la divisió del liberalisme: Els liberals moderats i liberals progressistes.


Els moderats (1833-1835). Personatges destacats que podem trobar en aquesta etapa són; Javier de Burgos, qui duia les úniques reformes com a ministre, Carles María Isidre, germà del difunt rei que volia dur el poder i així va començar la primera guerra carlina. Martínez de la Rosa, el va nombrar per formar un nou Govern i ell va concebé l’Estatut reial de 1834, una constitució que tenia el caràcter de carta atorgada. I Cea Bermúdez.

Algunes lleis,drets i reformes importants són: l’Estatut reial 1834 (carta atorgada), estament d’Eminents, la divissió provincial…

Ala política interior trobem la Guerra carlina, l’epidemia de còlera, Guerra Civil, debilitat de la hisenda reial i l’endeutament…


Els progressistes (1835-1837), eren partidaris de la tasca legislativa de les Corts de Cadis.

Personatges importants, El comte de Toreno, que substituí a Martínez de la Rosa i Juan Álvarez Mendizábal, ministre d’Hisenda i que aplicà importants reformes.

En aquest Govern trobem la Milícia Nacional, d’ideologia progressista que va protagonitzar revoltes a Bcn, Saragosa, València, Màlaga o Cadis, on es van formar juntes locals.

En la política destaca la insurrecció de la Granja, La desamortització de Mendizábal, que va consistir en la nacionalització de les propietats rústiques i urbanes de l’Esglèsia. Així es podía crear una classe de nous propietaris afins ala causa liberal i sanejar el dubte públic.


Tornem als moderats (1837-1840), on destaquen Narváez i Espartero. En aquesta etapa María Cristina cedeix le regéncia a Espartero al 1840.

Se promulga la nova constitució 1837, de caràcter progresista.


Regència d’Espartero (1840-1843)

La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Entradas relacionadas: