Models i Polítiques de Comerç Internacional: Teoremes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,06 KB

Model dels Factors Específics

Factor mòbil: L (Treball). El bé que incrementa el preu relatiu és el bé que s'exporta.

Remuneració del Capital

  • Remuneració del Capital = (PM * QM) - (WLm)
  • WLm = salari dels treballadors en les manufactures.
  • (PM * QM) = ingressos per vendes.

Renda Nominal i Renda Real

  • Renda Nominal (Rt) = Pa * PMTa (nominal)
  • Renda Real (PMTa) = Rt / Pa

Canvis en la Renda del Capital

Ordenació dels canvis:

  • Si ↓ Pa i Pm =: △Rt/Rt < △Pa/Pa < △W/W < 0 < △Pm/Pm < △Rk/Rk
  • Si ↑ Pm i Pa =: △Rt/Rt < 0 < △W/W < △Pm/Pm < △Rk/Rk

Model H-O (Heckscher-Ohlin)

Factors mòbils: L (Treball) i K (Capital).

Exemple: El preu relatiu dels ordinadors és més baix aquí que a l'estranger (el cost d'oportunitat és més petit aquí que a l'estranger).

Demanda Relativa i Salari Relatiu

↑ Po → △L i △K → Gràfic:

  • Eix vertical: W/R
  • Eix horitzontal: L/K
  • Tres línies corbes al gràfic: Lc/Kc, DR1, Lo/Ks.
  • DR1 passa a DR2 ↓ → ↓W/R (Els propietaris de capital i màquines guanyen).

Teorema de Stolper-Samuelson

A llarg termini, un ↑ P fa que ↑ renda real del factor intensiu (quan un país fa comerç, això farà que △W/R del factor intensiu).

Exemple: △Po = Rk (60%) = △↓RL (El Capital es torna més valorat en la producció d'ordinadors, les empreses poden pagar més per utilitzar aquest K). Salari nominal: 100% - 60% = 40%.

Curt Termini (c/t)

Gràfic: Eix vertical W i eix horitzontal L.

  • W* < W = Δ L (més gent amb qui compartir els recursos K i L) = ↓ W.
  • Renda i capital a c/t:
    • Δ L (manufactures ↑L/K) == ΔPMK (+ productivitat a les màquines).
    • (agricultura ↑L/T) == ΔPMT.

Producció

Eix Qm i Qa: Δ L == es desplaça cap a fora mantenint el pendent.

Llarg Termini (ll/t)

Mix de la caixa, eixos verticals K i eixos horitzontals L.

  • Δ L == Incrementa al gràfic el sector intensiu en treball.

FPP (Frontera de Possibilitats de Producció)

FPP → Δ Lc → incrementa la producció == ΔLc i ΔKc.

Δ L sobre PML (Productivitat Marginal del Treball)

  • c/t: Més persones per les mateixes màquines = més productivitat = Δ PML.
  • ll/t: Δ L = ↓ PML = ↓ W (cada treballador és menys productiu).

Teorema de Rybczynski

Δ L == Δ producció del sector que l'utilitza intensament (W, Rk, Preus (Pc, Po) NO varien).

Curt Termini (c/t): Δ K

  • Δ K == Δ PMLm == (Wm = Pm * PLMm) Δ W == Δ Lm.
  • Rendes:
    • ↓ Rt (↓La = ↓PMT - productivitat == RT = Pa * PMTa).
    • ↓ Rk (les empreses no han pujat Pm, així que les empreses no poden guanyar més per unitat venuda; com ΔW i Pm = —, han de reduir costos ↓Rk).

Llarg Termini (ll/t): Δ K

S'expandeix el gràfic vertical, sector intensiu.

Model de Competència Monopolística

Gràfic: Eix vertical P i eix horitzontal Q.

  • Punt d'optimització de la producció: Im = CMg.
  • Curt Termini: Preu > Cost Mitjà (CMe) = Beneficis.
  • Llarg Termini: Benefici econòmic = 0. Més empreses, més competència, més elàstica (més plana).
  • d1: Corba de demanda amb béns diferenciats.

Equació de Gravetat

B * ((PIB 1 + PIB 2) / DISTÀNCIA ^n) → escollim la més gran.

Índex de Comerç Intra-industrial (ICI)

ICI = (mínim (Exportacions, Importacions) / ((Exportacions + Importacions) / 2)).

Model d'Externalització

  • ↓ Costos de capital estranger = incentiu per externalitzar.
  • Sabem que està millor quan externalitza perquè Y2 > Y1.

Política Comercial: Aranzels i Quotes

País Petit (Aranzel)

  • No té cap efecte sobre el Preu Mundial (PM).
  • El preu carregat als consumidors augmenta la mateixa quantia que l'aranzel.
  • Gràfic: P nacional i Q // P vertical i importacions.
  • Oferta d'Exportacions Estrangera (X*): horitzontal.
  • Demanda d'Importacions Nacional (M): pendent negatiu.
  • ↓ Importacions = Δ Oferta Nacional i ↓ Demanda Nacional.
  • EC (Excedent Consumidor) = - (a+b+c+d)
  • EP (Excedent Productor) = + a
  • Estat = + (c+e)
  • Benestar = e-b-d
  • Estranger = Pèrdues = e+(b+d) = e+f

País Gran (Aranzel)

  • L'aranzel fa canviar el Preu Mundial (PM) degut a un volum d'importacions molt elevat.
  • Es redueix el PM perquè el país gran redueix les importacions.
  • Oferta d'Exportacions Estrangera (X*): pendent positiu = es mourà cap a l'eix vertical!
  • EC = - (a+b+c+d)
  • EP = + a
  • Estat = + (c+e)
  • Benestar = - (b+d+e)
  • Estranger = Pèrdues = e+b+d

Quota d'Importació (Màxim d'Importacions)

País Petit (Quota)

  • Δ el preu → P2 = Δ producció nacional, reducció demanda nacional, reducció importacions.
  • EC = - (a+b+c+d)
  • EP = + a
  • Estat i Benestar:
    1. Donen quota als locals: rendes de la quota del país = c. Benestar = - (b+d).
    2. Recaptació de rendes (rent-seeking): Benestar = - (b+c+d).
    3. Subhasta de la quota: ingressos de la subhasta = + c. Efecte net = - (b+d).
    4. Restricció Voluntària d'Exportació: Benestar = - (b+c+d).

Gràfic: El Nostre País (P i Q)

  • Agafem D i aïllem P i Q.
  • Demanda interna (D).
  • Oferta interna (O): P = 0, Q = ?
  • Demanda d'Importacions (DM) = D - O (P=?, Q=?)
  • Oferta d'Exportacions Estrangera (X*) = O* - D* (P=?)

Comerç Lliure

  • DM = X* → PM = ?
  • Volum d'Importacions (M) = X* (Q equilibri: agafem DM o X* i substituïm per PM).

Aranzel

  • P exportacions = P importacions - t.
  • X* = (substituïm P) → X* = DM.
  • Preu exportació i preu importació.
  • El nostre país: Per preu importació, D i O → Restem i ens dona importacions.
  • País estranger: O* i D* per preu exportació.
  • Nova corba gràfic de X* (surt des de PM i passa per la P importació).
  • Efectes EC i EP... sobre gràfic del nostre país!!!

EL PAÍS PETIT PERD AMB ARANZEL, EN CANVI EL PAÍS GRAN GUANYA.

Subsidis

Subsidis: A per sota del PM (el país exporta, ja que el mercat mundial té un preu més alt que el nostre, i a aquest PM els productors produeixen més quantitat i els consumidors volen més quantitat).

País Petit: Exportació Agrícola

  • PM no canvia. P Q // P exportacions.
  • Demanda d'Importació Estrangera (M*): horitzontal.
  • Oferta d'Exportacions Nostra (X): pendent positiu.
  • Amb subsidi = s → PM + s → oferta d'exportacions es mou.
  • EC = - (a+b)
  • EP = + (a+b+c)
  • Estat = - (b+c+d)
  • Benestar = - (b+d)

País Gran: Exportació Agrícola

  • Afecta el PM perquè el preu domèstic és molt gran.
  • Demanda d'Importacions Estrangera (M*): pendent negatiu.
  • Amb subsidi, baixa P* per sota de PM (els importadors estrangers paguen un preu més baix per més quantitat).
  • X es desplaça a la dreta (X-s).
  • EC = - (a+b)
  • EP = + (a+b+c)
  • Estat = - (b+c+d+e) = subsidi * X2
  • Benestar = - EC + EP - Estat (pèrdua més gran que la d'un país petit a causa de la reducció del preu mundial dels béns exportats).
  • Efectes mercat mundial: EC = + e (degut a la caiguda del preu de les importacions).

Subsidi a la Producció Agrícola (País Petit)

  • s per unitat produïda, no afecta el PM.
  • La corba d'oferta nacional es mou a la dreta (O-s).
  • La corba de demanda nacional no canvia perquè els productors segueixen cobrant el preu mundial al mercat propi.
  • Preu que paguen consumidors locals = PM.
  • Preu que reben productors locals = PM + S.
  • EC = no varia
  • EP = + (a+c+b)
  • Estat = unitats produïdes * subsidi
  • Benestar = EP - Estat

Entradas relacionadas: