Mites Clàssics i Frases Llatines Essencials

Frases Llatines Cèlebres

• Audaces fortuna iuvat: la fortuna ajuda els valents
• Cum grano salis: amb un gra de sal
• De gustibus non est disputandum: no cal barallar-se pels gustos
• Errare humanum est: equivocar-se és humà
• Facta, non verba: fets, no paraules
• Intelligenti pauca: per l’intel·ligent, poques coses
• Mens sana in corpore sano: ment sana en cos sa
• Nihil novi sub sole: res de nou sota el sol
• Non plus ultra: no més enllà
• Veni, vidi, vici: he arribat, he vist, he vençut
• Verba volant, scripta manent: les paraules volen, els escrits romanen
• Id est: això és
• Idem: igual
• Per se: per si mateix
• Cf (confer): compara
• Ad calendes graecas: per a les calendes gregues
• Alea iacta est: el dau ha estat llançat

El Mite d'Ícar i Dèdal

Ícar era el fill de Dèdal, que va ser l'inventor i arquitecte del laberint de Creta, on hi estava tancat el Minotaure. Teseu va ser qui va matar el monstre. Després, Minos, que era el rei de Creta, va culpar Dèdal d'haver ajudat Teseu a escapar del laberint i va tancar-lo a ell i al seu fill dins del mateix laberint.

Però com que Dèdal era molt hàbil i enginyós, va construir unes ales amb plomes d'ocells, unint-les amb cera. Ell i el seu fill se les van posar a les espatlles, però abans de prendre el vol, Dèdal va aconsellar al seu fill que no volés massa enlaire, ni massa a prop del mar.

Ícar, desobeint-lo, va volar massa a prop del Sol, i la calor va fer que la cera es fongués. Llavors Ícar va caure al mar, i des d'aquell moment, aquella part del mar s'anomena mar d'Icària.

Un Matrimoni Salvat per Zeus

El déu Zeus va avisar un matrimoni (Baucis i Filemó, segons la tradició) que anava a destruir la ciutat i els seus habitants, que els havien negat l'entrada. Els va dir que haurien de pujar a dalt de la muntanya amb ell, i no girar-se fins arribar al cim. Un cop allà, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació que va provocar Zeus.

No obstant això, Zeus havia salvat la seva humil cabanya, que posteriorment va ser convertida en un temple sumptuós. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar ser guardians del nou temple, viure junts el màxim de temps possible i morir al mateix temps.

Després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres (un roure i un til·ler) que s'inclinaven l'un cap a l'altre, com si encara es parlessin.

Orfeu i Eurídice a l'Inframón

Orfeu era un jove molt ben plantat, però no només era conegut per la seva bellesa, sinó sobretot perquè amb la seva lira era capaç de tocar les melodies més meravelloses que els humans haguessin escoltat. Va ser així com Eurídice es va enamorar d'Orfeu i poc després es van casar.

Un dia, però, Eurídice va morir per la picada d'una serp. Orfeu va caure en una profunda pena, fins que es va decidir a baixar al mateix inframón per intentar salvar la seva estimada. I així va ser, va baixar fins a l'inframón i un cop allà va intentar endur-se Eurídice.

Però Hades no permetia que Orfeu s'endugués Eurídice. Finalment, Hades va accedir, amb una condició: Orfeu no podia mirar enrere fins que no haguessin sortit completament de l'inframón. Així ho van fer i, quan ja eren gairebé a l'exterior, Orfeu es va girar per veure-la. En aquell instant, Eurídice va desaparèixer per sempre.

El Rei Mides i el Toc d'Or

El rei Mides, que era rei de Frígia (Àsia Menor), va donar refugi a Silè (un sàtir que va ensenyar a Dionís). Aquest, per agrair a Mides l'allotjament, li va atorgar un desig. El rei va demanar que tot el que toqués es convertís en or. El déu Dionís li va concedir el desig.

Mides, efectivament, tot el que tocava es transformava en or: el menjar, les flors, els objectes i fins i tot la seva filla Zoe es va transformar en or, la qual cosa va fer que aquell do esdevingués una desgràcia.

Va suplicar a Dionís que li retirés el do. El déu li va dir que anés al riu Pactol i es rentés les mans. Després de fer-ho, va perdre aquell poder de transformar les coses en or.