Mite dels metalls Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,55 KB

 

Després de la victòria contra els perses, Atenes esdevení la polis més rica i influent. El seu sistema polític era una democràcia directa on només podien votar els homes lliures, excloint a les dones, esclaus i estrangers. Les grans decisions s'adptaven discutint públicament i votant a l'Assamblea, i axiò donà importància al domini de la paraula. Per aquesta raó, destacaven a la política els qui dominaven l'art de l'eloqüència i la convicció. Quan Atenes fou derrotada l'any 404 a.C a la guerra del
Peloponés, els espartans suprimiren la democràcia i imposaren un règim oligàrquic. Aquest govern es coneix com el dels Trenta Tirans. L'any posterior Atenes aconseguí derrotar-los. El règim democràtic afavorí l'intercanvi d'opinions i la lliure discussió entre els ciutadans. 


Va néixer a Atenes al 427 a.C., a una família aristocràtica. La seva vida va coincidir amb el final de la guerra. A la seva joventut va ser convidat a col·laborar amb aquest règim, al qual van participar alguns dels seus familiars. Plató ho va rebutjar i va començar a formar-se en l’activitat política i així es com entrà en contacte amb Sòcrates.
El restaurament de la democràcia l’any 403 a.C. semblava oferir millors perspectives. Amb les llibertats democràtiques també es van començar a difondre les teories relativistes i escèptiques dels sofistes, que Plató rebutjava del tot. A més, fou aquest règim democràtic el que va condemnar injustament al seu mestre Sòcrates.
Per totes aquestes raons, Plató sempre va mantenir una actitud molt crítica cap la democràcia.
Plató va intentar dur a la pràctica el seu model polític ideal, va viatjar a Itàlia, Egipte i Sicília on va intentar influir al tirà Dionís, però després de tres intents fallits, va renunciar i dedicar-se plenament a l’estudi i l’ensenyament de la Acadèmia, una institució acadèmica que va fundar a Atenes.
Plató volia arribar a la veritat absoluta, aquest va ser un dels seus objectius fins la seva mort.
Va escriure tres cartes i diàlegs que s’identifiquen en quatre etapes:
Diàlegs de joventut: Apologia a Sòcrates.
Diàlegs de període entremig: Gorgias.
Diàlegs de maduresa: El Convite.
Diàlegs d’ancianitat: El sofista.

El seu objectiu filósòfic era aconseguir la veritat absoluta i trobar el sistema polític més just.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
Diàlegs amor