Mirall trencat capítol 3

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,97 KB

 

1er Capítol→ Vida Familiar;


Aquest capítol consta d’una família que tota ella és fustera doncs tenen una tradició que als nou anys els hi tallin un dit per a que tinguin un de menys que els altres. L’Armand que es el protagonista va agafar por a que li tallesin el dit. Sempre tallaven l’anular de la mà esquerra. L’Armand es va adonar que tallaven els dits als set anys i li va agafar por a que quan ell arribés als nou anys fessin el mateix amb ell. Els seus cosins ja tenien el dit tallat menys ell i el Llopart. L’Armand va dir que li agradava tocar el Arpa, va ser una excusa per a que no li tallessin els dits ja que per tocar-la se’n necessitan tots. Al cap del temps ja no li agradava. Els menjars familiars ja no es feien. L’Elisard li agradava molt tocar el arpa i a més se li donava bé, la mare de l’Armand li va dir de regalar-li el pròxim dia que vingues a se casa però per casualitat no va tornar a venir. Lo de tallar els dits es veu que ja va passar a ser història. L’Armand va explicar al bar la seva història familiar i els que estavan allà no l’escoltaven gens el prenien com un borratxo… però una noia guapa l’observava amb un cert interés.

Família:

El Reguard petit, els cosins; la Guinovarda , la Gisela , el Guitard, el Llopart, Gimfreu, Eginard, Elisard, Abelard, Gerarda.

2n Capítol A les portes de Troia

Els aqueus creen un cavall de fusta, ha estat una feina dura que ha ocupat dotzenes de soldats dirigits per tres mestres fusters. Deixaran el cavall a les portes de Troia com una recompensa o referint-se a que els aqueus ja han perdut i que han guanyat ells els troians. Els aqueus aprofitant a la nit per pujar amunt les escales del cavall, els millors guerrers que tenen; porten carn en un cinturo agafat per la cintura i aigua per aquella nit. Durant el matí del següent dia no apareix ningú però per la tarda els aqueus senten música i uns soldats troians que s’apropen al cavall, els aqueus aguantan la respiració i els escolten parlar però no entenen re del que diuen, seguidament tornen a entrar els troians a la seva ciutat. Passen els dies i els aqueus ja no tenen ni menjar ni aïgúa tenen molta gana, ganes d’orina… ja hi han 2 cadávers que s’estan descomponent i un que encara queda una mica d’ell, els altres aprofiten a menjar-se’l. Ulisses no perd la esperança però això ja està perdut.


3er Capítol Les Llibertats helvètiques


El fill vol que el seu pare Gualter Tell li torni a explicar exactament com l’avi li va posar la poma al cap i com ell va ser capaç d’accedir-hi sense tremolar de por.  L’avi explicava que Gualter va lloar l’habilitat de son pare amb la ballesta i que Gessler de Brunock va tenir una idea: per demostrar aquella habilitat posaria una poma al cap del nen i Guillem Tell hauria d’encertar-la a vuitanta passes de distància. El fill qua era petit no se’n adonava del perill que era fer aquell repte però mentres anava creixent es va adonar que un sol mínim gest malamant i la seva vida s’hagués acabat; ell va rumiar una mica i va arribar a la conclusió de que si tan segur estava el pare o era que no l’estimava molt i per aixo ho va fer si moria bé i sinó doncs li anava a donar igual. Gualter Tell cada nit somiava amb la fletxa acostant-se-li veloçment. De jove Gualter Tell durant uns anys va formar part d’un grup anarquista que lluitava per l’abolició de l’estat suís; allà dintre formava part de l’equip olímpic de ballesta.Es va casar i van tenir un fill amb el nom de Guillem aquest admirava al pare i l’avi. I cada vegada el fill els hi deia que tornessin a explicar l’historia. Ara el nen a medida que s¡ha fet gran li fa la guitza al pare preguntat que si no li feia por amb un to de vacilant-lo. El fill li pregunta el mateix cada dos per tres fins que el pare diu si vol fer el repte aquest mateix accepta, el pare li explica que no sera un fet històric ja que no es davant d’un governador sinó nomes estan ells dos sols. El pare li diu que vagi a per una poma a la cuina que trobi un arbre a vuitanta passes de distància i que es pengi en ell el pare tensa la ballesta.

4t Capítol  Gregor

Gregor era un noi que un matí es va aixecar del llit sent un escarbat, tot li costava molt caminar era un esforç que suava i tot ja n’estava cansat només amb una passa, les coses les veia petites, la seva família estava molt espantada i no sabia que fer pas.

5é Capítol Fam i set de justícia

Aquest capítol és de la història de Robin Hood una persona que es va començar a dedicar a robar als rics per donar-ho tot als pobres sense cap benefici per a que tinguessin les mateixes condicions que els rics. Va anar a robar tantes vegades com podia, quan veia aquella ilusió amb la que els pobres li agraïen les coses dels rics ell ja estava satisfet del que feia. Va arribar tal punts que en els rics només els hi quedava parets ja que Robin Hood havia robat tot absolutament tot als rics i no els hi quedava res; en contrari els pobres ara mateix vivien en les condicions que vivien els rics.



6é Capítol El dia de cada dia


Tot bé aquí que fa una hora el mentider compulsiu esta a la seva terrasa a casa deixant-se escalfant-se pel sol, ell mateix es posa les mans als ulls per tapar-se entra casa es posa la camisa, contínuament l’americana i surt al carrer. Seguidament entra a un bar on demana una cerveza, allà molta gents estan fent partides de dómino. Una persona s’aixeca i li pregunta si vol jugar ell com es un mentider diu que no ja que li agradaria jugar pero ell li diu que no, a continuacío el cambrer li pregunta com va tot i ell diu que “bé” . El mentider veu una amanida russa que fa pinta que li agrada el cambrer el veu i li pregunta si en vol ell diu que no “que la dona el renya si no té gana o que ja te preparat el menjar la dona”, també li diu que té una filla i un altre dia ha dit que en té un nen més gran que la filla… abans que torni a parlar el cambrer el mentider compulsiu li pregunta si han vist el circ que han muntat a l’esplanada comença ha inventar que hi han coses a l’esplanada quan no és cert i se’l queden miran, li diuen que fa més de 30 anys que ningún circ s’apropa a posars-hi a l’esplanda ja que no hi ha cap interés. Finalment surten a veure si és veritat tot el que esta dient.

7é Capítol La vida es tan curta

Un home corre cap al tercer ascensor i abans de que es tanqui les dues portes fica mitg palm de peu per a poder accedir-hi dintre, justament hi ha una dona molt bella i l’home que al tancar les dues portes mira el rellotje el mou com si pogués funcionar millor i el ascensor puja. Els números que hi han clicat son el 9 i el 12 l’ascensor va pujant fins que es queda parat entre el 8 i el 9; la noia de sobte es presenta per a que es coneguin una mica, comencen a pensar en estar en una illa deserta sols i coses d’aquestes, el noi s’apropa a la noia per donar-li un peto i justament abans de donar-li l’ascensor baixa a la planta baixa on allà esta el tècnic i l’amo del lloc, el noi surt per la porta que dona al carrer però. S’adona que  ell encara no havia pujat a on volia per fer la seva feina i torna a entrar.


8é Capítol El poder de la paraula

Home que parla sol:


Un home que parla amb ell mateix, amb altres versions d’ell. Desde petit havia sentit moltes veus al seu cap, pero ara ja no. Manté conversacions sense molt sentit, al contrari de les conversacions que solem tenir amb els nostres amics, els temes que para ell son poc contrastables, perquè ha de canviar de tema molt seguit per no haver de callar. 

Home que no parla:

No ha parlat mai desde fa anys. No li importa gens les preocupacions de la gent li es exactament igual. Ell te les seves preocupacions i els altres les seves, per aixo prefereix no interferir en les altres conversacions. Aixo té el seu sentit un dia va estar en una conversació que no fa falta que en digués res i va trobar que el seu silenci no afectava a ningú.Va començar a gaudir del seu silenci, pel que va romandre callat fins ara.

Home que no calla:

Aquest home mai calla,. No parla amb ell mateix no parla amb els seus amics i sembla un monóleg, parla tant que als altres no els hi deixa temps per parlar. Sempre vol explicar el més destacable, pot parlar de qualsevol tema encara que no tingui ninguna remota idea del que estan parlan. Té uns “comodins”, unes quatre coses de les que parlar, polivalents, pel tema que sigui. Aquest passiu que es pot confondre amb la cadira: però admira l’home que parla sol, no sap com pot arribar a converses sense més gent al seu voltant.


13é  Capítol Durant la guerra És un poble que no estava en guerra però ha tornat i els ciutadans fan una manifestació per a saber que eta passan en el seu habitat. Pensen que hi ha hagut un cop d’estat a la capital. La radio ja no retransmetia la seva mussica clàssica i la televisió seguía amb el seu programa previst, a una hora determinada va arribar un coche que els ciutadans no tenien nidea de qui era ni perquè estava alla, va baixar un oficial a la porta del ajuntament i va entrar més tard va sortir el mateix i la gent es va quedar flipant tan que no podien ni dormir. A les 10del següent dia 21 canonades van sonar i van descobrir qui era, era el primer ministre d’una potència econòmica. Els pares educaven als fills per a que se ha acostumbrin a viure en condicions com la guerra. Aquella mateixa tarda a les 5:32 van dir una noticia: que tot havia acabat. Molts dels ciutadans van respirar alleujats però d’altres van abaixar el cap ya que savien que la guerra es dura i que inevitablement vindria la post guerra.,

10é Capítol La força centrípeta


Desde primera hora del matí l’home intenta sortit del pis pero quan ho fa li passa el mateix no troba el replà sinó novament el rebedor del pis que en aquell instant tracta d’abandonar. Intenta mil maneres fins que s’esvera i truca una amiga haber si aixi hi pot sortir, l’amiga arriba a les 3 ell li explica la historia breument i el que hi faran per sortir-hi del pis; sortiran els dos junts per a que ell no es trobi en la mateixa situació. I que passa? Doncs que ha aconseguit sortir. Quan arriba l’hora de anarse’n li diu a la seva amiga que si pot vindre a se casa per poder entrar i sortí sense cap dificultat l’amiga li diu que no ja que creu que vol algo mes. Els egüent dia li passa el mateix fins que decideix passar per el pis d’una veïna per la finestra i arriba a la porta de la veïna, aixi poguer poder sortir. La gent del carrer el veu allà i trucan als bombers, aquests arriban i baixan dos del camío, pujan cap al pis i entran el noi li explica i els hi diu que esperin aquí, els altres bombers del Camíó pujen perque estan tardan massa els seus companys i quan pujen no els troben llavors decideixen marxar. Els dos bombers surten i comencen a baixar porten 5 o 10 minuts baixan i encara no han sortit, trquen a una porta per a poder trucar als seus companys bombers pero la linea comunica aixi que no els hi queda més remei que baixar fins poder sortir i així ho fan fins que ho aconsegueixen.

11é  Capítol Estratègies

Són tres contes breus. El primer parla d’un examinand que entra dins d’una classe per fer un examen, el professor reparteix els exàmens i quan tothom comença a escriure, ell es posa a pensar en què passaria si un dia suspengués, ja que està cansat de sempre treure les mateixes notes i no vol aprovar eternament, finalment entrega l’examen decidit de que suspendrà. El segon conte parla d’un home que es presenta com a alcalde en un partit polític. És dia d’eleccions i ha de causar una bona impressió ja que sortirà per la televisió. Quan arriba agafa una papeleta de cada partit i es posa a la cabina, i els periodistes riuen perquè es obvi que es votarà a ell mateix. Finalment no sabem a qui vota. L’últim parla d’un home que es actor i que es planteja deixar la obra ja que està cansat de fer-la sempre. Finalment continua perquè no vol abandonar l’obra que l’ha portat a la fama i tampoc vol que el reemplaçi ningú.


Entradas relacionadas: