La millor manera de saber viure

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,65 KB

 

LES CIVILITZACIONS HUMANES

El éssers humans són els únics éssers civilitzats, capaços de de construir i han constituit el medi. CRISI- CANVI.

Els problemes de la supervivència , fa que ens mantenim vius, i ho resolem mitjançant el treball.
Els problemes de la convivència, ho resolem mitjançant

UNA DIMENSIÓ SOCIOPOLÍTICA- Organització social, poder polític

El problema del sentit (repte):



Mitjançant la dimensió cultural- forma de vida, els coneixements, creences, valors, ideologies. (CULTURA)

LA FELICITAT:


La pregunta per el sentit consisteix, es senzillament la pregunta que es fa un quan comença adonar-se compte de què la vida se li fa mes difícil cada vegada, fins a no poder-ho soportar,

 aleshores aquesta pers comença a formularse si te sentit viure d'una manera o altre, Ara bé abans d'això s'ha de tnir en compte una qüestió essencial (la persona ha de tenir una escletxa dintre seu,

La pers ha dexperimentar una certa desgracia o infelicitat


LES CRISIS són petites discontinuitats en el fil de la vida, alteren la trajectoria vital i segons com es resolguin poden significar un abans i un després (canvi radical).

RELATIVITZAR ELS ABSOLUTS:


significa a saber valorar el passat, saber apendre de les coses que t'han passat abans de sufrir o haver suportat un accident que t'ha caviat la vida radicalment, i això fa

que valoris el que tenies i comences a viure d'una altre manera i sobretot de gaudir de cada moment de la teva vida.

Difere entre ess Nat i essé Hum:


Es la manca de consciència que hi ha entre aquests dos. Els éssers nat no tenen duplicació i no tenen  presa de consciencia. A part d'això aquests neixen, moren,

es reprodueixen i moren, PERON nosaltres els essé human, també obtenim akests valors i sobretot sentim el poder de viure una vida plena de sentit "llibertat", nosaltres no en tenim prou per créixer,néixer...

 sinó nos esperem alguna cosa mes de la vida volem anar mes enlà.

LA RESPOSTA A LA PREGUNTA PER EL SENTIT ES TROBA

Al experimentar una certa desgràcia, crisis, i això créixeràs i maduraras

 humanament, encara que costi i fagi mal, et sentis malament, no sigui agradable..
LA DIMENSIÓ TRASCENDENT  fa referencia al lloc imaginatiu que tenim els humans al imiaginar coses k desitjem o volem,

coses que no tenim al nostre abast, les que van més enllà, les que traspassan els límits. Es aquesta la força que tenim els humans per travessar totes les portes, per superar el que no podem travessar.

Conseqüències DE NO PENDRE LA RESPONSABILITAT SOBRE LA PROPIA EXISTÈNCIA:


Aquestes persones prefereixen sortir, abandonar aquesta manera de pendre consciència de ser-hi, son incapaços de canviar.

Aquests es construeixen un paradís artificial per poder estar-hi. Les pers que no volen o no poden canviar, tenen aquesta fugida, renuncien a viure, i aixo fa que la seva vida vagi donant voltes negativament.

EL MITE

Interpreta i explica la realitat social. Interpreta i explica la condició humana (ind, social) és a  dir, l'origen del home, el neixement i la mort. La societat, el poder, la desigualtat, la justícia, la diferència entre hom i dones.

- Funció normativa i de letimació: aporten valors, actituds..


- Careterístiques del DISCURS MÍTIC:

Forma oral i després escrita. El mite és la tradició i la creença en allò sagrat. La paraula sagrat, és un dit dels déus, que prové dels deus. S'accepta com allò real sense qüestionament.

-

Caràcter antropomòrfic:

projecten sobre el mon agafant una realitat no humana com si ho fos, es com una personificació, es fa sobint amb els Deus.

QUE EXPLICA EL MITE

sinó que significa la manera de viure o realitat de viure. Per parlar del mite ens posa com a exemple els salvatges, que diu que per ells és l'exemple que han de seguir, es podria dir que el mite és el seu Déu, és la representació

 màxima que tenen, aquí han d'obeïr els manaments.

També esmenta que el mite unes certes funcions primordials en poblacions menys desenvolupades (primitives), en què aquests dictàments ajuden per dir-ho així, resol els problemes, agafa totes les teories, reforça la moral.

El mite hi és present quan hi ha una raó a la cerimònia o norma social/moral

VOCABULARI


-Il·lusió metapsíquica:

-és tot allò que vas més lluny del que coneixem com a psicologia convencional, es adir (fets paranormals...) vinculats la majoria de vegades a creences religioses o supersticions

Higiene preventiva de les opinions


alleujar i netejar els pensaments, opiniós, no desitjats d'una persona que intenta consolar-se alleujar-se . Daquests pensaments.

Mentalitat crítica: és el pensament decisiu que aplicat en el context és el pensament que han de fer entendre als joves per crear-lis una actitud espiritual.

Credulitat: en el context vol fer saber que els joves han de perdre la innocència, ingènuïtat.

Raonament de justificació: saber discórre , argumentar, el perquè de la raó, o explicaió.

Resistència inconscient a la veritat:  afirmacions en què un diu si, no sense saber si són certes o no.

a pseudociencia que es representa com a ciencia pero no fa servir el metode científic

i la anticiencia que esta en contra de el metode científic

Superstició


Credulitat candidesa

el virus intelectual he posta que es un com un virus que ataca la cultura digessim

“de l'estat de salut i d'una cultura”


CLASSES DE MITES

Cosmogònics, teogònics, antropogònic, escatologic (fi del món) del etern retorn, de culpa i càstig


MITE-.-.-LOGOS

Diferències entre pensament mític -Filosofic

1. Dogmàtic (actitud humana): varietat acceptada per el seu fonament sagrat, legitimada per el seu costum)-.-.-.-(Fonament) Racional, operació intelec en derivar varietats daltres.

2. Acrític(no confronta didees. Per a la discrepàn. No saccepta la incertesa i el dubte, es rebutja el qüestionament).-.-.-.-.(Justificació) Critic(explicació de lorigen de les afirma critica interna

Com a progrés del coneixe)


3. Arbitrarietat, atzar (escenari de deus i forces sobrenaturals).-.-.-.-.-.-(Concepció de la realitat) Cosmos com a ordre necessàri de fenomens Naturalisme. Explicació concepte de necessitat, la causa de

L'ordre es troba en principis de caracter natural


Entradas relacionadas: