Migracions exteriors

LES MIGRACIONS Causes i conseqüències dels moviments migratoris:
Causes demogràfiques i econòmiques, relacionades amb catàstrofes naturals, polítiques, socioculturals. Conseqüències per el país dorigen, per el país de destinació, per la persona emigrant.

Els moviments migratoris a Espanya:

Els moviments migratoris espanyols es classifiquen en migracions transoceàniques històriques i migracions modernes (migracions interiors camp-ciutat i les migracions exteriors). Transoceàniques: Migracions transoceàniques de signe colonial, amb el inici de la industrialització, vaixells de vapor faciliten el desplaçament i la migració massiva. Especialment a Argentina. Majoria dels emigrants de Galícia a Astúries i Canàries es van reduir per la gran crisi econòmica mundial , Guerra Civil i segona Guerra Mundial i les crisis polítiques o econòmiques. Lemigració transoceànica es va reactivar destí Venezuela, emigrants sobretot treballadors de la indústria amb qualificació professional més gran. LES MIGRACIONS INTERIORS Camp-ciutat:
Primer meitat del
S XX laugment de la població més significatiu a Espanya va tenir lloc a les regions rurals de Castella i Lleó , Castella la Manxa, Galícia, Extremadura i Andalusia interior. Tenien dificultats socioeconòmiques per lescasa productivitat de la terra, pel predomini de latifundis i la forta presència de poblacions jornalera amb problemes datur i pel domini del minifundi i la pobresa i lescasedat de terres consegüents. Amb el desenvolupament de les comunicacions i davant la demanda de mà dobra abundant i barata que necessitava la indústria es va iniciar una forta migració interior camp-ciutat.

Lloc origen:

Lemigració camp-ciutat va afectar pràcticament tot el territori espanyol des de 1950 fins 1970, el flux migratori va ser considerable, entre 1950 i 1980 van canviar de provínícia 5,4 milions de persones, migracions interprovincials. També van reduir notablement la població províncies com: Zamora, Conca...

Llocs de destinació:

Les zones de recepció de la migració interior espanyola van quedar molt polaritzades a les àrees industrials de les províncies de Barcelona, Madrid i País Basc. El Creixement demogràfic més gran de la dècada de 1960 el va experimentar Barcelona i Madrid etc. Els andalusos, gallecs i extremenys van triar Barcelona.7 LES MIGRACIONS EXTERIORS Migracions exteriors:
Migracions sud-nord a Europa el 1950 van ser moviments de mà dobra primer italiana i després espanyola. Posteriorment Grècia, Turquia... 2,6 milions de treballadors espanyols es van mobilitzar. Lelevada migració va ser provocada pel creixement econòmic dalguns països europeus després de la posada en marxa del pla Marshall (EEUU) i de la creació del mercat comú. Lemigració a Europa procedia especialment dAndalusia i Galícia etc. Els països receptors,França, Alemanya i Suïssa, Larribada de mà dobra barata i poc conflictiva que no calia contractar definitivament. Majoritàriament homes joves amb tasques poc qualificades.

Conseqüències:

Entrada de divises important, en les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies. La crisi econòmica del 1973 va ser el principi de la fi de les grans migracions exteriors. DE PAÍS DEMIGRANTS A PAÍS DIMMIGRANTS Persones jubilades; directius dempreses multinacionals, treballadors dalt nivell professional, persones del món artístic i la cultura; refugiats polítics; emigrants procedents de països pobres.

Població estrangera a Espanya:

5,2 milions destrangers un 11% de la població total. Segon país del món que ha rebut un nombre més alt dimmigrants. El gruix de la població immigrada un 63% entre 16 i 44 anys, espanyola 44,6% entre 16 i 44 anys. Persones origínàries de Rumania i Bulgària, països dAmèrica llatina com lEquador, Colòmbia i Bolívia amb els que comparteix vincles històrics, altres països de la Uníó Europea.

Camins de limmigració:

lestret de Gibraltar, ports del Senegal o Mauritània. LA IMMIGRACIÓ A Catalunya El pes de la immigració a Catalunya:
Pel que fa a la composició de la immigració interna destaquen els nascuts a Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó i a la regió nord peninsular. Daltra banda Catalunya és la CA que des de fi dels 90 del S XX fins lactualitat ha rebut el nombre més alt de immigrants estrangers, 14,9% de la població total.

Procedència de la població estrangera:

Cat: 170 nacionalitats diferents, colectiu marroquí, UE (Rumania i Bulgària)(països rics), Amèrica llatina.

Composició de la població estrangera:

La població immigrant estrangera establerta a Catalunya és heterogènia pel que fa a ledat i el sexe: ledat població estrangera mitjana 30,5 anys, això comporta un paper rejovenidor pel total de la població catalana. Pel sexe la població estrangera està bastant equilibrada. H55%, D45%.

Distribució territorial dels residents estrangers:

Àrea metropolitana (Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat), Litoral (Lhoteleria i la restauració, construcció, litoral tarragoní i del gironí), Zones de Muntanya (activitat turística, Alt Urgell i la Cerdanya), Capitals de comarca (Vic i Cervera). Catalunya la mitjana de la població estrangera és baixa a lentorn dun 15%.