Migracions exteriors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,4 KB

 

Lloc de destinavió De la migració interior


Les zones de recepció de la migració interior espanyola Són les àrees industrials de Barcelona, Madrid i el País Basc.
L’origen i la destinació. Els andalusos i gran part dels Gallecs i extremenys van triar de destí prioritari Barcelona, en altres casos, Va haver na tendència a instal·lar-se prop dels llocs de sortida, Castella i Lleó i Castella-la Manxa es van desplaçar cap a Madrid.
L’arribada massiva d’immigrants va plantejar problemes Greus a les ciutats i zones industrials a causa de l’escassetat d’habitatges i La insuficiència d’infraestructures per donar resposta al ràpid augment Demogràfic. Els immigrants es van anar adaptant amb dificultats al nou lloc de Residència i a la nova situació econòmica i social.
La crisi provocada per l’alça de preus del petroli l’any 1973 va augmentar l’atur i amb això va desaparèixer l’atracció per la migració. A més, la situació econòmica a Espanya havia millorat sensiblement amb el Desenvolupament econòmic de la dècada del 1960.

3.Les migracions Exteriors


3.1.Les migracions Exteriors


L’elevada migració exterior va estar provocada pel fort Creixement econòmic de nombrosos països europeus després que els Estats Units Posessin en marxa el pla Marshall i de la creació posterior del Mercat Comú i Per la situació desfavorable que es vivia llavors a Espanya per la falta de Feina derivada de la mecanització de l’agricultura i d’una industrialització Insuficient per absorbir els excedents de mà d’obra.
Era una emigració amb contracte temporal de feina (d’un Any o més), encara que una part molt important dels treballadors es va quedar Als països de destinació.

3.2.Conseqüències De les migracions exteriors


Des del punt de vista demogràfic va disminuir de població I també la pressió social i econòmica que representaven tantes persones joves Sense feina. Del punt de vista econòmic, l’entrada de divises va ser important Per les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies.
Des del punt de vista social, el desarrelament de milers De persones dels seus llocs d’origen, circumstància a la qual sovint s’hi va Afegir unes condicions de vida i de treball difícils al lloc de destinació. La crisi econòmica del 1973 va ser el principi de la fi De les grans migracions exteriors. L’atur va augmentar a Europa i la població Emigrant va ser la primera afectada; per això molts treballadors van tornar. Els governs europeus van canviar les lleis que havien afavorit la immigració Per d’altres que la restringien.

4.D’un país D’emigrants a un país d’immigrants


4.1.Espanya, un País d’immigrants


Es pot agrupar en quatre grups:
-Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nordàpersones que s’estableixen definitivament a Espanya, sobretot a la Costa mediterrània, atretes per un clima suau i per un entorn agradable Envoltat de bons serveis. Aquest col·l3ctiu no troba cap dificultat per Instal·lar-se al nostre país.
-Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell Professional, persones del món artístic i de la culturaàVénen per qüestions laborals o perquè aquí troben una qualitat de vida Millor. S’inclouen alts càrrecs directius, tècnics, esportistes, estudiants, Etc.
-Refugiats políticsàpersones que per motius polítics han Hagut de fugir del seu país. També s’inclouen els que han abandonat el seu lloc D’origen per causa dels conflictes armats, violència generalitzada o per raons De seguretat personal.
-Emigrants procedents de països pobresà Grup més nombrós. Els formen els homes, dones i nens procedents de Diversos països d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina, de l’Europa de l’Est i d’Àsia, Que vénen a buscar feina i unes condicions de vida més dignes.

4.2.Població Estrangera a Espanya

El creixement d’Espanya es fonamentalment gràcies a la Població estrangera, perquè vuit de cada Déu nous ciutadans van néixer fora D’Espanya.
Des de 2000, Espanya ha estat el segon país del món que Ha rebut un nombre més alt d’immigrants, després dels Estats Units. Actualment Ocupa el desè lloc pel que fa al nombre de població estrangera que hi viu Després dels Estats Units, Rússia, Alemanya, França, el Canadà o el Regne Unit.
La Relació entre sexes continua pràcticament equilibrada. Si es compara l’edat D’espanyols i d’estrangers, les diferències són notables: el gruix de la població Immigrada té entre 16 i 44 anys, un 63%, mentre que els més grans de 65 anys amb prou feines representaven un 5%; En el cas de la població espanyola, la que té entre 16 i 44 anys representa un 44’6%, i els més grans de 65 anys, un 16’6%.
És molt significatiu el pes de la immigració d’origen Marroquí, a causa de la proximitat, i el dels països de l’Amèrica Llatina, com L’Equador, Colòmbia i Bolívia, amb els quals compartim vincles històrics. 

Entradas relacionadas: