Metode socràtic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,87 KB

 

1.- Els plurastistes intentaren conciliar les posicions D’Heraclit i Parmènides. Que conservares de cadascun d’aquests filòsofs?
Conservaren la uniformitat de l’ésser (Parmènides) amb L’experiència copsada pels sentits (Heràclit), a més de la oricitat de l’ésser (Parmènides) i el continu moviment de les coses (Heràclit).

Creien que les coses se’ns manifesten en canvis constants (Heràclit), però que allò que és no pot venir del que no és (Parmènides).

El problema del canvi l’expliquen amb la presència  de diversos elements o principis originaris Que es configuren i reconfiguren, generant els canvis, impulsat per una sèrie De forces externes.

2.-En què consisteix el mètode socràtic de la dialèctica?

La filosofia que practicava Sòcrates tenia com a objectiu L’assoliment de la veritat absoluta de forma col·lectiva, i doncs utilitzava el Mètode del diàleg que constava de dues parts:

·Ironia: Sòcrates, fingint que no sap, realitza un seguit de Preguntes al seu interlocutor i ell respon creient que sap i ho fa obertament. Sòcrates continua fent preguntes i l’interlocutor comença a fer contradiccions Lògiques. D’aquesta manera l’interlocutor s’adona que no sap res i elimina Falsos coneixements que l’impedeixen assolir la veritat.

·Maieutica: Sòcrates segueix fent preguntes al seu Interlocutor, de manera que, després d’una estona pugui fer néixer la veritat Que es troba al seu interior. És un procés de fer néixer les idees, on s’acaba Assolint la veritat absoluta, sense prejudicis. El mètode socràtic te com a Objectiu buscar definicions que determinen l’essència immutable de la realitat Per a aconseguir la definició veritable, es fa servir el mètode inductiu, el Qual és l’examen de casos particulars amb els sentits i la generalització final Amb la raó.

3.- Comenta breument la influència dels pitagòrics en el Pensament de Plató

Es produeix a partir de la seva primera gran crisi de Pensament, arrel de la condemna a mort de Sòcrates. La influència dels Pitagòrics en Plató prové del seu primer viatge a l’illa de Sicília. Els Pitagòrics l’influenciaren en:

A)La creença en la immortalitat i la transmigració de L’ànima

B)Els filòsofs han de Viure en comunitat

C)Cal dominar els conceptes matemàtics per conèixer la Veritat absoluta

Plató, LA República


1.-- L’ésser humà sense haver seguit un procés D’aprenentatge es troba com a l’estança de la presó, només es capaç de Contemplar ombres...

- La llum, la del foc o la del sol, ens il·lumina i ens Permet conèixer les altres coses. El sol te poder perquè fa que les altres Coses visquin.

- La pujada de les coses a l’exterior és comparable a L’ascensió de l’ànima fan aquest procés per assolir les idees (idea de bé)-> Com a cim del mon intel·ligible.

- Quan s’assoleix la idea de bé, se la reconeix com l’acte Que causa tot el que és bell i recte, es comparable al sol, il·lumina la resta De coses. Produeix la veritat i l’enteniment. Qui vulgui actuar hauria de Conèixer aquesta idea.

2.-a) món visible-> fa referència al món que es pot Captar pels sentits, al món on constatem

canvis que, segons Plató, no són més que aparences Il·lusòries.

B) món intel·ligible-> fa referència al món de les idees, A que són perfectes, eternes i que captem amb la raó

3.- Expliqueu el sentit de la frase següent en el text i les Raons de Plató per afirmar-la: “Qui vulgui actuar assenyaladament en la vida Privada o pública cal que contempli aquesta idea”.

Plató comenta en el text anterior que la idea de bé és la Causa de tot allò que és bell i recte, i aquesta idea és la productora de la Veritat i l’enteniment. És lògic, doncs, que tenint en compte que actuen Assenyalament és dir la veritat, actuar bé i executar coses belles, actuar amb Justícia, etc... Que Plató consideri que s’hagi de conèixer correctament la Idea en qüestió

tant en la vida privada (amb la família) com en la pública (ja que p.Ex. Un governant haurà de conèixer aquesta idea per portar portar pel Bon camí la societat que governa).

A més, de Plató coneixem que l’assoliment de les idees Permet conèixer la veritat absoluta i tenint en compte la seva jerarquia de les Idees(1r tram: idea de bé, 2n tram: idea de justícia, actituds ètiques Positives, 3r tram: conceptes matemàtics, 4t tram: idees de les coses), és Lògic que cregui que per actuar amb seny calgui conèixer la idea superior. Plató considera que les idees són perfectes, eternes, immutables i que per a Conèixer la realitat de manera fiable i poder actuar bé es el que vol assolir, la Idea de bé, és la idea superior i per tant la idea més perfecta.

4.- Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó En el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió  d’un altre autor destacat de la història Occidental.

Plató considera que mitjançant la raó, podrem fer renéixer Les impremtes o senyals que es troben a l’interior de la nostra ànima (teoria De la reminiscència), ja que aquesta ha conegut les idees separades del nostre cos on una existència passada. Plató considera al nostre interior, fent ús de La nostra raó i evadint-se de prejudicis.
Gorgies, per exemple, té una visió Totalment contrària a la de Plató, ja que considera que no existeix una veritat Absoluta i per tant, ni amb la raó ni amb els sentits la podem assolir, i Doncs, l’estat més recomanable adient és l’estat del dubte permanent. Té un Enfocament escèptic.

Entradas relacionadas: