Metode hipotètic deductiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,7 KB

 

¡Escribe tu texto aquí!TEMA 1: LA FILOSOFIA

Necessitat D'entendre:

Els animals subsisteixen, viuen en el present I disposen de mecanismes d’adaptació al medi. Els homes en canvi es pregunten Pel sentit de la seva existència, són temporalitat ja que tenen un passat amb Història i un futur amb projectes, no tenen capacitats naturals específiques d’adaptació Al medi però tenen intel·ligència, éssers inadaptats al món, insatisfacció i aquesta Provoca el seu afany per saber.

La primera forma de comprensió de la realitat Va ser el mite.

El principi fou el mite:

Definició del mite: Conjunt de narracions de caràcter Fantasiós o imaginari amb les quals els homes tractes d’explicar la realitat, El funcionament del món i el seu origen.

És un intent de posar ordre enmig del caos, de Donar sentit i unitat a la multiplicitat de fenòmens que s’esdevenen al nostre Voltant. El resultat es l’aparició el cosmos.

Característiques del mite:

1.Ús de metàfores, imatges, personificació De les forces naturals en el seus relats

2.Caràcter antropomòrfic dels déus

3.Ús del raonament analògic: s’explica El que es desconeix a partir d’allò que es coneix

4.Actuació arbitrària i capritxosa Dels déus

5.És un relat tancat; no admet Variacions

6.Progressiu sotmetiment dels déus a una força inexorable que regeix l’univers Que el destí

Funcions del mite:

El mite té 3 funcions:

1.Funció social: Vincula els Individus entre si amb els avantpassats i la natura

2.Funció moral: Dicta pautes de Comportament i normes de compliment obligat

3.Funció política: Justifica els Poders dels governants i l’obediència a les lleis que aquests imposen

Models que expliquen la realitat:

Hi han 2 tipus de models que expliquen la realitat:

1.No racionals: Art, literatura i Religió (mite)

2.Racionals: Ciència i filosofia

El descobriment De la Raó (Pas del mite al Logos)

Què és? El pas del mite al logos és la Transformació de les explicacions mítiques, basades en éssers sobrenaturals, en Explicacions racionals, on els fenòmens responen només a causes físiques.

Causa: el fracàs explicatiu del mite. Els Fenòmens explicats pel mite continuen sent incerts.

Per això, els homes cerquen una explicació més Eficaç. La troben en la Raó, la qual, a partir de l'observació i L'experimentació dels fenòmens, descobreix regularitats i estableix lleis que Els expliquen.

El Logos (pensament lògic, clar i racional)
Explica més satisfactòriament els fenòmens a partir de les seves causes Naturals. La natura esdevé previsible en els seus efectes i adaptable als Nostres interessos.

Comparació Entre pensament mític i pensament racional:

Pensament mític: Es basa en explicacions que Inclouen déus i éssers imaginaris, segueix un model antropomòrfic ja que es Personifica i divinitza la natura, malgrat l’intent d’introduir ordre en el món, Aquest continua sent imprevisible, és una explicació simplista i poc racional basada En la imaginació, és dogmàtic i no pot ser contrastat.

Pensament racional: Es basa en explicacions Naturals que parteixen del que es pot observar, rebutja l’antropomorfisme i Redueix els fenòmens a lleis físiques, predomini de l’ordre i la necessitat, és A dir, els fenòmens són previsibles, és una explicació lògic i coherent basada En la raó, és un discurs crític i contrastable.

Creences i Raons:

Pel seu origen i objectiu la filosofia guarda Relació amb la ciència i la religió. Malgrat tot, la filosofia vol explicar la Realitat, però no es limita a aclarir la realitat física (com fa la ciència), Sinó que pretén donar compte de tota la realitat, incloent-hi aspectes com la Mort, el mal, la moral que queden fora de l’abast de la ciència.

Filosofia i religió: totes dues aspiren a la Totalitat. Busquen resposta a tots el interrogants.

Religió → Respon de forma dogmàtica. Les Seves  respostes es presenten com a Veritats absolutes que cal acceptar. És l'àmbit de la creença, la fe, que cal Acceptar malgrat no es puguin demostrar.

Filosofia → Ho fa de forma crítica. Les seves Respostes no són definitives i conviden al debat.

És l'àmbit de la raó i la crítica. Es Qüestiona la validesa de les afirmacions que cal demostrar amb bones Argumentacions.

Per això té més a veure amb les preguntes que Amb les respostes.

Això no vol dir que no tinguin interès les Respostes, només vol dir que les respostes filósòfiques són múltiples i Diverses i no hi ha cap que sigui definitiva.

Filosofia i Ciència com a sabers racionals:

Filosofia i ciència són explicacions racionals I coherents del món, filles de la raó. En els seus orígens ambdues anaven Plegades ja que s’ocupen dels mateixos temes: la natura i els seus principis.

Comparteixen característiques com la Coherència, la claredat i la racionalitat.

Amb l’aparició del logos es substitueixen les Imatges pels conceptes, les forces sobrenaturals per lleis naturals, la imaginació Per l’observació i experimentació.

Característiques De les respostes filósòfiques:

Són 3 les característiques de les respostes Filósòfiques: racionalitat, ús d’argumentacions i coherència. En filosofia Ningú té l’última paraula. Les qüestions resten sempre obertes i poden ser replantejades. Per això no hi ha progrés filósòfic (seguim discutint sobre les mateixes qüestions Que es plantejava Plató per exemple). Per contra la ciència avança perquè Tracta de donar una resposta definitiva a cada qüestió.

Raons i fets (el coneixement científic i la filosofia):

Filosofia i ciència: des dels seus orígens han Estat les alternatives racionals al saber mitològic. Originalment formen un Mateix tipus de coneixement (comparteixen els mateixos objectes d’estudi). Fa 400 anys la ciència s’emancipa de la filosofia quan comença a fer servir el Mètode experimental. A partir de llavors comencen a aparèixer les diferents Disciplines científiques actuals (biologia, química, antropologia…).

Característiques De la ciència:

La ciència és un saber definit ja que ofereix Descripcions rigoroses dels fenòmens, precís ja que prediu amb exactitud els Fenòmens i metòdic ja que obté resultats útils i comprovables.

La ciència no és infal·lible, però amb l’aplicació Sistemàtica dels seus mètodes es pot detectar i eliminar els errors. La ciència Pot avançar i progressar a partir de la millora de les pròpies teories. Aquestes característiques la ciència les assoleix a partir dels segles XVI i XVII, amb la Revolució Científica que va fer possible l’aparició del Mètode Hipotètic-Deductiu. El mètode hipotètic deductiu uneix el càlcul matemàtic i la Comprovació experimental.

Mètodes que fan Servir la filosofia i la ciència:

Deducció: (pròpia De les matemàtiques i la lògica) D’una llei general a fets concrets, no amplien El nostre coneixement i les seves conclusions són sempre vàlides.

Inducció: (pròpia De les ciències empíriques) De fets concrets a una llei general, amplien el Nostre coneixement i no són coneixements segurs i indubtables. La seva validesa és probabilística.

Mètodes Hipotètic-deductiu:

Apareix al Segle XVI-XVII quan els científics I filòsofs s'adonen que la deducció i la inducció no són suficients per a fer Avançar el coneixement.

Passos del mètode:

1.Detecció d'un problema

2.Elaboració d'una hipòtesi

3.Derivació de conseqüències

4.Contrastació empírica

Resultat: si la contrastació és positiva, la Hipòtesi queda provisionalment corroborada. Si no ho és, queda refutada i cal Reiniciar el procés.

Finalitat del mètode: les teories tenen valor Provisional. Sempre podem trobar nous fets que qüestionin les teories, per la Qual cosa una teoria mai es pot considerar ni definitiva ni vertadera. Sempre Poden haver-hi altres que siguin millors. Així, la ciència pot avançar.

Utilitat de la Ciència:

La ciència:

A) Permet fer descripcions dels fenòmens Passats i presents

b) Permet fer prediccions dels fenòmens Futurs.(Aquestes prediccions, malgrat no són absolutament segures, permeten Anticipar-nos als esdeveniments i adaptar-nos millor al món).

Més que no pas la certesa de les lleis Científiques valorem el fet que són útils, contribueixen a millorar les Condicions de la nostra vida.

La filosofia no és ciència:

Raons per les quals la filosofia no és ciència:

1.Les teories filósòfiques no són Falsables, no es poden refutar, mentre que les hipòtesis científiques sí

2.La filosofia no té el caràcter Predictiu de la ciència. Es limita a analitzar i descriure els fenòmens

3.Diferent actitud entre el filòsof I el científic. El científic s'interessa només pels fets que pot observar i Mesurar. El filòsof es preocupa per tot el que hi ha, tant els fenòmens com Altres realitats, encara que no siguin tangibles, com les idees o els valors.

Com que a la filosofia li interessa tot el que Hi ha també reflexiona sobre la pròpia ciència, amb l'objectiu de criticar i Corregir els seus abusos.

Pensar i Conèixer:

Kant, filòsof alemany, feia una distinció entre Els conceptes de pensar i conèixer.

El coneixement és allò que fa la ciència: Explicar els fenòmens que podem observar amb la nostra sensibilitat.

El pensament és característic de la filosofia: Hi ha coses que es poden pensar però que no es poden arribar a conèixer, com L'existència de l'ànima, de Déu, etc. Encara que no puguem conèixer aquestes Entitats podem pensar-les, com a idees amb les quals ampliar el nostre horitzó De coneixement.

D'aquesta manera, filosofia i ciència Constitueixen dues formes complementàries d'enfrontar-se amb la realitat.

La filosofia, Saber o activitat?:

A partir de la Comparació amb la ciència sabem que la filosofia no és ni un saber positiu, ni Un saber que ofereix coneixements certs i indubtables, ni un saber que ens Aporti informació verdadera sobre el món on vivim.

Malgrat tot, és un Saber que no deixa de tenir sentit perquè és una activitat racional, crítica i Interrogativa que tracta d'entendre la realitat en la seva totalitat, integra Tots els coneixements científics en una mateixa perspectiva. Aspira a oferir Una visió integral del saber, superant les visions parcials de la ciència. Ofereix Un conjunt de mètodes i procediments racionals que ens ajuden a pensar Adequadament, distingint les idees bones de les simples ocurrències i dels Pseudoarguments.

Entradas relacionadas: