Metamorfosis ovidi deucalio i pirra

Ovidi va viure en l’època de l’emperador August, però mai va formar part del
Cercle literari de Mecenes, sinó que va Pertànyer al cercle literari de Messala.

Va conèixer altres poetes de l’època com Tibul I Properci, eren poetes elegíacs I les seves composicions expressaven els seus Sentiments més íntims, com ara la Pena, el dolor, la tristesa, l’enyorament... Tibul escrigué quatre llibre D’elegies on expressà l’amor que sentia per Dèlia (Diana) i Nèmesis (deessa Venjança).

Properci va escriure elegies sentimentals, en Les quals plasmà el seu amor per Cíntia i una sèrie d’elegies nacionals. Ovidi Juntament amb Virgili foren els Poetes més rellevants d’aquesta època.

La vida i les Obres

Publi Ovidi Nasó va Néixer, l’any 43 aC, a Sulmona (centre d’Itàlia). Provenia de una família Benestant que el va Enviar  a Roma per Acabar els seus Estudis i formar-se en l’art de la retòrica. Després anà a Grècia i Àsia. De Tornada a Roma va consagrar-se a la poesia.

Ovidi es va convertir en un poeta d’èxit, fins Que August va desterrar-lo, L’any 8 dC a Tomis. Les causes del desterrament mai No han estat clares. El Mateix poeta ens parla de dues causes: un error i un Carmén.

L’error: es va veure implicat en una conspiració De la família imperial sobre La successió d’August, o bé amb els adulteris de Les dues Júlies. El carmén: es Refereix a l’Art amatòria que pel seu contingut Eròtic i sensual va molestar August. Ovidi mai no fou perdonat per l’emperador I va morir a l’exili, l’any 17 dC.

La majoria part de les obres d’Ovidi pertanyen Al gènere de la poesia elegíaca, Gairebé sempre tracten sobre l’amor (expressa Els seus sentiments més íntims). Va escriure també poesia èpica.

La seva primera obra: el Amors, va Sobre les situacions Més habituals que es donen en una relació amorosa.

Un segon grup d’elegies amoroses, escrites en Forma d’epístoles, les Heroides, escrites per Heróïnes Mítiques als seus marits O amants absents (Ovidi com coneixedor de l’ànima Femenina).

L’Art amatòria és un poema didàctic Per a Amants. Format per tres llibres: els dos primers dirigits als homes (consells Per seduir les dones i conserva el seu amor) i el tercer consells per A les Dones. La temàtica sensual d’aquesta obra s’ha relacionat amb el seu Desterrament.

Va escriure també Receptes de bellesa (receptari de cosmètica per conservar la bellesa) i Remeis a l’amor (explica Com lluitar contra la passió amorosa i els Mals d’amor).

Ovidi passà a la poesia èpica, amb la Composició de dos grans poemes didàctics:

Metamorfosis i Fastos.

Fastos, es descriuen les festes Romanes amb Els seus usos rituals. Explica l’etimologia dels noms dels mesos de L’any, els Fenòmens celestes... Va quedar per la meitat a causa del seu Desterrament (havia de tenir 12).

En el seu viatge a l’exili, va començar a Escriure les Tristes, cartes sense destinatari real que contenen passatges Autobiogràfics (destaca l’emotiu acomiadament de Roma).

Les Pòntiques  Són poemes en què Ovidi s’adreça als seus Amics perquè implorin el perdó D’August i del seu successor Tiberi.

Va escriure també Halièutica (tractat sobre Els costums dels peixos i la pesca) i Contra Ibis (invectiva plena de mitologia Contra un enemic anònim).

Les Metamorfosis

És un conjunt de 15 poemes, escrits en hexàmetres, On presenta més de Dues-centes cinquanta narracions mitològiques. L’argument Comença amb L’ordenació del caos, la creació de l’univers i l’aparició de les Divinitats i Dels homes; continua amb la victòria dels déus olímpics contra els Gegants, el Diluvi, el mite de Deucalió i Pirra com a únics supervivents, i a Partís d’aquí Comença un seguit d’històries mitològiques i metamorfosis.

Del caos al cosmos

Caos, un profund buit. D'aquest va emergir Gea (la Terra) i alguns altres éssers divins primordials: Eros (Amor), l'Abisme (el Tàrtar) i el Érebo. Sense ajuda masculina, Gea va donar a llum a Urà (el Cel), Que llavors la va fertilitzar . D'aquesta uníó van néixer, primer, els Titans (Oceà, Ceo, Criatura, Hiperión, Jàpet, Tea, Rea, Temis, Mnemòsine, Febe, Tetis I Cronos), després d’aquest gea i ura van decretar que no naixerien mes titans , de manera que van seguir els ciclops d’un sol ull i els hecatonquirs o Centimans.

Deucalio i pirra

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça Humana amb un diluvi com a càstig pels seus crims, Prometeu va aconsellar al Seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l'omplís de Provisions.

L'arca va navegar durant nou dies per damunt La terra inundada, fins que va arribar al mont Parnàs, que sobresortia de les Aigües del diluvi. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar I van anar a consultar l'Oracle per saber com trobar altres persones. L'Oracle Els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare.

Desconcertats en un primer moment per las Resposta, finalment van arribar a la conclusió que amb "mare" L'Oracle es referia a la Mare Terra i els seus ossos a les pedres. Així és que Deucalió i Pirra es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres Llançadés per Deucalió esdeveninen homes, alhora que les llançadés per Pirra Esdevenien dones

Metamorfosi de dafne (1,452-567)

Apol·lo es el Déu del sol i de la musica, els Seus atributs principals son l’arc, la fletxa i la citara. El seu símbol es el Lloer i els llocs de culte sol delos i delfos  . Per daltra banda Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.

Ovidi comença a relatar l’episodi així: “ EL Primer amor de Febo (Apol·lo) va ser Dafne, filla de Peneu, i no va ser Producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.

Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat Agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una Vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo S’apropiés del prestigiós Oracle.

Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur L’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes Eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros Li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i L’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros Ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés Bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent Odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.

 Així Doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos Un monstre.

Apol·lo li pregava  el seu amor i ella s’amagava en les Profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu  pretendent. Però la sort no va estar de part De Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En Veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest La convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De Cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell En fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van Convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que Sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa Es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien I com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia Ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les Seves branques serien la corona dels herois.

Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs Verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.