Merce rodoreda vint i dos contes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,06 KB

 

Mercè Rodoreda és una autora del Segle XX que amb la pèrdua de la guerra i el fet de que es dona, se'n van a l’exili. La seua narració està marcada per l’exili i altres esdeveniments culturals i polítics.

La primera novel·la que publica és Alorna al 1938, obra que anys més tard reescriu. I la que li lleva a l’exit es La Plaça del Diamant, novel·la que tracta de la postguerra, és el resultat d’experiències vitals, intel·lectuals i polítiques.

En la seua narració, Mercè Rodoreda utilitza la primera persona, el monòleg i el monòleg interior. A més a més, els seus personatges protagonistes sempre són dones, la resta estan en situacions angoixants com poden ser soldats, gent desprotegida i exiliada.

Abans de publicar La Plaça del Diamant publica una altra obra que també és important i s’anomena Mirall Trencat, la publica al 1974, 4 anys abans de tornar a Espanya.

A l’última etapa obri més cap a un futur incert amb més llibertat, lluita per la transformació de les idees que hi havia sobre la família i la maternitat.

Quim Monzó és un autor que naix a Barcelona a l’any
1952. La seua narrativa es basa en contes curts, però sense emprar la simplificació ni la llengua ortopèdica. El llibre
Vuitanta-sis contes publicat al 1999 és la millor referència de la seua narrativa, a més a més en 2012 publica l’últim llibre de microrelats i s’anomena Mil Cretins
.

La seua prosa és inimitable, cada una de les paraules que escriu són insubstituibles, fascinadores, les oracions es desfan de l’ús tòpic.

El fil temàtic principal és el reflex de la vida contemporània a les ciutats dia a dia. Es centra en conflictes sentimentals però esquivant la melodramàtica.

Els personatges són anònims amb camins sense rumb que acaben per convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Per exemple la solitud de parelles o l’individu solitari en busca de companyia.

Altre grup temàtic és la faula moral on s’explora l’escriptura i la creació, amb paradoxes ambigüitats i enigmes.

L’autor utilitza un registre estàndard, és a dir, rebaixa el nivell de formalitat per aplegar a un nombre més gran de lectors. A més a més, hi empra la ironia i traça molts camins a les seues obres.

Entradas relacionadas: