Mata ratas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,54 KB

 

ELS PROCES D’EMMAGATZEMATGE

Es consideren tres nivells d’emmagatzematge per guarda ka informació:

  • Emmagatzematge d’informació sensorial -SIS: Es pot retenir una gran quantitat d’informació sensorial, però per poc temps, només una petita part dels estímuls visuals percebuts per una persona passa del SIS al STM i la resta d’informació es rebutjada.
  • Memòria a curt termini: Posseeix una capacitat més limitada que el SIS, però retè d’informació durant mes temps. Una part d’aquesta informació pasa a LTM i la resta es rebutjada.

Per conservar informació:

  • Tàctiques no verbals: Es fan servir amb els nens mes petits a causa de la seva limitació amb el llenguatge
  • Recepció de la informació que es vol memoritzar: es la reproducció de les dades que es volen conservar. Es pot fer a traves del sentits.
  • L’organització de dades: Han de tenir un sentit o significació i es conserven agrupades, classificades i, moltes vegades, relacionades entre elles.
  • Memòria a llarg termini: Pot abastar una immensa quantitat d’informació: esdeveniments, coneixements i experiències viscudes. Els continguts es presenten de manera estructurada i organitzada; records infantils o un altre mena d’evocacions. Es recorden perquè s’han associat a situacions que han afectat emocionalment a l’individu



EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ

És l’extracció intencionada o no, de continguts concrets d’informació emmagatzemada. Hi ha dues maneres de recuperar-la:

  • El reconeixement: Retrobament d’algun element percebut anteriorment, no cal el llenguatge perquè pot ser un reconeixement sensoriomotor. Per exemple un nadó reconeix les cares.
  • L’evocació: Es recupera alguna cosa que físicament no està present, per exemple, anomenant una persona absent es recupera psíquicament la presencia d’aquesta persona, però també se la pot recordar a través de la seva imitació.

EL PENSAMENT

Es la quantitat d’informació que amb el temps s’acumula a la memòria i necessita un cert grau d’ordenació i coordinació perquè pugui ser utilitzada.

Facultat d’ordenar i coordinar els processos de la memòria a fi d’exercir les seves pròpies funcions: solucionar problemes, raonar i crear.

LA SOLUCIÓ DE PROBLEMES

Insatisfacció que es produeix a causa d’una desviació entre un objectiu que es preveu i el resultat que s’obté en una determinada situació. Hi pot haver dos tipus:

  • Concrets: Els problemes es resolen actuant directament sobre els objectes
  • Abstractes: Els problemes es resolen mentalment a través de representacions i sense necessitats d’actuar directament sobre els objectes.


EL RAONAMENT

Es una funció del pensament que partint d’una informació prèvia infereix o dedueix una conclusió aplicant certes regles.

  • Inductiu: A partir de l’observació de casos particulars s’infereix una llei universal
  • Deductiu: A partir d’un principi de caràcter general s’intenten inferir casos particulars.
  • Transductiu: L’infant des dels 2 o 3 anys fins als 6 o 7 infereix conclusions anant d’un cas particular a un altre cas particular.

LA CREATIVITAT

Es la capacitat d’observar coses amb un nou enfocament, de reconèixer problemes que altres no veuen o de proporcionar solucions noves i efectives a molts problemes.Hi podem proposar dos tipus:

  • Convergent: Es dirigeix a trobar una solució convencional, convenient i apropiada a un problema.
  • Divergent: Es el pensament creatiu, la destresa per descobrir respostes o solucions originals per a un problema.

Les persones creatives acostumen a tenir les següents característiques:

  • Sensibilitat per als problemes
  • Fluïdesa d’idees
  • Flexibilitat mental
  • Originalitat
  • Capacitat d’anàlisis i síntesis
  • Capacitat de redefinició.


L’ATENCIÓ

Focalització de la consciencia o la capacitat de dirigir la consciencia cap a un estímul, concretant tota activitat conscient sobre ell. Hi podem trobar diferent tipus:

  • Atenció sostinguda: Es el temps màxim que som capaços de mantenir-nos concentrats en una tasca sense cometre errors.
  • A. Selectiva: Es aquells estat que ens permet verificar la nostra atenció, podem escoltar musica, passar apunts i prendre un refresc alhora.
  • A. Voluntària: Es aquella que fixem de manera voluntària en funció dels nostres interessos, necessitats o motivacions
  • A. Involuntària: Es aquella que posem sense que ens ho haguem proposat.

L’ETAPA DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIOMOTORA (0-2 anys)

S’estableixen les bases del desenvolupament posterior. És una intel·ligència sense pensament, sense representació mental essencialment pràctica.

Es formalitzen els esquemes d’acció a partir de moviments molt simples que es repeteixen, consoliden i generalitzen a altres situacions

Adquireix la noció de permanència de l’objecte

La intel·ligència durant aquest dos anys es caracteritza:

  • Passa de la desorganització a la organització de la seva acció i la realitat que li envolta


  • Del adualisme inicial a la percepció de si mateix como un objecte més, diferent dels altres, situat en el seu univers pràctic
  • Passa de les conductes reflexes a construir els conceptes pràctics de l’espai, temps, causalitat i un món dotat d'objectes estables i regit per una sèrie de lleis

SUBESTADIS:

  • Exercici dels reflexes (0 ‐ 1 mes)
  • Primeres adaptacions sensoriomotrius i RCP (1m a 4 mesos)
  • RCS i procediments per fer durar els espectacles interessants (4 ‐ 8 m.)
  • Coordinació d’esquemes secundaris i aplicació dels mateixos a noves situacions (8 ‐ 12 m.)
  • RCT i descobriment de nous mitjans d’experimentació activa (12 ‐ 18 m.)
  • Invenció de nous mitjans (18 ‐ 24 m.)

SUBESTADI 1. DE 0 A 1 MES.

Exercici del reflexos

  • Reflex de succió: Es produeixen sense cap estímul
  • Reflex pupil·lar:Es passa d’una assimilació purament funcional a una acomodació a l’entorn i a l’objecte vist
  • Sensacions: Visuals, acústiques, tàctils i gustatives, sense coordinació intersensorial.

SUBSTADI 2. DE 1 A 4 MESOS

Primeres adaptacions sensoriomotrius i reacció circular primària (RCP)

  • Els reflexes evolucionen a esquemes d’acció


  • Inicia les primeres coordinacions: gira el cap en sentir un soroll, repeteix els sons emesos per ell mateix, es posa a la boca el xumet que té a la mà,…
  • Apareixen les Reaccions Circulars Primàries (RCP) són accions motores fortuïtes centrades en el seu propi cos i que repeteix constantment en un intent de reproduir uns efectes que inicialment es van produir a l’atzar
  • No hi ha imitació pròpiament dita però si contagi, quan una persona adult imita una acció que fa l’infant, aquest sovint la torna a repetir.
  • No hi ha conservació/permanència de l'objecte però ja manté la mirada en el lloc per on ha desaparegut la mare quan surt de l’habitació

SUBSTADI 3. DE 4 A 8 MESOS

Reacció circular secundaria (RCS) i procediments per fer durar els espectacles interessants

  • La prensió voluntària i l’exploració dels objectes permeten al bebè informar‐se sobre aquests i avançar en la diferenciació subjecte / objecte
  • Les seves accions li porten a interessar‐se per l’entorn, a relacionar‐se amb ell, la seva atenció e interès es desplacen vers el resultat de seves accions amb els objectes. Apareixen les Reaccions Circulars Secundaries accions motores fortuïtes centrades en el medi ambient i que repeteix de manera constant


  • Pot realitzar algun tipus d’imitació sempre i quan formin part del seu repertori i siguin visibles
  • No hi ha permanència d’objecte però si es comença a trobar indicis clars de cercar‐lo.
  • En aquest moment les accions i moviments estan més formats per esquemes d’acció que per reflexes innats
  • S'amplien las coordinacions gracies a las creixents possibilitats motrius del nen

SUBSTADI 4. DE 8 A 12 MESOS

Coordinació d’esquemes secundaris i aplicació dels mateixos a noves situacions.

  • Coordinació de dos esquemes en un acte únic amb l’objectiu d’assolir un fita no directament accessible
  • Les conductes tenen una intencionalitat, van dirigides a una meta, apareixen les conductes Intel∙ligents.
  • Cert nivell de conservació i permanència dels objectes.
  • Pot realitzar imitació gestual, verbal i manipulativa d’accions senzilles de l’adult sempre de forma immediata.
  • Les possibilitats motrius (desplaçar‐se) li permeten construir la  noció de espai  continu i la captació de l’espai proper i llunyà
  • Comença a dominar la causalitat, a través  de la exercitació i es descobreix a si mateix com causant
  • El temps adquireix una noció pràctica a partir de les associacions d’accions que es donen juntes/seguides:
  • bany‐sopar/menjar‐canvi


  • És capaç d’anticipar esdeveniments molt usuals:
  • Preveure quan la seva mare se n’ha d’anar
  • Endevinar quin aliment li donarà

SUBSTADI 5. DE 12 A 18 MESOS

RCT i Descobriment de nous mitjans per experimentació activa

  • Continua combinant les accions que domina per aconseguir els objectius que vol, però en aquest estadi provoca variacions en la seva acció, per tal de descobrir resultats nous. Són les Reaccions Circulars Terciàries (RCT): accions centrades en el medi i que el nen repeteix introduint modificacions per a experimentar els efectes i comprovar els resultats.
  • Es caracteritza per l’exploració activa i intencionada de les propietats i possibilitats dels objectes, per l’assaig i error.
  • També comença a servir‐se d’un objecte per aconseguir el resultat desitjat, utilitzant‐lo com a veritable “eina”
  • Avança en la noció de conservació i permanència: busca en l’últim lloc on se li ha amagat, sempre que hagi vist els desplaçaments d’un lloc a l’altre
  • S’acomoda a l’ús que tenen els objectes: la cullera per menjar..
  • La imitació es fa sistemàtica i exacta (aprenentatge per observació)
  • Progressa en la construcció de l’espai i de la casualitat com són les conductes d’arrossegament


SUBSTADI 6. DE 18 A 24 MESOS

Invenció de nous mitjans per combinació mental

  • L’acció directa que fa el nen sobre els objectes és substituïda per la invenció
  • L’objecte és conserva i es fa permanent
  • Grans progressos en relació a la casualitat i l’espai
  • Comprèn relacions causa‐efecte senzilles i capaç de representar‐se mentalment els recorregut.
  • Aparició del joc simbòlic “com si” i la imitació diferida
  • Accedeix a la representació que és l’evocació d’un objecte, situació o esdeveniment que pot no estar present per alguna cosa que ocupa el seu lloc. Això suposa un gran canvi d’actuació sobre l’entorn, ja que no cal una actuació directa sinó que es pot actuar simbòlicament

INTEL·LIGÈNCIA PREOPERATÒRIA

Dels 2 als 7 any

  • Intel·ligència verbal o intuïtiva. Suposa una reestructuració de la capacitat del nen per a conèixer-se i relacionar-se amb el món de manera distinta, perquè pot representar-se mentalment la realitat.
  • Mitjançant la representació mental pot retenir la seva experiència i passar-la del nivell pràctic al mental. Pot fer servir símbols, gestos, sons, gargots per a representar la realitat no present.
  • És caracteritza per la funció simbòlica que és la capacitat d’evocar situacions o objectes no presents i que s’enquadra en el marc de les representacions


CARACTERÍSTIQUES DEL PENSAMENT PREOPERATORI

  • Egocentrisme: Dificultat per diferenciar el món exterior del món intern diferenciar el que és objectiu de lo subjectiu. Tot ho veu des del seu propi i personal punt de vista mostrant-se incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.
  • Centració: Tendència a seleccionar i atendre a un sol aspecte de la realitat.
  • Sincretisme: Tendència a percebre la realitat amb visions global i a trobar semblances o relacions entre objectes i successos sense fer cap anàlisi prèvia, tot això comporta a un raonament il·lògic
  • Juxtaposició: Incapacitat de relacionar u ordenar de manera lògica els elements que formen un tot per ex: en les narracions i també es manifesta en la desorganització espacial en els dibuixos
  • Irreversibilitat: Incapacitat d’executar una acció en els dos sentits del recorregut ja que no pot comprendre que es tracta de la mateixa acció a l’inrevés
  • La funció simbòlica: capacitat d’evocar situacions o objectes no presents i que s’enquadra en el marc de les representacions. Manifestacions: joc simbòlic, la imitació diferida, imatge mental, dibuix i llenguatge

SUBESTADIS DEL PENSAMENT PREOPERATORI

SUBESTADI 1. PENSAMENT SIMBÒLIC I PRECONCEPTUAL. Dels 2 als 4 anys.

Es caracteritza per l’augment de les possibilitats de la pròpia acció gràcies a la representació simbòlica



  1. Preconceptes/Conceptes primitius: són nocions primitives que el nen lliga a la utilització de les primeres paraules amb valor representatiu. Són esquemes representatius concrets i es fonamenten en imatges que fan evocar al nen els objectes característics per a ell. (totes les figures masculines són “papas”)
  2.  Raonament Transductiu: és aquell que vincula entre sí pre‐conceptes. Comença a agrupar segons criteris perceptius o d’us. Aquest raonament està determinat per la centració, irreversibilitat i l’egocentrisme característics d’aquest període

SUBESTADI 2. PENSAMENT INTUÏTIU. Dels 4 als 7 anys.

Es caracteritza pel pensament intuïtiu, que implica una coordinació creixent en el pensament representatiu.

  • Invariants qualitatives: qualitats essencials d’un objecte que fa que se pugui reconèixer como a tal, encara que canviïn altres qualitats no essencials
  • Construir les primeres nocions de quantitat (pocs/molts) lligat a factors perceptius i comptar primeres quantitat
  • Comprensió de l'ús de la llengua escrita: descobreix que les coses a més de poder expressar‐les verbalment ho pot fer per escrit

LA REPRESENTACIÓ DEL MÓN EN EL PENSAMENT  INTUÏTIU

Les idees que expressen sobre el món a partir de 5 anys estan influenciades pel caràcter egocèntric i centrista del seu pensament.



Tanmateix, es caracteritzen per 3 perspectives:

  • Realisme infantil: Implica la tendència a confondre les experiències subjectives (somnis, imaginacions, pensaments...) amb la realitat objectiva.
  • Animisme: Atribuir funciones humanes als animals u objectes.
  • Artificialisme: Creure que tot ho ha fet i el pot fer l’home.

Entradas relacionadas: