El marxisme curarà els malalts

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,32 KB

 

MAMAN:


Aquesta escultura exempta és obra de Louise Bourgeois. És de l’any 1999. És d’estil Expressionista. La seva tècnica és resultat de la combinatòria de diferents materials: bronze, acer inoxidable i marbre. És de grans dimensions i es troba al museu Guggenheim de Bilbao.

CONTEXT HISTÒRIC :Els anys noranta són anys de creixement econòmic per Europa. A Espanya el sistema democràtic està consolidat i Espanya forma part de la Uníó Europea.

AF:

  L’aranya, de grans dimensions  Les potes no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecte, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les conformen a mode de trossos de tela.Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Bourgeois combina molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.

La funció d’aquesta escultura gegantina és decorativa, evidentment, però aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil.


Dades bàsiques


 La pintura Número 1 la va pintar Pollock al 1950. Actualment es troba al Museu d'Art Modern de Nova York, Estats Units. Oli i pintura d'esmalt sobre tela amb unes mides de 2'69m x 5'3m.

AF

 Abstracta. Tancada. Els regalims se situen tots en un mateix espai, deixant una petita franja perifèrica en què només hi ha els esquitxos produïts per la tècnica del dripping
.
: Línies circulars i rectes entrecreuades que formen una xarxa de tipus gestual i aconsegueixen un gran dinamisme.  Ús de la tècnica del dripping. Es recorre al traç gestual, amb l'ús de colors esmorteïts.

Relació entre la forma i la funció


L'atzar i la irracionalitat de l'obra reprodueixen el sentiment de Nihilisme de Pollock.

Iconologia:


En aquesta tela queden reflectides les angoixes de l'autor, ja que només amb la integració dintre de les seves obres Pollock era capaç d'allunyar els seus fantasmes.

creu i r Obra realitzada per Antoní Tàpies l’any 1975. Amb una tècnica mixta en la que es barregen tela, sorra, pintura i pedres. Es troba avui en dia al MACBA de Barcelona, cedida temporalment per la Colección de Arte de Telefónica.

Antoní Tàpies va néixer a Barcelona l’any 1923 en una família burgesa vinculada a la tradició editorial. En un sentit ampli és considerat un pintor que es mou dins l’anomenat informalisme.

2. ANÀLISI FORMAL

Composició:


l’obra es presenta com un mur, tal i com suggereix la sorra i els colors dominants, i sobre aquesta superfície hi ha dos nivells: la base matèrica amb la sorra i les pedres per una banda, i per l`altra, a sobre, el dibuix, les línies, pinzellades, lletres i signes. Apareix una autèntica tercera dimensió.
Els aspectes plàstics, tenen un gran protagonisme per la seva varietat. Predominen els colors terrosos, propis de la matèria: marró, gris, ocre, negre, etc, fet molt habitual en Tàpies atès que ell busca fugir dels colors vistosos d’ismes anteriors més propis de la publicitat i el món urbà que de la reflexió que ell busca. El dibuix ha quedat substituït per traços simples, gestuals i formes aconseguides amb altres materials. Una fusió doncs de materials, grattage, graffiti, dripping, collage, etc..

El tractament de les formes és clarament antinaturalista i abstracte, es a dir, es vol fugir de l’academicisme i donar protagonisme als materials que mai havien estat considerats dignes de l’obra artística. La senzillesa formal i material es reforça per la progressiva descomposició dels materials.

conclusió sobre l’estil podem afirmar que l’obra de Tàpies es mou dins del que s’anomena Informalisme i més concretament en el seu corrent de la pintura matèrica. Dins d’aquest moviment hi ha vàries tendències com la pintura matèrica o art brut. Durant els anys cinquanta i seixanta Tàpies anirà evolucionant dins d’aquest corrent, creant el seu llenguatge plàstic personal. Així mateix moltes de les seves obres dels anys 70 recollien també la seva opció política antifranquista i el seu compromís contra la dictadura. Com és lògic ha sigut un artista permeable a altres influències.


La Sopa Cambell’s es una obra de Andy Warhol l’any 1965. Es tracta de l’un acrílic i de tinta serigràfica sobre tela amb unes dimensions de 92,1 cm x 61’6 cm. Es troba en diferents museus com la National Gallery of Art a Washington, també a Nova York , en el qual es poden observar diferents versions. Es una obra la qual pertany a l’estil del pop art.Es pot observar la reproducció d’una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s molt coneguda als Estats Units, que serveis per acostar l’expressió artística a tothom.

Tècnica:

 serigrafia i pintura acrílica Suport:
 tela  Descripció:
 reproducció d'un producte comercial, una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s,  amb els colors canviats. 

Predomini:

 hi ha equilibri del color i el dibuix. Tot està delimitat en negre. El dibuix és precís, molt fidel a la realitat  Colors:
 els colors són llampants (blau, verd, fúcsia, vermell...) i estan aplicats de manera plana.

Composició:

 la composició és tancada i hi ha predomini de la línia vertical i la forma geomètrica simple del cilindre  Profunditat:
 hi ha poca profunditat, però al fer una visió aèria del pot de sopa podem veure la tapa dibuixada i això dóna una certa profunditat. 

Llum:

 no hi és representada. L'única ombra que veiem és la de les lletres de la marca, però això ja era així en el pot real. 

Moviment:

 no en té. 

Pinzellada:

 és plana. No parlem ben bé de pinzellada ja que el quadre es fa mitjançant la serigrafia, sinó que hi ha una capa de pintura sencera. 

Funció:

 estètica i decorativa. A més, crea un nou art a l'abast de tothom i no només per als rics. Fa crítica de la societat de consum i de l’elitisme de l’art fins al moment


El marxisme curarà els malalts

Frisa Kahlo ( Coyoacán, Mèxic, 1907-1954). 1954  oli sobre tela. 76x61 cm. Surrealista.  Museo Frida Kahlo (ciutat de Mèxic).

Descripció formal


La obra comença amb el autoretrat de la artista al mig de la tela, amb les dues crosses en diagonal als costats, a partir d’aquí se situen tots els altres elements, a la esquerra trobem  els elements relacionats amb el marxisme i a la dreta  els relacionats amb el perill imperialista, a d’alt, en segon pla, la cara de Karl Marx, que junt amb Frida Kahlo centren la mirada en el espectador. Encara que tingui simetria, el quadre té dinamisme, com podria ser les mans que agafen a Frida. El quadre te una intenció de Realisme clara, tots els elements es perfilen amb una fina línia negra, encara que el Realisme es trenca amb la comprensió de l’obra, com també ho fan el cromatisme i la representació de la llum. Trobem el color vermell associat al perill i el negre a la dreta de la tela, en canvi el blau associat a la serenitat, el groc i colors clars que es vinculen al marxisme.

Temàtica

El que vol expressar Kahlo en aquesta obra es que amb la seva fe política en el comunisme ens alliberarà a tota la humanitat del sofriment, el seu autoretrat dividit en dos, la part pacifica i la part amenaçada per la destrucció. La part pacifica amb el colom de la Pau, rius blaus, els la URSS i la xina vistes des de el globus terraqüi. A la part del caos, rius de sang, amb una representació de la bomba atòmica i l’àguila americana amb el cap del oncle Sam.
La cara de Karl Marx, representa la salvació, d’on surt una mà que ofega l’àguila. Les dues mans enormes, una amb el ull que significa la saviesa, que simbolitzen el comunisme i agafen a la dona per tal que s’aguanti sense les crosses. Aquest quadre es tracta de la seva fase creadora que inclou els continguts polítics.

Entradas relacionadas: