Marx: Materialisme Històric i Comunisme - Anàlisi SEO

Marx: El Materialisme Històric

Marx compartia amb Hegel la idea que la realitat no és estàtica, sinó dinàmica i canviant, plena de contradiccions que l'obliguen a transformar-se i a superar-les. Entenia aquest dinamisme com un producte de les forces i relacions materials (a diferència de Hegel) que es donen en la realitat. Marx, a diferència de Hegel i el seu idealisme, es va decantar cap a posicions materialistes. Aquest materialisme representa que no són les ideologies les que determinen una realitat concreta, sinó al revés, és la realitat material la que produeix la seva pròpia ideologia. El condicionament de la cultura, la religió, els costums i la moral d'una comunitat venien determinades per les relacions, tensions econòmiques i el particular sistema de producció d'una comunitat. És a dir, no són les paraules ni l'esperit el que construeix la realitat i determina la història, sinó les condicions socials i econòmiques que marquen la visió d'un poble. La infraestructura o sistema econòmic d'una comunitat, determina la superestructura d'aquesta comunitat.

Podríem dir que Marx és, en la mateixa mesura, hegelià i anti-hegelià. Ho és perquè comparteix amb Hegel la concepció del devenir històric com un procés dialèctic, que té com a motor les contradiccions i oposicions internes. Però és anti-hegelià perquè en aquest procés no veu el desplegament de l'esperit, sinó l'oposició i superació de diversos sistemes de producció de béns materials. Per això el marxisme és considerat un materialisme dialèctic, ja que és la matèria o l'economia la que fa avançar la història. En altres paraules, el materialisme marxista consisteix a defensar que la Història avança dialècticament impulsada per les tenses relacions de producció. Així, un sistema econòmic concret (tesi), a causa de les incoherències internes, genera el seu propi oposat, la seva negació (antítesi). De l'enfrontament de tots dos en sorgeix una situació econòmica i social nova (síntesi). Aquesta és la negació de la negació, per tant, esdevé una afirmació de nivell superior. Aquesta concepció de la història, el Materialisme Històric, esdevé un mètode d'anàlisi de la realitat social amb pretensions de cientificitat. Segons els marxistes, serveix per a descobrir els mecanismes que fixen el desenvolupament històric, descobreix quines són les contradiccions que es generen en les relacions de producció. Aquestes relacions d'explotació i opressió entre els qui posseeixen els mitjans de producció (propietaris) i els qui només posseeixen la força de treball (proletariat) provoquen la seva negació i superació. Els obrers es revolten i instauren la dictadura del proletariat (antítesi). D'aquesta oposició en sorgeix una nova situació econòmica i social, el comunisme (síntesi).

El Comunisme

El materialisme històric de Marx preconitza l'arribada i la instauració del comunisme, un nou ordre social i econòmic en el qual l'home quedarà alliberat de l'explotació i l'opressió. Marx considerava el comunisme una evolució natural del capitalisme. Segons Marx, el capitalisme era insostenible ja que la crisi cada vegada seria més gran. La fase de producció capitalista serà inexorablement superada per una fase transitòria, de negació, en la qual hi haurà un domini o dictadura del proletariat. Aleshores l'estat ja no serà burgès sinó que serà un estat proletari. Això però serà només una transició per l'arribada del comunisme. El Comunisme, fase final, negació de la negació o síntesi, comportarà la desaparició de l'estat i serà la darrera i definitiva etapa de la història. Segons Marx, el comunisme dura al final de la història perquè s'haurà abolit la propietat privada i, amb ella, desapareixeran les divisions de classe. Quan els mitjans de producció no pertanyin ni als burgesos ni al proletariat, sinó que siguin una possessió de la humanitat, i així no hi haurà diferències entre classes. Aquesta dissolució de les classes acabarà amb la lluita social que ha estat el motor de la història. Per això la història es detindrà i la humanitat gaudirà, finalment, de pau, igualtat i llibertat.