Mare de Déu de sallent de Sanaüja

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,87 KB

 

GÓTIC:


Context històric:


 L’art gòtic és propi de la Baixa Edat Mitjana (s.XIII – XV) que es caracteritza per grans canvis socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII es produeix el desenvolupament de la producció agrícola (avenços tècnics: nova arada, molins, ferradura..) afavorit per l’extraordinari creixement demogràfic des d’inicis del Segle XII. Això va produir un excedent de producció i de pagesos en els feus, per als quals la ciutat es convertí en l’única sortida.Així, les ciutats van conèixer un gran creixement en els segles XII i XIII a causa de dos factors:El primer va ser el desenvolupament del comerç. A partir del Segle XIII, després de les croades, es van crear noves rutes que van incentivar l’activitat mercantil. I les grans ciutats es localitzen a les rutes comercials. El segon factor va ser el desenvolupament de l’artesania. Per a poder proveir als mercaders va sorgir una indústria artesanal incipient que s’organitzava en gremis, associacions d’artesans amb regles molt estrictes sobre el treball. Això va produir una gran concentració humana a les ciutats, formant una població molt heterogènia: negociants a gran escala, modestos comerciants, artesans, camperols que abandonen el camp i la servitud, per anar a cercar un ofici més productiu a la ciutat. Hi havia una bona relació entre el monarca i la ciutat (burgesia): es donen suport mútuament, per a contrarestar el poder dels senyors feudals, ja que les ciutats estaven lliures del seu control. D’aquesta manera, les ciutats es van aliar a les monarquies contra les ambicions dels senyors feudals. El poder reial es va enfortir enfront de les tendències disgregadores del feudalisme, sobretot a França, on el procés de consolidació de la monarquia va anar estretament lligat a l’esplendor de l’abadia de Saint Denis. Comença, també, la institucionalització dels estats. A més, les ciutats es van veure enfortides políticament perquè els reis els atorgaven franquícies i drets. Així, es converteixen en grans centres polítics.Comintent:església i noblesa.La monarquia-La burgesia i els gremmis. 

Context cultural:

La fundació de les Universitats, independents o controlades pels estaments eclesiàstics, va comportar la definitiva desvinculació de la cultura respecte dels scriptoria monàstics. Les ciutats van ser grans centres culturals. Com a símbol d’aquesta nova situació de prosperitat i força, van començar a edificar les grans catedrals.Aquests canvis econòmics i socials portaran una nova mentalitat, amb una laïcització de la cultura, que afectarà a tots els estaments de la societat feudal i es plasmarà en l’art.L’evolució del pensament teològic i filósòfic. L’Església tampoc quedarà fora d’aquests canvis.El Cisma d’Occident. L’Església inicia el Segle XV amb una greu crisi espiritual i amb tres Papas simultanis (cisma d’Occident): Gregori III, Alexandre V i l’espanyol Benet XIII, el Papa Lluna. Per lluitar contra el relaxament de l’església, Sant Bernat de Claraval va emprendre una reforma radical amb la fundació de l’ordre del Císter. Cultura eclesiastica i laica.Cos maravellosa obra de Déu. Relació amb Déu a traves de l'amor.
L’estil gòticserà un estil eminentment urbà i les seves principals obres artístiques estaran estretament vinculades a la ciutat i als nous gustos d’una nova classe, la burgesia. Malgrat la percepció positiva que en podem tenir actualment, els homes del Renaixement la van considerar una època bàrbara. Vasari (teòric del Renaixement) la va denominar, despectivament, etapa gòtica, és a dir, pròpia dels gots, ja que considerava que els bàrbars gots havien acabat amb l’art clàssic grec i ROMà que ressorgia a la Itàlia del Renaixement. Aquesta concepció negativa no va ser superada fins al Segle XIX, coincidint amb el moviment ROMàntic i les primeres reivindicacions nacionals, en la recerca d’un passat comú i propi.Si el ROMànic va ser un art agrari, feudal i monàstic, el gòtic va esdevenir un art urbà, burgés i Artésà, que va substituir els monestirs aïllats enmig del camp per les catedrals de les ciutats. A les ciutats apareixen també edificis civils gòtics: llotges per comerciar, universitats creades per fugir de la intransigència de les escoles episcopals i els ajuntaments, que neixen per protegir la ciutat de les pretensions dels senyors feudals. Aquestes noves formes de producció van facilitar el ressorgir de les antigues ciutats i el naixement d’altres noves. El sentit ascensional i la lluminositat de l’interior buscava l’espai ideal per apropar-se a un Déu més humanitzat.Van aparèixer nous comitents: moltes d’aquestes obres, sobretot en escultura i pintura, van ser encàrrecs de la burgesia i els gremis, de la reialesa o de la gran noblesa que es van sumar a l’església.Els artistes: en la major part dels casos van seguir sent anònims; Els artistes tenen major mobilitat i per tant es va tenir una relació més estreta entre les diferents zones. El Gòtic suposa una nova forma de sentir i expressar-se, en relació amb els canvis i evolució experimentats per Europa en els segles de la Baixa Edat Mitjana; és un estil ciutadà i burgès i respon a una nova mentalitat religiosa.

Monestir de Poblet(1150)/Autor:desconegut/estil cistercenc(de transcisió del Romànic al Gòtic/ordre del cister)


ELEMENTS DE SUPORT:pilars compostos amb columnas com a nervis adossats, murs i contraforts. ELEMENTS SUSTENTATS:nau  lateral del nord (ROMánica) coberta amb volta de creueria, nau lateral del sud (gòtica)coberta amb volta de creueria, nau central coberta amb volta ojival, el creuer s’aixeca un cimbori octogonal. PLANTA:basilical de creu llatina. PARTS: un transsepte poc destacat, 3naus, capelles laterals en un costat, 2 capelles, atri. ESPAI INTERIOR: hi ha diferencies en l’estètica general: capçalera amb absis i deambulatori amb 5capelles radials. Conserva aspectos de l’estil: orientada al l’est i planta de creu llatina.84mllargX22mample. Nau central coberta amb volta de canó. Nau lateral coberta a volta de creueria. Les columnas adossades no arriben al terra, si no que descansen en un ménsula a mitjana altura. A l’altar hi ha un retaule renaixentista. Austeritat decorativa. Llum procedent de: finestres rematades per arcs de mig punt, gran rossada al mur occidental, óculs als murs de la nau central i finestres flamígeres al transsepte. ESPAI EXT: aspecto de recinte emmurallat(fortalesa).FAÇANA: feta per el duc  de Cardona i Sugorb. Presidint la porta esta la Verge María flanquejada per St Bent i St Bernat. Després de la portalada esta l’atri (s.XIII)amb volta de creueria hi ha una porta románica policromada amb 5 arquivoltes de mig punt que descansen en columnas. Un timpa amb Crismó amb un “Agnus Dei”. TEMÀTICA I Interpretació: lema: Ora et labora. SIMBOLISME:JerusalemCelestial com una ciutat divina del Paradís. Es un centre polític, economic i cultural a l’Edat Mitjana. Funció:Religiosa.
Santa María del Mar(1329-1383)/Autor:Berenguer de Montagut i Ramón Despuig/estil Gòtic catala(espai unitari/exterior compacte i llis)
ELEMENTS DE SUPORT:8 pilars octogonals, prims, alts, sense decoració i murs. E.SUPORTATS:voltes de creueria quatripartites i la coberta exterior plana en forma de Terrassa. PLANTA:basilical de saló.PARTS:3naus, 4capelles laterals, capçelera amb preambulatori, 9 capelles radials, prebisteri i façana.ESPAI INTERIOR:unitari,sobri i diafan.Normes matematiques dones harmonia i proporcions úniques. LLUM:dona sensació d’amplitud, la nau central té finestral amb vitralls i les capelles tenen òculs a la part superior i una rossada a la part inferior. Predomina la VERTICALITAT. ESPAI EXT:aspecto massís i robust, té trests del gòtic català i predomina la HORITZONTALITAT. FAÇANA: gòtic europeu; esta emmarcada per 2 torres octogonals i coronades per un cos mes reduit, Divisió: en 2 cossos horitzontals i 3 carrers marcats per contraforts. Decoració:austeritat menys el portic part mes decorada.Tematica i interpretació:Santa María del Mar és una església parroquial dedicada a la Verge del Mar d’un barri de mercaders iarmadors de Barcelona durant l’Edat Mitjana (antic barri de pescadors de la Ribera). Segons latradició, Santa Eulàlia fou enterrada en una necròpolí que es troba sota l’església i un document del Segle X esmenta una basílica en el "camí del mar". Durant el s. XII i XIII, en ple auge del comerçcatalà per tota la Mediterrània, aquesta zona de la Barcelona medieval va créixer en cases i palaus(carrer Montcada) i fou necesari aixecar una església major. Fou construïda entre el 1328 i el 1383 iés un exemple paradigmàtic del gòtic català i símbol de la seva expansió comercial.Situada al barri de la Ribera.Des de l’altar ens ensenyen el camí per redimir els nostres pecats.FUNCIÓ:RELIGIOSA
Llotja de València(1482-1498:SALA DE CONTARCTACIO/1418-1548:CONSOLAT DE MAR)Autor:Compte P. Ivarra, Corbera i J. I Urteaga./estil Gòtic catala
ELEMETS DE SUPORT:Sala de Contractació: 8 pilars centrals esvelts donen un disseny helicoidal i 12 pilars adossats al mur. Consolat de Mar: murs de pedra. E.SUPORTATS:Sala de contractació: voltes de creueria(les Claus están ornamentades amb temes de la Corona d’Aragó). Consolat de Mar: enteginats de fusta en forma de cassetons. PLANTA: rectangular (51m façanés i 39m laterals), esta dividida en 2 espais per una torre en el saló del Consolat marítim i la Sala de Contractació. PARTS: 3 cossos diferenciats en la façana principal: 1)sala de contractació(1483): rectangular en 3naus de mateiza añçada i 5 trams creen un espai únic i diafan. 2)Torre central: planta baixa i 2pisos alts(originariaments destinat a ser una presó pels mercaders declarats en fallida). 3)Consolat del mar. ESPAI INT:sala de contractació dividida en 3 naus longitudinals i 5 naus transversals. Espai unitari(típica planta de saló gótic mediterrani) LLUM:grans finestrals no hi ha vitralls i es una LLUM BLANCA. ESPAI EXT:paral·lelepípede horitzontal amb torre integrada, VOLUM compacte. FAÇANA:sala de contractació(escasament decorada/gòtic català:sobrietat) i el consolat de mar (palau Gòtic amb finestrals i galería superior d’arcs conopials). DECORACIÓ: escultórica(28 gargoles). ES DIFERENT EN ELS DOS EDIFICIS UN (sala de contractació) ES DEL Gòtic CATALA I L’ALTRE (consolat de mar) ES FORÇA SOBRI PERO MÉS SEMBLANTA A= palau Gòtic amb finestrals i galería superior d’arcs conopials(RENAIXENTISTA). TEMATICA I Interpretació: CARÁCTER:comercial (perque es tracta d’una llotja) i simbolic. SÍMBOLS: representació del Paradís les columnas son arbres i les voltes son les cúpules celestials.ENCARREC I Recepció: pels jurats del consell municipal. Funció: mercantil i de prestigi(símbol del poder marítim i comercial de València).
Marededéu de Sallent de Sanaüja(2ª meitat del s.14)Autor:desconegut/estil Gòtic/Composició: tancada i asimétrica, amb  curvatura del contrapposto. Línies COMPOSISTIVES: -dinàmiques, enforma de “S” amb contrapposto per contrarestar el pes del nen. –la imatge trenca amb qualsevol eix de simetría. –Jesús predomina la verticalitat (exeptes les cames). –plec de la roba del pit de la marededéu són línies diagonals/ braç del nen al pit de la mareesta marcada per una direccionalitat.ELEEMENTS FORMALS /PLASTICA:TEXTURES I ACABATS: superfície polida i dóna qualitat perlada. Suau policromía blava a les zones del mantell de la mare de Déu i vermellosa a les carnadures de les figures. TRACTAMENT DELS MOTIUS:Equilibri i harmonia en les proporcions. Rostre de la Mare de Déu té una expressió dolça i amable i té una bellesa serena. Figures humanitzades i Naturalisme. MOVIMENT:Equilibrat, contrapposto de la Verge. TECNICA:Talla d’alabastre (amb cisell) més restes de policromía i daurat amb pa d’or. TEMATICA I Interpretació: Tema:Representació de la Marededéu i el nen Jesús en una actitud marcada per la dolçor i la expressivitat de cara i gestos (al contrari del ROMànic). Iconografia: La Marededéu sosté al nen Jesusu acaronant-li el peu dret. Jesús te la ma Esquerra un colom que simbolitza l’Esperit Sant i amaga els dits en els plecs de l’escot de la seva mare. LA CORONA ES POSTERIOR, Significat(iconología): L’ordre de Snt Francesc: donava més humanització als sants i per aquest motiu abunden escenes de la vida dels sants. Símbols van canviar: ROMánica(fred) va canviar a la Carícia; la severitat a el SENTIMENT; i el poder per el GEST D’AFECTE. La Marededéu de Sanaüja és un exemple de la metamorfosis del ROMànic al gòtic. FUNCIÓ:doble: decorativa i religiosa-didáctica.

CAPELLA SCROVEGNI:


AUTOR: Giotto di Bondone CRONOLOGIA: 1304-1306 ESTIL_: italogòtic LOCALITZACIÓ: Capella dels Scrovegni a Pàdua. TÈCNICA I SUPORT: de fresc sobre mur ESTAT: bon CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEMA ESTIL=TEMA CARACT.FORMALS: l'interior de la capella poseeix 2 cossos. Les parets laterals presenten 3 registres i un ampli sòcol i el nivell superior tenen 6 panells cadascun separats per àmplies franges divísòries. En el sòcol hi ha pintades plaques de marbre i grisalles amb les virtuts i els pecats capitals. Tot el conjunt està format x37 escenes, 2 arquitectures pintades i un gran fresc al mur de la porta. Predomini del dibuix. Colors que hi predominen son el blau marí i una àmplia gamma de colors càlids. El modelatge dels cossos i aconsegueix amb el degradat cromàtic. Pinzellades homogènies. Llum il·lumina suaument tota l'escena i creatives ombres. Composició oberta de vegades, normalment tancada i asimètrica. TÈCNIQUES: al fresc amb retocs al tremp. TEMA: religiós. FONT: Nou Testament. ICONOGRAFIA: 4 cicles narratius històries de S.Anna i SJoaquim, naixement i infància de Jesús; vida publica i miracles, la passió; mort i resurrecció. FUNCIÓ: decorativa, religiosa, penitencial, de prestigi.

RETAULE DE L'ESPERIT SANT:


AUTOR: Pere Serra CRONOLOGIA: 1393-1394 ESTIL: italogòtic LOCALITZACIÓ: capella esperit sant (Bages) ESAT: bon TÈCNICA I SUPORT: pintura trem sobre fusta CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEMA ESTIL=TEMA CARACT.FORMALS: predomina la línia quedant el color subordinat. Línia marcada pel color local (vermell, blau, verd) Predomini de la línia sinuaosa. Línies estilitzades. Amb el tremp sobre taula s'aconseguiex pintura fina de colors brillants. Fons daurat. Perspectiva jeràrquica. CARACT.COMPOSITIVES: composició tancada. Superfície. La composició s'estructura entorn del cos central amb la figura de la Mare de Déu, que marca un eix de simetria. TEMA: religiós, passatges bíblics. ICONOGRAFIA: comença creació del món, etc, FUNCIÓ: religiosa i educativa.

MATRIMONI ARNOLFINI


AUTOR: Jan Van Eyck CRONOLOGIA: 1434 ESTIL: gòtic flamenc LOCALITZACIÓ: original: casa del matrimoni actual: nacional gallery, Londres. ESTAT: bon TÈCNICA: a l'oli SUPORT: fusta i coure CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEMA ESTIL=TEMA CARACTER. FOMALS: domini del dibuix sobre el color. Dibuix precís i amb un detallisme minuciós. La pinzellada és petita i uniforme. L'estudi de la llum que hi ha al quadre es una de les seves carct. + importants, intenta crear 1 ambient natural i intimista en l'habitació. Representació d'un espai coherent i definit encara que no s'utilitza la perspectiva lineal. TRACTAMENT DE LES FIGURES: gran Realisme de persones, animals i objectes de la vida quotidiana. Naturalista (intenta representar moviment existent). CARACT. COMPOSITIVES: composició simetrica. Esquema compositiu, equilibrat amb un eix de simetria vertical amb una línia imaginaria. La composició es tancada, no hi ha cap conexio cap a l'exterior i simetrica. Profunda, ja que representa un espai tridimensional. Dominada per línies verticals. CARACT. TÈCNIQUES: la tecnica que utilitza es l'oli, pigments suspensos en un aglutinant liquid sobre fusta. TEMA: retrat privat d'una parella de burgesos en la seva cambra GÈNERE: costumbrista, de retrat i religiós. ICONOLOGIA: ple de simbolismes -colors:vermell del llit:passió/verd color esperança: fertilitat. L'home es troba descalç, el barret que porta l'espós divinitat i rang social. Posició de les mans: té a la dreta capdalt com signe de jurament. Les dues mans hunides al centre del quadre. FUNCIÓ: decorativa, commemorativa, religiosa.
JARDÍ DE LES DELÍCIES:
AUTOR: el Bosch CRONOLOGIA: 1510-1515 ESTIL: gòtic flamenc LOCALITZACIÓ: encàrrec fa,iliar dels Nassau actual: Museu del Prado. ESTAT: bon SUPORT: fusta roure TÈCNICA: oli CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEMA ESTIL=TEMA ELEMENTS FORMALS: Hi predomina el dibuix, minuciós i precís. Pinzellada petita i minuciosa. Diderents gammes cromàtiques per representar els diversos ambients aparentment natural es simbolica. CARACT. COMPOSITIVES: Organitzada entorn a grups concrets. Els estanys d'h2o per mantenir una certa coherència entre els 3 esais ja que constitueixen l'eix exacte de simetria de cada pintura. Es una composició complexa i plena d'escenes i figures. CARACT.TÈCNIQUES I SUPORT: suport de fusta. TEMA: al·legoria dels plaers de la vida, considerats efímers. Pecat de la luxúria i el seu càstig. FONT DEL TEMA: s'inspira de forma molt lliure al gènesi. ICONOLOGIA:  en la seva part exterior, quan està tancat, el tríptic ens monstra el tercer dia de la creació del mon narrat pel genesi. ICONOLOGIA: al·legoria q els plaers de la vida son efímers i q les conseqüències de deixar-s'hi porta soon el sufriment, la desgracia i la impossibilitat de ser felíç. Funció: al·legoria moralitzant religiosa.

MARE DE DÉU DELS CONSELLERS:


AUTOR: Lluí Dalmau CRONOLOGIA. 1443-1445 ESTIL: gòtic flamenc LOCALITZACIÓ: original: capella de la casa de la ciutat, BCN actual: MNAC ESTAT: bona conservació TÈCNICA: oli SUPORT: fusta de roure CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: =TEMA ESTIL=TEMA CARACT.FORMALS: predomina el dibuix precís i minuciós en l'arquitectura gòtic del fons i en els personatges a + importancia del color. Pinzellada suau i petita. Colors brillants, predominen els colors calids. La llum es natural. Perspectiva central amb punt de fuga al cap de la Verge. CARACTER. COMPOSITIVES: composició tancada Característiques TÈCNIQUES: Tècnica utilitzada es l'oli pigments mòlts dissolts en un aglutinant líquid. TEMA: debot homenatge dels consellers del consell de cent de Barcelona a la mare de Déu. FONT DEL TEMA: sacra conversaziones. GÈNERE: religiós i de retrat ICONOGRAFIA: contracte firmat pels consellers SIGNIFICAT: el censell de cenr, el 6 de juny de 1443; es va firmar el contracte amb Lluís Dalmau. FUNCIÓ: decorativa, religiosa i commemorativa.

Entradas relacionadas: