Maneres de coneixes de l'anima Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,68 KB

 
Plató
Plató és l’autor més important de la història del qual tenim la seva obra. Ell serà el primer filòsof sistemàtic de la història, és a dir, que parlarà de tot. Tota la filosofia posterior a Plató tocaran els mateixos temes que ell va tractar.Plató creu en l’existència de les idees i es justifica de la següent manera: per què és justa l’acció d’un individu? Perquè participa en la idea de justícia. Per què és rodona una moneda? Perquè participa en la idea de la circularitat. Per tant, les idees són entitats universals, immutables i eternes més reals que les coses materials, que tenen una existència separada de les coses materials. Aquestes idees només es poden conèixer mitjançant la raó i no els sentits. Plató és dualista ontològic, és a dir, que creu en l’existència de dos mons i que la realitat està formada per un principi espiritual i un principi material.Plató ens descriu el món sensible com a un continu procés de canvi i de constant fluència. Llavors, l’autèntica realitat no la trobarem en el món sensible, sinó en el món intel·ligible, un àmbit etern i immutable on es troben les idees que són imitades per les coses. Diem que es produeix una escissió de la realitat perquè aquesta se separa en dos mons.

Participació/Imitació


Per Plató, sempre serà primer la idea i després la cosa, ja que no podem construir quelcom si no sabem com és. Diem que la relació que hi ha entre els dos mons és departicipació i imitació. El concepte de participació l’entenem com l’acció que fa la idea del món intel·ligible de deixar-se imitar al món sensible. El concepte de imitació l’entenem com a acció que fan les coses per assemblar-se a les idees.

La Idea del Bé


A la cúspide del món intel·ligible se situa aquest concepte, la Idea del Bé, que és la idea principal que totes les demés copien i que per tant, esdevenen perfectes també. EnLa República, Plató representa la Idea del
Bé com si fos un Sol. Ho fa perquè la relació que hi ha entre el sol i el món visible és la mateixa que s’estableix entre la Idea del Bé i el món intel·ligible. També ho compara amb el Sol no només perquè aquest sigui la causa de la visió de les coses sinó que també perquè sense ell no hi hauria vida. D’aquesta manera, la Idea del Bé no només és la causa del coneixement de les idees sinó que també és la causa de la seva existència. La Idea del Bé també és anomenada Bellesa.

Coneixement i reminiscència


Per Plató, el coneixement és l’acció de recordar, la reminiscència. Plató separa l’ésser humà en material (cos) i espiritual (ànima). Explica que l’ànima és eterna i viu al món de les idees, i que la uníó entre ànima i cos es produeix accidentalment. Aquest acte de reminiscència es produeix perquè l’ànima, abans de pertànyer a la vida terrenal, ha contemplat diverses formes que oblida al integrar-se en un cos. El procés de coneixement serà l’acció de recordar totes aquelles formes que havia  oblidat.L’objectiu de l’ànima serà conèixer-ho tot i només deixarà de reencarnar-se l’ànima del filòsof, perquè és la que podrà conèixer-ho tot i purificar l’ànima per complet.

Tipus de coneixement


Plató distingeix entre dos tipus de coneixement i dos tipus d’objectes. Per una banda, està la ciència o epistéme que té com a objecte el món de les idees. D’altra banda, està la opinió o doxa que té com a objecte el món sensible. L’eix vertebrador d’aquesta teoria és que el grau de veritat d’un coneixement és proporcional a la realitat de l’ésser conegut.
La metàfora de la línia
La metàfora de la línia és una comparació que Plató estableix amb la seva teoria del coneixement a la República. Els diferents graus de coneixement es corresponen als graus de l’ésser (conjectures, creences, coneixement
discursiu i intel·ligència (dialèctica). Com més s’acosti un objecte al món de les idees, més vertader serà el coneixement. La línia es divideix en dues grans parts: la primera part representa el vertader coneixement del món intel·ligible i la segona l’opinió del món sensible. Aquestes dues parts es divideixen en dos segments cadascuna. En el món intel·ligible, la primera divisió fa referència a les idees més pures i el segon simbolitza els objectes matemàtics. En el món sensible, el primer segment representa els cossos materials i el segon les ombres dels cossos materials. Després, hi ha quatre graus o nivells de coneixement. En els nivells inferiors hi ha la conjectura (ombres) i la creença (objectes físics); en el nivell de coneixement hi trobem el coneixement discursiu (matemàtiques) i finalment la intel·ligència (idees).

La concepció de l’ànima


La concepció que Plató té de l’ànima es relaciona amb la seva teoria de les idees, ja que si tenim coneixement és perquè l’ànima en una vida preterrenal les va poder contemplar. Plató considera l’ànima immortal.

Les parts de l’ànima


Plató divideix l’ànima en tres parts:
- Ànima Racional (Cap): és la responsable de conèixer, responsable de les conductes calculades (aquelles que pensem abans de fer-les) i és immortal.
- Ànima Concupiscible (Genitals): és la responsable de la conducta que només busca la satisfacció immediata dels desitjos terrenals.
- Ànima Irascible (Tòrax): és la responsable de la conducta airada.
Plató diu que l’ànima racional és la que ha de dominar les forces de la irascible i la concupiscible, fent una metàfora d’una aurica (racional) que condueix dos cavalls: un que representa l’ànima concupiscible i l’altre la
irascible. També s’identifica amb els filòsofs (part racional de la societat) que han de governar la ciutat. Actuar de manera racional no sempre serà sinònim d’actuar bé. Per actuar bé, haurem de comptar amb la
força de voluntat.
Pel que fa el concepte de justícia, Plató diu que significa ordre. Per a nosaltres llavors, la justícia seria una qualitat redistributiva, ja que un individu serà just si està ordenat (si l’ànima racional predomina per davant de qualitat redistributiva, ja que un individu serà just si està ordenat (si l ànima racional predomina per davant de les dos restants).
La justícia s’adquirirà quan cadascuna de les ànimes adquireixi les següents característiques:
- L’ànima racional haurà de ser sàvia i decidir allò que és bo per tot el cos. Haurà de tenir la capacitat de prendre decisions que beneficiïn al conjunt del cos i no solament a una part.
- L’ànima irascible haurà de tenir força de voluntat (ser valenta).
- L’ànima concupiscible haurà de tenir moderació.

Les classes socials (etica)


Per Plató, L’estat ideal consta de tres tipus de persones que pertanyen a tres classes socials. Es pertany a les classes socials des que es neix, ja que quan neix un infant passa a pertànyer a l’Estat. Això dependrà de quina sigui la part de l’ànima que domini en cadascuna d’elles:
-Artesans: dominarà l’ànima concupiscible i seran la casta majoritària que podran fer-se rics. La seva funció serà proveir a la polis de tot allò que necessita per a sobreviure.
- Guardians: dominarà l’ànima irascible i seran els encarregats de protegir l’estat davant qualsevol amenaça.Són els que poden seguir els estudis.
- Filòsofs-reis: dominarà la part racional de l’ànima i seran els únics preparats per a dirigir els assumptes de l’estat. No els interessa els diners ni la propietat privada.

Les virtuts de l’individu i de la societat


La societat es divideix per estaments, on els artesans se situen abaix, els guardians al mig i els governants a dalt. La virtut de la justícia apareix si cada estament fa la funció que li pertoca.
- La saviesa és el tipus de coneixement que ens permetrà decidir pel bé de tots el conjunt i no solament per una part.
- La valentia és el poder de conservació, responsable de conservar l’ordre establert pel governador, i això requereix de valentia o força de voluntat.
- La temprança és l’acord entre els que han de manar amb els que han d’obeir. Si una societat té aquestes tres virtuts perquè cada estament fa la seva funció, llavors parlarem de la societat justa.

Definicions de conceptes

- Idea: entitat que dóna sentit a tota la realitat material que només podem percebre mitjançant la raó.
Aquesta entitat no la podem situar dins la ment, ja que té existència pròpia. Totes les coses existeixen perquè copien les idees, que són models perfectes de tot allò que existeix al nostre món.
- Món sensible: món material que ens envolta que conté les imitacions del món de les idees.
- Món intel·ligible: és el món que forma el conjunt de les idees i a partir del qual ve l’autèntic coneixement.
- Participació: acció que fa la idea de deixar-se imitar al món sensible
- Reminiscència: acció que fa l’ànima de recordar allò que ha vist abans de pertànyer a un cos mortal.
- Idea del Bé: és la idea principal la qual és copiada per tota la resta d’idees que esdevenen perfectes.
- Filòsof-rei: persona que s’encarrega de governar a la ciutat perfecta de Plató, amb els coneixements i preparació necessaris per a fer-ho.
- Epistéme: tipus de coneixement que s’obté a partir del món intel·ligible. També s’anomena ciència.
- Doxa: tipus de coneixement que s’obté a partir del món sensible. També s’anomena opinió

Entradas relacionadas: