Magatzems carson

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,06 KB

Casa Kaufman. Frank Lloid Wright, 1935-37 Documentació general:
Formigó armat, pedra vidre i alumini. Organicisme Materials industrials, arquitravat. Casa unifamiliar Bear Run. Pennsylvania CONTEXT HISTÒRIC
 Dècada dels 30 del Segle XX L’arquitectura del Segle XX està marcada per la importància creixent de les ciutats com a grans aglomeracions humanes amb totes les necessitats que se’n deriven i per la universalització dels fenòmens culturals, dels corrents arquitectònics.  Els tipus d’edificis s’ha diversificat i ha estat de gran importància la utilització de materials fabricats industrialment en grans quantitats i a preus més assequibles: el formigó, el ferro, l’acer, el vidre... I les noves tècniques de construcció: elements prefabricats i modulats, sistemes de muntatge, càlcul d’estructures..   La figura de l’arquitecte pren un nou paper, la del tècnic que necessita dominar coneixements molt variats i treballar en equip amb experts en materials, estructures, etc Al Segle XX, període d’entreguerres, EUA esdevindrà una gran potència política i econòmica, i es convertirà en centre de l’art.

Anàlisi formal

 Organicisme

Elements de suport: pilars de formigó armat.  Elements suportats: pisos de formigó armat que sobresurten de l'edifici en forma de grans  terrasses. Wright aprofità les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l'edifici i s'ajudà també de murs verticals de pedra i columnes de formigó.  Sobre aquests elements recolzen els plans horitzontals disposats en forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i d'adaptar-s'hi perfectament. Espai exteriorEmplaçada en un entorn natural, està situada al fons d’una vall frondosa, sobre un rierol i una cascada que es confon amb l’entorn, formant-ne una unitat amb ell. Edifici de tres plantes esglaonades irregulars que s'adapten a l'orografia i s'integren en el paisatge. Componen els tres nivells unes terrasses de formigó armat que sobresurten cap a l'exterior i que s'obren com un ventall a partir de la xemeneia de pedra que fa d'eix de les diverses plantes. No destaca la façana d'entrada, l'accés a l'habitatge es fa a través d'un pont.Tres plantes esglaonades la terrassa de la primera planta està suspesa per damunt de la cascada  ESPAI INTERIOR: Pel que fa a l'interior, les estructures de formigó prescindeixen dels murs de càrrega i l'espai queda completament lliure i adaptable a les necessitats dels propietaris. Concepció centrífuga: els espais es generen de dins cap a fora.Disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora, i s'adapta a les necessitats concretes de cada zona.La primera planta s’assenta damunt la roca natural.L’interior s’organitza entorn d’un nucli central: la torre de pedra o xemeneia, fixada al damunt d’una gran pedra natural. El vidre juga un paper important evitant l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament.Interiorment l’espai és fluid interpretació: contingut i significat
 Wright deixa les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, i el corrent d’aigua s’articula com un element més de l’edifici i crea la falsa sensació que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua. Segona residència, símbol de prestigi social. L’edifici encarna la convicció de l’arquitecte sobre la unitat entre els éssers humans i la natura. És la materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, conjugar ecologia i progrés. El punt de partida és conèixer l’home i les seves necessitats. L’arquitecte ha de conèixer l’acústica, l’harmonia dels colors i les relacions de l’edifici amb el paisatge - clima.

FUNCIÓ

: Rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann director d’un grans magatzems de Pittsburg (Kaufmann’s Departament Store) Casa de camp per al repòs de Kaufmann i la seva família, s’integrar totalment dintre de la naturalesa i obté l'efecte de descans que desitjaven els propietaris.  Concebuda per a l'ús particular, determínà el caràcter pràctic. Tot i això, va esdevenir una mena d'aventura tècnica per part del seu autor, que explorà les possibilitats dels nous materials i va realitzar un veritable exercici d'integració de l'arquitectura en la natura.

Models i influències

L'arquitectura tradicional japonesa zen integrava les cases dintre del paisatge. La comunicació entre espai interior i exterior estava integrada gràcies a una concepció de l'espai diàfan. A partir d'aquesta tradició, Wright reelaborarà el concepte d'arquitectura, que s'apartarà de l'Escola de Chicago i dels racionalistes, i crearà un llenguatge personal.  Actuà com a arquitecte independent, l'obra no en va ser gaire divulgada, més tard va ser àmpliament reivindicat com a autor d'una nova arquitectura més humanista. En conjunt, més que influències va tenir oposicions, principalment des del Racionalisme europeu de W.Gropius i Mies Van der Rohe, arquitectes que, malgrat tot, assumiren alguns dels postulats de Wright i els aplicaren a les seves obres.

Entradas relacionadas: