Madeleine

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,43 KB

 

FITXA 22: LA MADELEINE

FITXA TÈCNICA

Edifici : Església de la Madeleine

Autor : Pierre Alexandre Vignon (1763-1828) i Jean-Jacques Marie Huvé (1783-1852)

Cronologia: 1806-1842

Tipologia: Església

Material: Pedra amb aparell isòdom

Estil: Neoclàssic

Localització: Plaça de la Madeleine, davant la rueRoyale, París (França)

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia:


1806-1842. És una cronologia àmplia Que situa l’obra entre el neoclassicisme i el romanticisme; entre L’Imperi napoleònic i el regnat de Lluís Felip I.

A L'època napoleònica (1799-1815), l'art Neoclàssic va prendre un tret molt més Classicista en el que anomenem l'Estil Imperial
.
Napoleó
Amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat I geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme.

L'època De Napoleó fou la més fecunda fent construccions classicistes i es Fa evident la intenció d'identificar Napoleó amb els emperadors Romans. Posteriorment, al Segle XIX la crisi religiosa, les Revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del
Romanticisme Com a resposta a la reacció burgesa que havia originat el Neoclassicisme. Apareix la novel·la realista amb Víctor Hugó.

La Revolució de Juliol fou una sublevació popular contra el rei Carles X de França que es va conèixer com les Tres Glorioses en referència als tres Dies, 27,28 i 29 de juliol de 1830. En una situació de contínua Disputa entre liberals i monàrquics mentregovernava Carles X, aquest Va pretendre instaurar lleis repressores i va fracassar. A Conseqüència de la revolta va ser substituït per Lluís Felip I qui, en principi, havia de Respectar més el poble en la que es va anomenar Monarquia De Juliol (1830-48).

Per No embolicar-nos: Napoleó (1799-1815), Lluís XVIII (1815-1824, amb Una interrupció), Carles X (1824-1830) i Lluís Felip I (1830-1848)

Els Arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou Ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en un Pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir, com L'antiga, els seus monuments però l'arquitecte havia de preocupar-se També del desenvolupament social i funcional. Es van construir Esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles, Museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places. Els Escultors i els pintors treballaven per embellir la ciutat: estàtues, Ornaments, grans representacions històriques van servir d'exemple Als ciutadans.

ESTIL

És D’estil
Neoclàssic, que es desenvolupa a Europa a la segona meitat del Segle XVIII. Es caracteritza per:

- La utilització de la línia pura, fugint de les sinuositats Barroques.

- Claredat compositiva, fuig del sobrecarregament del Barroc i el Rococó.

- Els autors s’inspiren en els models clàssics i en la temàtica Mitològica.

- Els autors mostren un interès excepcional per la figura humana.

- En escultura, ús de materials nobles, marbre i bronze, com a L’antiguitat clàssica.

DESCRIPCIÓ FORMAL

És un Temple octàstil, perípter i a la façana principal presenta una Doble fila de columnes corínties.Les columnes són d’ordre corinti De 20 m. D’alçada, tenen base, fust estriat i capitell amb fulles D’acant.Les cinquanta dues columnes del conjunt remarquen el seu Estil neoclàssic.

Només és accessible per la gran escalinata de la façana principal, una Escala de 28 graons que presideix l’accés al temple.Tot el conjunt Està elevat sobre un pòdium de 7 m. D’alçada.

L’entaulament Corona l’edifici amb una coberta a dues aigües de bronze. El fris I els frontons tenen esculpides escenes religioses. Destaca el Frontispici de la façana principal, amb una representació del Judici Final, Obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) acabat el 1833.A l’interior, sobre la nau, hi ha una Estructura voltada configurada per tres trams quadrats i embellida Amb tres cúpules sobre petxines.

Una Porta de bronze amb baix relleus inspirats en els Déu Manaments ens Condueix a l’interior de planta rectangular amb una sola nau Elevada, més aviat fosca (van substituir les obertures laterals Previstes per frescos representatius de la vida de María Magdalena) i Decorada amb marbre, daurats i escultures. La nau es divideix en Tres trams coberts amb cúpules sobre columnes corínties. Al final D’aquesta llarga nau dividida en tres trams i voltada amb cúpules Sobre petxines localitzem un absis semicircular decorat amb un fresc On Crist i la Madeleine són acompanyats per personalitats Històriques del temps de Napoleó.

El joc Racional de línies verticals de les columnes amb horitzontalitat de L’entaulament configura dóna equilibri a l’edifici. L’aspecte Exterior és el d’un gran temple clàssic que combina solucions Gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata només a una Façana).

L’obra Evoca un gegantesc panteó, més similar a unes termes romanes que a La tradicional disposició d’una església.




ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

La Madeleine està situada a pocs metres De la Plaça de la Concorde presidida Pel gran obelisc de Luxor, Que arran de la Revolució Francesa, Va substituir la imatge de Lluís XVI
.

La Perspectiva de la façana, des de la Concorde O la rueRoyale, és especialment destacable perquè queda emmarcada entre dos Edificis amb columnates, obra de Jacques - Ange Gabriel (1698-1782) i, des de La seva escalinata podem veure a l’altre costat del riu el palau Bourbon, avui seu de l’Assemblea Nacional amb una façana molt semblant A la de La Madeleine.

D’aquesta Manera, l’eix queda emmarcat per les façanés de dos temples, l’un De civil i l’altre des del 1842, religiós. Avui el conjunt no es Pot entendre sense considerar la planificació urbana de Haussman, Encarregada per Napoleó III (president de la república entre 1848-52 i emperador entre 1852 i 1870) quan les necessitats d’expansió urbana i de control de la Població van suposar la transformació de la ciutat medieval en una Ciutat moderna.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Originalment El projecte de Vignon, Sota la commitència de Napoleó Bonaparte, tenia una funció Commemorativa, enaltidora dels exèrcits francesos. L’actual Edifici l’encarregà Napoleó a Pierre Vignon l’any 1806 amb la voluntat de Construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée) i Vignon va destruir una Construcció anterior atribuïda a l’arquitecte Pierre Constant d’Ivry (1698-1777).

A L’època revolucionària, havia estat considerat el Temple De la Revolució i havia tingut una Localització preferent al costat de la Place De la Concorde on havien estat Guillotinats Lluís XVI I la seva esposa María Antonieta
.

Napoleó Va posar l'art al seu servei tal com ho feien els emperadors romans Per tal de justificar i legitimar el seu poder. Les imponents Columnes, així com el seu monumental aspecte exterior, són un bon Exemple per confirmar el deix enlluernador de Napoleó a l'hora de Crear un temple en honor al seu exèrcit. Napoleó utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i immortalitat.

Pel Que fa a la funció, originalment era un temple laic per guardar-hi Els trofeus i les banderes agafades als enemics que esdevé un Edifici religiós (el 1842). Actualment és una església cristiana Dedicada a María Magdalena.

Els Alts relleus del frontó representen el Judici Final. Al centre hi veiem a Crist entre Dos àngels. A la dreta l’arcàngel Sant Miquel vencedor dels Condemnats representats pels vicis. També hi ha representada María Magdalena com a dona pecadora que s’ha penedit amb la intervenció De Crist. La seva imatge fou criticada per la seva “indumentària Impúdica”, segons els seus Contemporanis.

La Imatge de la Santa també presideix el retaule major amb la Representació de la seva assumpció al cel, obra de Maroccheti Entre 1835-1857.

MODELS I INFLUÈNCIES

El Neoclassicisme té com a referències directes el món clàssic Grecoromà.
Vignon
Es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes, obra d’estil ROMà Imperial de l’any 16 aC. , malgrat dos canvis significatius, com Son les seves dimensions monumentals, i que el pòrtic és octàstil Enlloc d’hexàstil.

Aquesta Tipologia de temple, sobretot en els pòrtics , és una constant en Moltes obres neoclàssiques, com el pòrtic hexàstil del Panteó de París, obra de Jacques Germain Soufflot, anterior en el temps (1757-1790), o el de la Gliptoteca de Munic (1815-1830), obra de Leo Von Klenze, Amb pòrtic octàstil i ordre jònic.

Podem Parlar d’eclecticisme en el fet que aquest edifici té unes Proporcions molt monumentals, no respecta l’escala humana a la Manera clàssica i està realitzat amb tècniques i mitjans pròpies Del Segle XIX, ben allunyades dels sistemes constructius clàssics. Igualment, la síntesi de les formes gregues i romanes ens apropa També a l’estètica eclèctica tan utilitzada en la urbanització Propiciada des dels estats per embellir les ciutats durant el segle XIX. 

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
La madeleine madeleine