Madame bovary resum per capítols

TEMES I ASSUMPTES CENTRALS

Els temes de la novella estan relacionats fonamentalment amb la psicologia dels personatges:

Monotonia i desillusions de la vida quotidiana:

És la història d'una jove frustrada al seu matrimoni que té somnis d'amor i luxe. Com a conseqüència del seu avorriment i de la vulgaritat de la seua vida, es mostra com una dona desencantada i infeliç en el seu matrimoni. Cada vegada se sent més irritada amb Charles per la seua ximplesa i per l'absència d'ambicions; es troba sola perquè no troba ningú amb qui compartir les seues inclinacions i els seus sentiments. xoc entre la realitat prosaica, mediocre i vulgar, i la irrefrenable fantasia d'Emma, que la porta a voler viure sols els episodis que llig a les novelles sentimentals.  

Els trets quixotescs d'Emma:

aquest personatge de Cervantes fou un inadaptat de la vida per culpa de la imaginació i d'algunes lectures i, a l'igual que Emma, la seua tragèdia consistí a voler viure els seus somnis en la realitat. La seua afinitat consisteix a intentar realitzar aquests desitjos. 

La insatisfacció:

que és una conseqüència de l'avorriment i la vulgaritat de la seua vida, molt diferent a la que havia somniat en les novelles ROMàtiques. 

L'adulteri:

la insatisfacció i la fantasia la porten a somniar amb una altra vida. El seu primer amant és Rodolphe Boulanger, jove, terratinent i aficionat a les dones; ambdós projecten fugir junts, però en realitat ell no vol comprometre's per la qual cosa renuncia al pla i se'n va sense Emma. La protagonista cau malalta en saber la notícia. El segon amant, Lleó, amb qui manté una idílliça relació un bon temps amb la qual els dos se senten plenament satisfets, però Emma acaba adonant-se que aquest amor tampoc cobreix les seues expectatives i sofreix una gran decepció.  

La degradació moral:

conforme avança la novella, Emma es mostra com una dona cada vegada més egoista, a qui li agraden les festes, els objectes cars, els luxes i que actua mirant únicament pels seus propis interessos sense tenir en compte els moments difícils que travessa la seua família. 

El suïcidi:

les circumstàncies d'Emma van empitjorant; els deutes que genera la infidelitat són cada vegada més grans i els creditors i el fet d'amagar tot aquest fet a Charles la porten a la desesperació

Personatges principals

Emma Bovary, la protagonista:L'autor centra tot el seu interès en el retrat de la protagonista i en l'estudi del seu caràcter que determinen el desenvolupament de la novella. És una inadaptada al món que l'envolta, a causa d'una imaginació desmesurada. És una gran lectora de novelles d'amor, de relats exòtics i de poesia ROMàntica. És apassionada i inconformista i tracta de fugir del món que l'envolta amb l'adulteri. El seu encant físic exerceix una atracció i un encant irresistible per als tres homes amb qui manté relacions: el seu espós i els dos amants. Però la seua rebellia és individual perquè trenca amb les convencions socials en benefici propi.És un personatge fonamentalment ambigu perquè és una dona dominant i rebel, com a esposa i com a amant, perquè se sent obligada a ser-ho, atès que cap dels tres homes és capaç de prendre decisions. Amb el seu espós, els rols home-dona s'inverteixen molt aviat; Emma passa a ser la personalitat dominant i es fa sempre la seua voluntat. Conforme avança la novella s'hi tornarà més audaç i anirà prenent actituds pròpiament masculines. Per comprendre la situació d'Emma cal tenir en compte que està sola, a més de ser dona; i tracta d’enfrontar-se amb el seu medi amb un incurable materialisme i una predilecció per gaudir de la vida. I tot això, xoca amb el que la religió i la moral de l'època prohibeixen estrictament.Gràcies a la seua valentia per acceptar com és, viu experiències profundes . Se'ns presenta com un personatge ambivalent, de vegades mostra coincidència amb els personatges de la novella ROMàntica perquè es mostra audaç, però també a.- Personatges principals Emma Bovary, la protagonista:L'autor centra tot el seu interès en el retrat de la protagonista i en l'estudi del seu caràcter que determinen el desenvolupament de la novella. És una inadaptada al món que l'envolta, a causa d'una imaginació desmesurada. És una gran lectora de novelles d'amor, de relats exòtics i de poesia ROMàntica. És apassionada i inconformista i tracta de fugir del món que l'envolta amb l'adulteri. El seu encant físic exerceix una atracció i un encant irresistible per als tres homes amb qui manté relacions: el seu espós i els dos amants. Però la seua rebellia és individual perquè trenca amb les convencions socials en benefici propi.És un personatge fonamentalment ambigu perquè és una dona dominant i rebel, com a esposa i com a amant, perquè se sent obligada a ser-ho, atès que cap dels tres homes és capaç de prendre decisions. Amb el seu espós, els rols home-dona s'inverteixen molt aviat; Emma passa a ser la personalitat dominant i es fa sempre la seua voluntat. Conforme avança la novella s'hi tornarà més audaç i anirà prenent actituds pròpiament masculines. Per comprendre la situació d'Emma cal tenir en compte que està sola, a més de ser dona; i tracta d’enfrontar-se amb el seu medi amb un incurable materialisme i una predilecció per gaudir de la vida. I tot això, xoca amb el que la religió i la moral de l'època prohibeixen estrictament.Gràcies a la seua valentia per acceptar com és, viu experiències profundes . Se'ns presenta com un personatge ambivalent, de vegades mostra coincidència amb els personatges de la novella ROMàntica perquè es mostra audaç, però també s'emociona.

Els tres homes de la novella:

• El marit:
Charles Bovary és un home dèbil, sense ambicions, amb idees i hàbits tradicionals. És producte de la seua educació, la mare ha decidit el seu futur i continua intervenint en la seua vida d'adult. També és patètic perquè està enamorat d'una forma servil i cega d'Emma, que el detesta. En la seua relació conjugal el domini d'Emma sobre ell és constant i la seua influència inclús després de la seua mort continua.Després de la mort de la seua dona, descobreix tota la veritat. L'amor que sent per ella és un sentiment vertader, la qual cosa contrasta amb els sentiments frívols de Rodolphe i Lleó. Per tant, la persona més mediocre és l'única que és capaç de sentir un amor pur per Emma, tant en vida com després de morta. Ella pren consciència d'aquesta adoració incondicional en un instant abans de morir.• els amants:
representen dues formes oposades d'amar a una dona casada, bella i insatisfeta.O Rodolphe Boulanger:
Terratinent que arriba a la ciutat i es creu superior, que troba en Emma una tendresa que contrasta amb les prostitutes amb qui està acostumat a relacionar-se. El seu únic propòsit és treure profit de la situació d'Emma. És un personatge superficial, sense inquietuds, sols Emma el troba interessant, fascinada pel seu origen, el seu atractiu el seu encant personal. Quan ella el pressiona perquè fugen junts, ell l'abandona i la deixa Arrúïnada moralment: és el primer xoc seriós d'Emma amb la realitat i quan té el seu primer pensament de suïcidi. Anys després ella el busca perquè la salve de la ruïna; ell s'excusa que no pot ajudar-la i és quan ella, desesperada i sense ajuda, es suïcida. O Lleó Dupuis:
és, al principi, l'encarnació de la insistència i el sentiment més pur i Generós, però més tard es descobreix com un home ambiciós i mediocre que es sent afalagat per tenir una dama com a amant. Coneix Emma i tenen gustos afins per les lectures sentimentals i les evocacions ROMàntiques. Com l'amor no es concreta, se'n va a Rouen a seguir estudiant: tres anys després es troba allí amb Emma i viuen un idilli semblant a una lluna de mel Homais, el boticari:
és el personatge que millor representa la fe en el coneixement i el progrés que va caracteritzar França durant tot el s XIX. És un home superb, interessant i amb ànsia de poder. És el típic burgés de poble. És vil i servil davant els superiors i té complex de superioritat. Després de la mort d'Emma i la ruïna del metge, evita la seua relació amb Charles perquè no el considera de la mateixa classe. Se sent plenament felíç perquè les autoritats el condecoren amb la creu d’honor-

Personatges secundaris

Alguns del personatges secundaris que completen aquest quadre de costums de províncies, presenten un caràcter simbòlic i ajuden a definir l'ambient. Madame Bovary mare: dominant i autoritària. Ha modelat el caràcter dèbil del seu fill; detesta Emma, però els trau en diverses ocasions de dificultats econòmiques. Odia la literatura i dóna la culpa dels desordres de la seua nora a aquest motiu. Vol quedar-se amb la seua néta, la qual cosa provoca el trencament total de les relacions amb el seu fill. Monsieur Bovary: no s'assembla gens al seu fill. És simple, primitiu, però lliure. Mor d'un infart. Heloïse Dubuc: primera esposa de Charles. Malaltissa i gelosa. Quan es descobreix que no era tan rica com deia, és humiliada pels Bovary i mor pocs dies després de sobte. Charles la plora, però aviat se li oblida. Berthe: filla de Charles i Emma. Sa mare sols se'n recorda d'ella quan té problemes amb els seus amants; és la víctima de tota la tragèdia del suïcidi d'Emma. Al final l'arreplega una tia d'Emma, que com no té diners, l'envia a treballar a una filatura. Amb el seu destí d'obrera anònima de la revolució Industrial, sense poder de superació, es dissolen les ambicions de Madame Bovary. Abat Bournisien: cura de Younville. No té cap aptitud com a conseller espiritual front les crisis d'Emma. Contínuament està en desacord amb el boticari Homais. Cap dels dos són capaços d'ajudar els veïns del poble. Felicité: és la criada dels Bovary; al començament fidel als seus amos, mostra habilitats per encobrir les fugides de la senyora amb els seus amants. Quan la senyora es declara en fallida econòmica, 8es mostra còmplice i servicial, però quan aquesta mor, fuig amb Teodor, però furta tots els millors vestits de la seua senyora.  Monsieur Ronauld: pare vidu d'Emma. La mort de la seua filla el deixa desolat i aviat sofreix una paràlisi que el porta a la mort. Hipòlit: jove servent de l’hostaleria " El lleó d'or". És coix i pateix la incompetència professional de Charles en operar-lo del peu. Madame Lefrançois i Madame Tuvache: la primera és l'ama de la taverna i la segona la dona de l'alcalde. Són xafarderes i testimonis indirectes de la tragèdia d''Emma. Doctor Canivet: metge prestigiós que ha de substituir Charles en diverses ocasions degut a la seua incompetència: en el cas de la gangrena d’ Hipòlit i després en l'enverinament d'Emma. Doctor Larivière: antic mestre de Charles. Assisteix Emma en el seus últims moments i dictamina que no té cap salvació. És un dels pocs personatges nobles de la tragèdia. Els crítics asseguren que representa el pare de Flaubert.
Edgar Lagardry: és un famós tenor de qui Emma s'enamora platònicament, però de qui prompte s'oblida en tornar a trobar a Lleó

TÈCNIQUES NARRATIVES

L’interés de l’obra recau en la seua innovació formal i temàtica, sobretot en la creació de l’estil indirecte lliure, com a creador de tècniques narratives innovadores donen pas a la primera novella actual. La qualitat de la prosa de Flaubert es Déu a la intenció de la mateixa precisió, harmonia i bellesa que té el vers. Que té  el vers Narrador i punt de vista: perspectives narratives A l’obra són vàries les perspectives narratives que es deixen sentir al llarg del relat, i tant important és la varietat de narradors, com la subtil transició d’uns a altres.

O Narrador en primera persona del plural:

La novella s’inicia amb la descripció de l’arribada de Charles al collegi. L’escena està narrada en primera persona del plural. L’autor no es demora a deixar passar este tipus de narrador, fent-lo servir únicament en aquest primer capítol i fent-lo desaparéixer posteriorment a la resta de l’obra. Parla des del plural, cosa que indica que són diversos els personatges, podria tractar-se d’un narrador collectiu, tal vegada el conjunt d’alumnes del collegi o un grup d’ells. Però també pot ser un dels alumnes que utilitza el plural per modèstia i voluntat d’anonimat. Aquest tipus de narrador, per la forma gramatical darrere la qual s’oculta, contagia a la matèria narrativa cert misteri envoltat d’inquietud. O Narrador omniscient:
És qui narra i descriu quasi tot el que ocorre; és extern al món narrat i parla des de la 3a persona del singular. Les seues característiques són:

-. L’omnisciència :

relata tot el que ocorre tant a l’exterior com a la intimitat. -.

La ubiqüitat:

és a totes les parts, es desplaça en el temps i en l’espai.

-. L’omnipresència:

decideix quines dades han de ser comunicades al lector i quines amagades.

Es presenta de dues formes atenent al grau d’intromissió i visibilitat en el món real:

A.- narrador invisible:

és el principal; és objectiu i informa sense emetre judici, i fa la impressió que no existeix. Narra en 3a persona, no opina, no extrau ensenyaments morals ni socialsde la història.

B.- narrador filòsof :

aquest sí que sentencia o trau conclusions morals, o bé una regla de conducta. No abunda massa, sols realitza interrupcions momentànies en certs moments importants de l’obra . El seu pas és breu i rotund perquè sempre parla de manera categòrica Narradors personatges:
Les veus dels personatges substitueixen la descripció sense fer servir cap tipus de narrador omniscient, sinó amb el diàleg o el monòleg. Fan servir la 1a persona del singular. La seua funció guanya importància a mesura que avança la història. Als primers capítols la forma dominant és la descripció, però quan l’acció passa a Yonville, les veus dels personatges se senten amb major freqüència, i açò s’intensifica a la 3a part on el diàleg serà la forma principal de la narració.

Estil indirecte lliure:

Aquest és el tret més característic d’aquesta obra; es tracta d’un estil emprat per narrar sempre la intimitat i el mètode del que es val Flaubert per aconseguir-ho és un savi ús de la interrogació i dels verbs en imperfet i condicional, amb la qual cosa apropa el personatge al lector. Aquest recurs narratiu serveix al narrador omniscient per plasmar el pensament dels personatges sense intervindre directament, amb la qual cosa aconsegueix una impressió de naturalitat Espai
Dels espais on transcorre la novella, un és real, Rouen, i els altres dos, Tostes i Yonville són fruit de la imaginació de l’autor. La vida dels Bovary es desenvolupa en dos pobles semblants, menuts i amb personatges típics; amb vides monòtones, avorrides i plenes de prejudicis. A Rouen, Emma troba consol per a l’asfixiant vida del poble.Els espais més concrets tenen molta importància: en la descripció de les cases del matrimoni, a Tostes i Yonville, apareix un element recurrent: la finestra.Altre espai amb molta entitat és la farmàcia de Homais, que a més de ser un lloc de reuníó, tindrà una importància cabdal en el final.

• Temps

El temps és un altre element narratiu important. Vargas Llosa distingeix quatre tipus diferents a la novella:o Un temps amb major dinamisme i agilitat en què el narrador utilitza el Pret. Perfet simple.O Un altre temps que és el de la reflexió, el dels estats d’ànim, el que descriu les motivacions. Ací la història no avança i el temps verbal característic és el Pret. Imperfet d’indicatiu.O Moments en què el temps no és ni ràpid ni lent, sinó que l’acció desapareix. El seu temps gramatical és el present d’indicatiu.O Altre plànol temporal de la novella es composa de les persones, coses i llocs, l’existència de les quals és únicament subjectiva, sols existeix en la fantasia dels personatges. El temps verbal depén del temps a què es refereix el personatge, la majoria de les ocasions, és el present, però no sempre.

• Trets d’estil

L’estil de l’obra és un concepte que no sols abraça la preocupació per la llengua, sinó tot el que es refereix a l’estructura de la novella: una tècnica que es refereix tant a l’ús de la paraula com a l’organització dels materials narratius. L’elecció de les paraules i el ritme eren per a l’autor la part més excitant del seu treball; considerava una frase aconseguida quan era musicalment perfecta.

Característiques del Realisme literari

Flaubert volgué transmetre la complexitat de la societat francesa del s.XIX i els canvis, polítics, científics, filósòfics socials i ideològics que experimentà França després de la Revolució Francesa. Necessita plasmar la realitat. Trobem:o Referències a la industrialització o a les transaccions comercials on es manifesta el progrés econòmic i social de l’època.O El desenvolupament científic en els comicis agrícoles.O Les pràctiques mèdiques, la intenció de les quals és mostrar el contrast entre les pràctiques tradicionals i el progrés mèdic i científic del s XIX.O L’anticlericalisme que es vivia en el moment històric en què se situa la novella.O El gust burgés per les arts, la cultura, la música i el teatre

SENTIT DE L’OBRA

El Segle XIX es caracteritza perquè és una època de grans convulsions polítiques i socials. La industrialització va provocar un impuls econòmic i la burgesia es converteix en la classe hegemònica, amb la qual cosa el matrimoni burgés s’imposa per les convencions socials.En la producció literària d’aquest segle apareix molt sovint, la insatisfacció, el fracàs del matrimoni i l’adulteri. Aspectes que evidencien un malestar individual davant la imposició matrimonial de l’home front la dona. Cal destacar que la majoria dels protagonistes de les novelles d’aquesta època són dones i també apareixen moltes escriptores que amaguen el seu nom real sota pseudònims masculins.Vargas Llosa fa un estudi on demostra que els quatre ingredients que fan una novella molt més seductora són:• La rebellia:
la protagonista es rebella contra la seua situació, és una inconformista. Vol gaudir, conéixer altres móns i que la seua vida es realitze d’una forma totalment plena.• La violència:
Impregna tota la història, tant de forma física com de forma espiritual.• El melodrama té a veure amb la inclinació per tot allò que és realista. Un exemple del melodrama reflectit a l’obra és el personatge del cec com a premonitori del seu final i el jove enamorat d’una dona que mai podrà aconseguir.• El sexe:
és la base del que ocorre i és, juntament amb els diners, la clau dels conflictes. Aquest tema ocupa un lloc important a la novella perquè també l’ocupa a la vida i l’autor volia simular la realitat. L’erotisme és fonamental a l’obra, però l’autor es Veíé obligat a prendre mesures per tal d'evitar la censura LA PRIMERA NOVELLA CONTEMPORÀNIA
 La crítica destaca a l’obra la seua innovació formal i temàtica precursora de tècniques narratives innovadores que donen pas a la novella contemporània.L’antiheroi es converteix en matèria central de la novella; per tornar bell el que fins aleshores semblava un tema antiartístic, l’autor es va servir de la forma. Segons l’autor, el novellista ha de ser un artista en el seu estil.Flaubert altera el mode de narrar: redueix el diàleg al mínim, les històries no es conten, se senten; el relator (narrador) es fa invisible, no opina, no intervé Resulta innovador que canvia d’escenari en prestar atenció a la classe mitjana. Mentre que els escriptors anteriors prenien els seus personatges de les classes acomodades, Flaubert elegeix la petita burgesia provinciana per ambientar una història burgesa i banal, un adulteri