Ls funcions

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,63 KB

 
a) Clsifikasio d ls llngues LLngues romanikes orientals plural sns s, italia i romanes. LLngues roman. occidntals. plral am s, gallegoportuges, kstella, ktala,occita, sard, retroromanik, frances. b) Aparicions d ls llngues rmanikes.Poitiers, relacio ntre krolingis i musulmans. -Diversitat dl llati: proces d romanitzacio: -tmps mlt diversos -espai mlt ample -diversitat d sbstrat -diversitat abstrat -tipus d rmanitzacio -llati ms kolokial i frmal -cmunikacio amb l cntre d lmperi. comunikacio administratiu e intelektual.La kmunikacio amb la kaiguda d lmperi rma doccident, s dbilita, evolucio divergent Continua la dversifikacio, k sestablia a la frntera ntre l mon feudal i l mon slamik. i eixa frntera kdava al riu llobregat. Parlants constituens d la nstra llngua. -Marka hspanika, prt d limpri karolingi. Sindependiza, cntants katalans, 2 nuklis -cntans durgell -cntants barcelona. elements k ksifika ls parlants katalans, l vokalism aton.Parlants katalanscatala occidental a o e u i 5 Catala oriental a u i 3 Vokalisme tonik a o E o e u i 7 LLengua, codi d kmunikacio oral i abstrakte, k s bsa en l sgne linguistik, entitat abstrakta i knkreta. Informacio, ddes sbre si mteixa, tnt duna manera vluntaria o inknscient. Comunikacio, trnsmisio dinfrmacio dsdun punt a fns a un pnt b, i s universal. LLenguatge, s una kpacitat specifika, d la rcionalitat hmana x kmunikarse mijançant sgnes lnguistiks orals artikulats, tme fa rferencia a ttes ls llngues hmanes en general. Parla, lus prtikular k fa kda individu d la seua llngua. Tipus d sgnes. El sgne lnguistik. Sgne, s un element fsik k rpresenta un altre d mnera abstrakta.Els sgnes pden: -Indicis, infrmen sns intencio. -Icones, hi ha smilitud amb l k rpresenten. -Simbols, la rlacio s knvencional, arbritaria.

Codi vrbal, sta interpretat x sgnes lnguistiks, lements kmunikatius frmats x una prt mterilas i prceptible, l so, l sgnifikant, i un kncepte o image mntal, sgnifikat, amb l kual ens freim a la realitat, referent. Un sgne lnguistik, s la lnealitat o l seu krkater succeciu, n pdem pronunciarne l ds alora, 2 tipus d relacions: -Rlacions sntagmatikes, l valor dn sgne dpen dls k prte davant i darrere. -Rlacions paradigmatikes, ls sgnes pden apareixer en llok dun altre seran d la mteixa ktegoria i fran la mteixa fncio. La dble artikulacio, sta frmat x mnemes, unitats minimes d sgnifikacio, 1 artikulacio, pden sr d 2 tpus, lxemes i morfemes. L lxema knte l sgnifikat, en knvi, l morfema, aprta infrmacio grmatikal o prmet kreare drivats. Lcmbinacio d lxemes i mrfemes dna lloc a praules, unitats d la llngua fcils dindentifikar. La sgona artikulacio sn ls fnemes, k no tnen sgnifikat xo prmeten la dstinsio d sgnifikats. Sntagma, s una unitat k expresa fncions, ls + imprtants sn l sbjekte i l predikat. Loracio engloba totes ls anteriors. Text kmbinacio doracions, la mxima unitat lnguistika. Els sbsistemes d la llengua. -Nivell fnik, inklou l nvell fnologik frmat x fnemes i dvidits en sbsistema vokalik i l knsonantik, i l nvell fnetik, frmat x sons. -Nivell mrfologik, inklou lexemes i mrfemes. Fa rferencia a la frma d ls paraules dsd la flexio i la seua kategoria grmatikal. -Nivell lexikosemantik, frmen part semes i lexemes, sgnifikat d ls paraules, i fa rferencia a ls rlacion d recemblança i doposicio, i s dnen ntre paraules, frma d ls paraules dsd l punt d vsta d la drivacio. -Nivell sintagmatik, s l nvell d relacions ntre ls elements k frmen part dun sintagma i la knvinacio duns sintagmes amb uns altres. -Nivell oracional, pedrtanyen a ls oracions, km a unitat k resulta d la kmbinacio d sntagmes amb uns altres. -Nivell textual, s l nvell dl text, unitat lnguistika maxima. Context diskursiu duun signe lnguistik entenem ls elements lnguistiks k lakmpañen. Context situacional, implika la totalitat d cirkumstacies n linguistikes prcebudes amb l missatge o k envolten els participants. Funcions dl llenguatge. a)Funcio rpresentativa o informativa, present en tota la kmunikacio i hi predomina kuan s transmet informacio objektiva sbre l referent, la realitat k ens envolta. b)Funcio expresiva o emotiva, manifesta ls dsitjos,ls emocions, ls temors, etc de lemissor. c)Funcio knativa o apelativa, incita al receptr a reaccionar dna manera dterminada. d)Fncio fatika o d kntakte, susa x a iniciar o tnkar una knversa i x a asegurarmos d k l knal fnciona krrektament, knstantment. e)Fncio mtalinguistika, l llnguatge s usat x a dskriure o prlar d la llngua, dl kodi. f)Fncio stilistika o poetika, fa rekaure laccio latencio en km s diu l mssatge, i sen remarka la frma. La nrma i la nrmativa. a)Nrma lnguistika, s l kstum lnguistik d dterminats sktors d parlants, znes o situacions comunikatives. I diem k dterminades frmes d prlar sn nrmal entre ls parlant d ciutat, e una dterminada kmarka. b)La nrma gramatikal, cnjunt d regles x a prlar i skriure amb krrekccio, tmbe sanomena nrmativa. Carakteristikes fonikes genuines d la nstra llngua. la tipologia lnguistika s lorganitzacio k fakda llngua dls seus kmponents, i s manifesta en tots ls subsistemes lnguistiks. Varietats d la llngua i d la prla. La vriacio lnguistika s un ft universal, ni hi ha kp llngua viva, statika ni unifrme, ls llngues si no stan mrtes, sn agils i mutables susceptibles d guanyar parlants o pdren. En una mteixa llngua ha ha dferencies rlacionades amb lstruktura dl kdi, d tipus fnetik, mrfosintaktik o lexik; i dferencies fncionals

Entradas relacionadas: