Locucions adverbials significat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,65 KB

 
Estudi de la llengua
L’oració composta
 Juxtaposades: oracions separades per un signe de puntuació. Les dues oracions estan al mateix nivell.
 Coordinades: oracions enllaçadés per un connector coordinant. Les dues oracions estan al mateix nivell.
o Copulatives: i, ni
o Disjuntives: o, o bé, ara...Ara, sigui...Sigui
o Adversatives: però, sinó, sinó que
 Subordinades: oracions enllaçadés per proposicions... Una està dins de l’altra.
o Substantives:
 Completives: “que” (conjunció, sense antecedent)
 D’infinitiu: introduïdes per un infinitiu.
 De relatiu: “qui”/pronom o determinant + “que”
 Interrogatives: preguntes directes o indirectes. Van introduïdes per
“què”, “qui”, “quant”, “quan”, “on” i “com”

o Adjectives: “que” (pronom relatiu, substitueix un antecedent, funció de CN)
o Adverbials pròpies: poden ser de mode (com), de lloc (on) i de temps (quan)
o Adverbials impròpies:
 Causals:
expressen la causa, el motiu o la raó (com que, ja que, car)
 Finals: expressen la finalitat o l’objectiu (perquè, per tal que, a fi que)
 Concessives: expressen una contrarietat (encara que, tot i que, si bé)
 Condicionals: expressen una condició necessària (si, en cas que, tret...)
 Comparatives: expressen una condició (tan... Com, mes... Que)
 Consecutives: expressen una conseqüència (de manera que, tan, tant)

Relació de significat entre mots
 Sinonímia: relació de semblança o identitat entre dues o més paraules.
o Sinonímia total: dos mots comparteixen tots els trets semàntic
o Sinonímia parcial: dos mots tenen significats semblats però amb distintius
o Sinonímia geogràfica (geosinònims): sinònims de dues varietats lingüístiques
o Sinonímia amb diferenciació de registre: sinònims de registres diferents
 Antonímia: relació d’oposició entre dues o més paraules del mateix camp lèxic. Dues paraules són antònimes quan tenen trets en comú i un d’oposat.
o Antonímia complementaria: l’afirmació d’un comporta la negació de l’altre
o Antonímia gradual: hi ha una oposició però existeixen termes intermedis
o Antonímia relacional: un dona sentit i raó de ser a l’altre, implicació bilateral
 Hiperonímia: un mot és hiperònim quan el significat és més genèric que el dels mots que inclou en la seva capacitat de designació (animal (mamífer, rèptil...))
 Hiponímia: un mot és hipònim quan el significat és més específic que el d’un altre
 Cohiponímia: dos mons són cohipònims quan comparteixen un hiperònim i s’oposen entre ells per un o diferents trets (mamífer i rèptil)

Relacions entre significat i forma entre mots:
 Polisèmia: propietat per la qual un signe lingüístic o paraula te més d’un significat segons el context en què apareix. (banc)
o Ampliació de l’ús d’un mot
o Ús especialitzat d’un mot
o Sentit figurat
o Metàfora
o Habilitació (el·lipsi)
o Influencia d’una llengua estrangera
 L’homonímia és la coincidència forma (fonètica i ortogràfica) de paraules e diferent significat. Es divideixen en homòfones i homògrafes

Els compostos sintagmàtics
Unitats lèxiques (sintagma) que equivalen a les paraules al voltant de la qual es formen
 Nominals: equivalen a un nom i es formen per dos noms, nom + prep + infinitiu, det + nom o nom + adjectiu
 Adjectivals: equivalen a un adjectiu i es formen per un adjectiu + nom, dos adjectius
 Verbals: equivalen a un verb i es formen per un verb + nom/infinitiu/adjectiu/ adverbi

Neologismes:
Paraula nova d’aparició recent que la llengua forma a partir dels recursos propis o d’un altre llengua. Es generen segons aquests procediments:
 D’altres llengües: com l’anglès (Internet), francès (suflé), l’italià (tifosi), àrab (cuscús)
 Creació a partir de recursos propis: com la derivació, composició, sigles, acrònims...

Característiques dels textos específics
 Canal de comunicació: solen ser escrits, però existeixen d’orals
 Nivell de formalitat: alt o estàndard (per facilitar l’accés a l’usuari), amb llenguatge especialitat i algun registre literari (als humanístics)
 Intenció: textos expositius, argumentatius, descriptius (científics) i instructius (jurídics)

Els textos administratiu i comercials:
Els textos administratiu són textos específics que es basen en tenir una intenció concreta en l’àmbit de les relacions entre els individus, les institucions i les empreses.
 Característiques textuals especifiques:
o Àmbit d’ús: administració i en el món social i laboral
o Temes: qualsevol tema que tracti relacions de temes quotidians i pràctics
o Intenció: deixar constància escrita d’alguna cosa
o Llenguatge: comprensible, amb expressions entenedores i senzilles, concís

Normes d’us:
Perquè:
Conjunció que expressa causa: li hem comprat un regal perquè fa anys
Conjunció que es converteix en nom: el perquè de tot plegat
Per què:
Valor interrogatiu, indirecte o directament: Per què has anat al terrat?
Valor relatiu i equival a el qual: Els pobles per què passareu són bonics
Sinó:
Valor adversatiu i equival a però: No va pagar ell, sinó el seu amic
Equival a només: No van trigar sinó cinc minuts
Si no:
Quan equival a un condicional més una negació: si no vas tu, vaig jo

Entradas relacionadas: