Locke teoria del coneixement idees simples de reflexió, modes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,62 KB

 

De cap proposició no podem dir que la tenim en la ment però que la ment mai No l’ha cone-guda i mai no n’ha tingut consciència.

1.     1. En aquest fragment Locke argumenta en contra de qui afirmi el següent:
pot Ser que una persona tingui a la ment certa proposició, però que no la conegui Ni sigui conscient de tenir-la. Locke observa que en aquest cas no hi hauria Cap raó per distingir entre les veritats innates i les que no ho són.  Es podria dir de qualsevol veritat que algú Passa a saber, que era una veritat innata però que la persona no era conscient Que la tenia en la ment.

2.     2. «capacitat (...) innata»: facultat per adquirir coneixement que es té des Del moment de néixer

«veritats (...) adventícies»: veritats que requereixen de l’experiència per Poder adquirir-les

3.    3. Locke és un filòsof Empirista, la qual cosa vol dir que per a ell quan naixem l’enteniment esdevé Com una pàgina en blanc on les experiències són les que faran adquirir a la Persona idees, per tant podem afirmar que s’oposa a la teoria innatista. Les Idees que es formen a través d’aquesta experiència són definides com qualsevol Contingut mental reflex del món, i poden ser de dos tipus: simples o complexes. Les simples són aquelles que no es poden dividir, que provenen d’una Experiència interna o externa i que s’adquireixen passivament; les complexes Són fruit de l’associació d’idees simples i s’adquireixen de forma activa. Un Exemple molt clar seria el de la poma (idea complexa), la qual esta formada per Idees simples (color, sabor, forma, tacte i grandària).

Afirma que el mateix Racionalisme es contradiu i esdevé com una paradoxa. Aquesta afirmació es basa En que si veritablement existeix una idea innata ha d’existir prèviament un Coneixement que expliqui el que és innatisme, i per tant com diu Locke, mai es Sabria quina és la veritable idea innata.

En la seva obra també Defineix el concepte de substància, que segons l’autor és una idea complexa a La qual li atribuïm un nom. A aquesta substància esdevé a més com una realitat Material que actua com un suport de les idees que tenim a la nostra ment. Però Aquesta substància és inaprehensible i incognoscible, ja que segons Locke no és L’objecte o la matèria el que ens aporta l’experiència.

Locke, igual que han Fet altres autors, establirà els graus de coneixement. En primer lloc, Coneixement és la percepció per part de la ment de l’acord o desacord d’unes Idees amb altres. Cal relacionar i comparar idees per tal d’arribar al Veritable coneixement, hi ha 3 graus del coneixement: intuïtiu, que consisteix En la percepció immediata de una idea sense recórrer a la seva demostració. La Intuïció condueix a la certesa. Quan s’arriba a aquest punt de comparació, és La raó la que a partir d’un mètode demostratiu percep quina de les idees es Certa o falsa, fins arribar a la deducció, aquest és el segon grau del Coneixement demostratiu. Finalment està el tercer grau del coneixement Sensitiu, on a través dels sentits que ens proporciona un objecte sabem quin Objecte és.

El filòsof va Considerar que hi ha qualitats primàries i secundàries. Les primàries són Aquelles atribuïdes als cossos i esdevenen inseparables d’ell. Les secundàries Són aquelles que tenen el poder de produir en nosaltres diverses sensacions a Través de les qualitats primàries del cos.

Per respondre al dubte Del qual Locke parla dir que el per què es troba en l’origen de les veritats Innates (aquelles que són a l’enteniment sense ser percebudes) i en el de les Veritats adquirides (aquelles adventícies i que per tant la ment pot conèixer). Aquesta és la gran contradicció que mostra Locke. El filòsof conclou el text Amb aquesta afirmació perquè segons ellels principis podrien Ser innats, però si es així, la ment pot trigar temps a reconèixer-los.

4.     3, Locke i Descartes són dos filòsofs amb Teories que difereixen notablement. Aquest fet es Déu a que d'una banda Locke Era empirista i creia en el coneixement a través de l'experiència, al contrari De Descartes que creurà en el principi de innatisme.

Basant-se en el criteri de l'experiència com a únic fonament del Coneixement, per al Empirisme més radical mai es pot anar més enllà del que és Donat pels sentits, de manera que posa en dubte tots els conceptes i principis En què fins ara s'havia basat el coneixement.

Locke concedeix una importància fonamental a la noció de substància, Entenent com a tal tot allò que existeix de tal manera que no necessita de cap Altra cosa per existir. Així, Descartes pensava que existien tres substàncies: Res infinita (Déu), res extensa (el Món) i res cogitans (jo pensant).

Aquesta demostració de Descartes sobre les tres substàncies serà rebutjada Per Locke ja que no accepta la idea que es dedueixin simplement d'un raonament, Pensa que han d'estar basades en l'experiència. Però tampoc rebutja aquestes Qüestions, sinó que proposa una idea d'elles més empírica. Respecta el cogito Cartesià i el compara amb la seva concepció: Penso, per tant existeixo. Llavors, del "Jo" tenim una certesa intuïtiva. De Déu no tenim una Idea innata però la seva existència es pot demostrar mitjançant la causalitat, Perquè és el creador del món i de nosaltres; tenim, doncs, certesa demostrativa. Del Món tenim la certesa que és la causa de la nostra impressions; es tracta Doncs d'una certesa sensitiva.

Descartes considera que no es pot demostrar l'existència de Déu a través de L'experiència, ja que Déu és un ésser de naturalesa immaterial al qual només es Pot accedir a través de la raó. L'experiència de la qual parla Locke mostra que La substància de les coses és incognoscible. A més, aquest autor respecte de Decartes, té un pensament materialista, empíric, on la realitat és el visible, I per tant el coneixement del món material és també el visible.

Una altra diferència és el concepte d'ànima, Descartes la considera una Substància ànima i cos, compost per la res cogitans i res extensa (cosa extensa I material); mentre Locke, diu que tot és canviant, la matèria canvia i per Tant també el món material i llavors les coses no tenen identitat.

5.     5. Des del meu punt de vista la present Afirmació és falsa perquè penso que una persona no pot néixer amb la capacitat Innata de saber sumar, crec que és mitjançant un procés i una observació Empírica com s’arriba al coneixement, es a dir, a través de les experiències Educatives que rebem des de que anem a l’escola i les quals ens permeten Adquirir coneixement veritable. De fet, si fos cert que no cal mirar com és el Món i que existeix l’innatisme, per a que servirien els centres educatius? No Tindria sentit crear llocs on la gent pogués aprendre si aquest aprenentatge ja L’ha adquirit des del naixement.

Aquest fet es pot comparar amb la pel·lícula "El nen salvatge" Sobre Víctor de l' Aveyron, de François Truffaut. En aquesta pel·lícula el Protagonista és un nen que no te el mateix pensament que el que tindria un nen Normal, això ja ens indica que no hi ha universalitat en quan a l’innatisme,  Per tant si no tothom té idees innates es perquè aquest innatisme no existeix, Ja que com bé diu Locke, en el món no hi poden coexistir alhora veritats Innates i veritats adventícies. Llavors ens podríem preguntar, per què Víctor Actua com una bèstia i no com una persona? Perquè les experiències que Víctor Ha rebut durant tota la seva vida al bosc han creat una ment pròpia d’un animal Irracional, i en conseqüència no sap caminar recte, no sap sumar, no sap llegir Ni menjar correctament. Víctor adquirirà aquests coneixements quan Jean Itard Utilitzi el mètode empirista per educar-lo. Amb aquest mètode aconseguirà que El nen aprengui que cada objecte te una paraula associada i que llavors pugui Desenvolupar l’escriptura i altres idees adventícies.


Entradas relacionadas: