Locke teoria del coneixement idees simples de reflexió, modes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,88 KB

 

John Locke (1632-1704)
 
· Pertany al Corrent empirista sorgit a Gran Bretanya. · No és empirista radical, però la importància de la Seva filosofia resideix en els seus
Conceptes de la teoria del coneixement i la Seva filosofia política.
Teoria del coneixement
Locke intenta explicar el coneixement sense necessitat de les idees innates, és A dir, a través de l’experiència. Locke critica les idees innates per ser Supèrflues a través del principi de la navalla d’Ockham. Els arguments que Utilitza són:
· L'argument De la falta d'un acord universal: no hi ha principis acceptats universalment Entre els adults. Però si els principis anessin innats, haurien de ser acceptats per tots. Així que no hi ha idees innates. 
· L'argument de la falta de components:  Locke assenyala que els nens no són capaços De concebre principis suposadament innats, perquè simplement no tenen les idees A les quals es refereixen aquests principis. 
· L'argument de la falta de transparència: si hi hagués Principis innats, tots hauríem de ser conscients de posseir-los. No obstant Això, una revisió qualsevol de la nostra experiència mostra que no som Conscients d'aquests principis. Així que no existeixen. 
· L'argument de la necessitat de l'educació: si certes Veritats anessin innates, no seria
Necessari ensenyar-les, doncs la raó humana els descobriria immediatament. No Obstant això, les veritats que són les candidates més probables a ser preses Com els principis innats (la forma del pensament, Déu, el món), són realment Ensenyades. Per tant, no són innates. 
· L'argument del salt temporal: les veritats suposadament Innates no s'aprenen immediatament després de conèixer els rudiments de Raonament. Constitueixen, Per tant, una etapa posterior del desenvolupament del pensament i no poden, Doncs, considerar-se innates. 
· L'argument De la sobrepoblació: si hi hagués idees innates, existiria una quantitat massa
Gran elles com que aquesta tesi fos plausible. 
· L'argument De la falta de catàleg: si hi hagués principis innats, seria fàcil distingir-los Dels principis no-innats i així determinar el seu nombre. Això no és possible, Així que no hi ha principis innats.
Primerament defineix el concepte d’idea (és el signe d’una cosa no convencional – interdependència molt gran entre pensament i llenguatge). I nombre els Tipus d’idees existents:
·

Idees simples

Són les que la ment no pot descompondre en Altres més senzilles. Els “àtoms”
De la ment. La nostra ment les rep passivament.
· Idees complexes: són el resultat de la uníó de diverses Idees simples per part de l'enteniment. L'enteniment distingeix, compara (semblances i diferencies), combina; mitjançant l'abstracció crea les idees Generals, quedant-se amb allò semblant. Dintre de les complexes podem distingir Tres tipus:
· Modes: Són les propietats de les coses.

· Substàncies: és el Suport o substrat desconegut on radiquen les propietats. Cal remarcar que aquest és l’element No empirista , ja que accepta que no pot demostrar l’existència d’aquesta Malgrat es vegi obligar a acceptar-la.
· Relacions: Són els termes relatius, és a dir els que estan creats per relacions amb
D’altres (Ex. “Pare” una persona és pare perquè té un fill).
 Locke descriu el procés d’experiència o coneixement a partir de l’assimilació De les idees simples. Concretament parteix de la relació incoherent entre el Pensament (subjectiu) i la realitat (objectiva), que s’uneixen i es relacionen Per les idees, per tant és un coneixement mediat per les idees i no és absolut, Està limitat per l’experiència. En conclusió Locke ens diu que no coneixem Directament les coses, només les idees de es coses, el filòsof vol pensar que Les idees es corresponen a les coses. El procés és:
1. Sensació: les idees simples venen a partir de les dades sensibles, és a dir De l’experiència
Externa.
2. Reflexió: és l’operació de les idees pròpies, és a dir l’experiència Interna. 3. Assimilació de les idees: objectes de la ment o pensaments quan L’home pensa.
 Aspectes bàsics de la teoria del Coneixement:
CONEIXEMENT LIMITAT PER L’EXPERIÈNCIA
· No hi ha Idees innates · Criteri de veritat: el coneixement és fiable quan hi Ha concordança (semblança) entre les idees i les coses. Algunes de les idees Complexes no poden ajustar-se a la realitat. Les idees simples concordes amb Les coses. La idea és idea de l’objecte perquè és el seu efecte, no perquè se Li assembli. Davant d’una idea complexa hem de descompondre-la en idees més Simples que se li corresponguin.
CRÍTICA AL Realisme INGENU

· La idea és idea de l’objecte no perquè se li Assembli, sinó perquè és el seu efecte. No podem

saber com són les coses “en elles mateixes”, sinó com Afecten als nostres sentits.
TIPUS DE QUALITATS Han d’estar a un substrat (substància) desconegut. Hi ha dos Tipus:

· Qualitats primàries: són les que estan presents en Els cossos: extensió, figura, número,

moviment i solidesa; són Qualitats objectives i, per tant, qualitats que tenen els objectes.

· Qualitats secundàries: són subjectives, no estan Presents en els cossos: color, sabor, so,

temperatura, etc. Només indirectament podem Atribuir-les a la substància perquè les

produeixen en nosaltres les qualitats primàries.   

CRÍTICA A LA IDEA DE SUBSTÀNCIA

· És una idea fosca i confusa, existeix però la nostra Ment és incapaç de conèixer-la: un

“desconegut substrat de les qualitats”. El que Coneixem no són les coses reals, sinó la

manera com la nostra ment les elabora.

· Exemple de la Rosa: en la rosa coneixem la forma, el Color, la fragància, la textura,... Però

cap d'aquestes qualitats és la Rosa. El suport d'aquestes qualitats sensibles és incognoscible,

és un "no sé què".
 PERSISTÈNCIA DE LES TRES SUBSTÀNCIES DE Descartes
1. Jo en tenim un coneixement intuïtiu, és a dir, és immediatament percebut com Evident; és
El grau més alt de certesa.
2. Del Món en tenim un coneixement Sensitiu, les idees simples són produïdes pels objectes externs. El món és la causa De les percepcions. El coneixement sensitiu ens permet distingir allò que és Real d'allò que és un somni.
3. De Déu en tenim un coneixement Demostratiu, a través del raonament (=matemàtiques). L'existència del món i del Jo, que són contingents, comporta l'existència d'un ésser etern i totpoderós Que és necessari.
La causa del Món i del jo és Déu.
 
Filosofia política
La doctrina política que proposa Locke és el liberalisme.  Concretament es basa en tres principis: l’estat natural, el pacte social i la dinàmica de l’estat: ESTAT NATURAL Estat de Natura. La situació en la què es troba l’esser humà en absència de qualsevol Organització política.  En l’estat de Naturalesa és un estat de llibertat (cap persona té el dret natural de sotmetre A una altra persona), d’igualtat (es va oposar a la creença d’una jerarquia Natural entre els humans) i regeix la llei de la naturalesa (cap home pot Danyar un altre en el que pertoca a la seva vida, salut i possessions). L’estat De natura no és un estat de guerra. La guerra no és la situació natural dels humans, Només s'ha de fer la guerra a qui no compleix la llei natural. PACTE SOCIAL L'inici de les societats polítiques: el contracte social (= que Hobbes) Origen De grans desigualtat. En la introducció dels diners les desigualtats creixen i La dificultat de posar-se d’acord en l’aplicació de la llei natural és més Gran. Les discrepàncies de com executar la justícia fan inevitable abandonar L’estat de natura.

El pacte: una renuncia limitada a la llibertat Natural. El poder polític resideix en els ciutadans, que, voluntàriament i per Mutu acord posen els límits de la seva llibertat en mans de la majoria. Perden Llibertats per guanyar seguretat. El govern civil no és el contrari de l’estat De naturalesa sinó el seu perfeccionament. El govern civil té com a finalitat preservar les vides, la llibertat i la Propietat privada. La justícia i la injustícia no s’origina en el moment del Pacte sinó existeixen des de sempre. El govern civil dóna una solució a la parcialitat De l’execució de la llei natural en l’estat de naturalesa; els humans no poden Ser imparcials en el judici de les seves pròpies causes: La dissolució del Govern: Des de fora (com es faria habitualment per invasió i conquesta de L’Estat per part d’una potència estrangera), o des de dins (sempre quan governi Una persona aliena a la voluntat del poble.). ESTAT Distinció de tres poders: el Legislatiu, l’executiu i el federatiu. El legislatiu és el poder de fer les Lleis; l'executiu és qui té el dret natural de jutjar, castigar i rebre Reparació; i el federatiu és el qui té el poder de declarar la guerra i la Pau, Establir aliances i tractats internacionals. La separació dels poders Actualment reconeguts (legislatiu, executiu i judicial) són establerts per Montesquieu (1689-1755).  
 

Entradas relacionadas: