LOCKE, clasificacio de les idees

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,89 KB

 

Idea


Continguts de la ment que procedeixen de l’experiència que tenim de la realitat exterior.

Idees simples


La ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió).

Idees complexes


L’enteniment  és Actiu creant idees de tres tipus: substàncies (compilacions d’idees Simples que l’enteniment ajunta, combina i acaba designant-les amb un Sol nom: poma, taula, flor etc.); relacions (el resultat de relacionar, De comparar una cosa amb un altra: anterioritat, causalitat, identitat Etc) i modes (fan referència a conjunts d’idees simples, abstraccions  que combinen diferents idees simples i que podem atribuir a diverses Coses: les matemàtiques, morals, llenguatge polític etc.)

Qualitats primàries (o Originals): formen part de les coses en sí , no es poden separar dels Cossos externs, dels objectes; són la solidesa, número, extensió, Figura, gruix, moviment etc. Aquestes, segons Locke produeixen idees que Representen els objectes tal qual són.

Qualitats secundàries


No formen Part dels objectes en sí mateixos, les idees de qualitats secundàries es Formen a partir de la manera com ens afecten les primàries als sentits: Colors, olors, sabors, so, temperatura etc. Una substància podria  causar en nosaltres la idea de verd però això depèn de com estiguin Ordenades les qualitats primàries que sí que formen part de l’objecte. Les idees de color verd, de dolçor, de calor etc. Que trobem en la Nostra ment no formen part intrínsecament dels objectes.

Substància


Idea complexa que Imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples. No es Tracta d’un coneixement vertader perquè no tenim manera de demostrar la Seva existència.

Jo/identitat personal


És la Consciència, que és dinàmica i depèn de l’experiència, no puc pensar en La meva identitat, en el meu jo, sense pensar en les meves experiències.

Coneixement intuïtiu


És un tipus De coneixement en que la ment no s’ha d’esforçar en demostrar o Examinar res, sinó que percep la veritat de forma immediata (com els Ulls perceben la llum). Amb la  intuïció l’única cosa que fa L’enteniment és constatar la conveniència o inconveniència entre les Idees. Segons Locke, mitjançant la intuïció coneixem el jo.

Coneixement demostratiu


Coneixement que fa que la ment trobi la conveniència o inconveniència Entre les idees però no de forma immediata, sinó per mitjà del raonament I de l’ús d’idees intermediàries (proves) que no sempre són evidents, S’han de demostrar. Mitjançant aquest coneixement podem provar L’existència de les matemàtiques i de Déu.

Coneixement sensible


Coneixement Que ens demostra que el món existeix, perquè les coses del món són la Causa de les nostres idees. No obstant,  no coneixem les coses en sí Mateixes, sinó les idees que ens provoquen, per tant,  no podem tenir un Coneixement evident del que representen les nostres idees i la Sensibilitat. El coneixement sensible, en comparació amb els anteriors No se’n dedueixi el mateix grau de certesa, no és un coneixement Evident, sinó més aviat probable.

Crítica a la crítica de l’innatisme


Segons Locke, només la Nostra experiència, individual i subjectiva, ens possibilita la formació D’idees. Això significa que no existeixen les idees innates: quan Naixem, la nostra ment és com una tabula rasa, un paper en blanc, Una pissarra buida, on no hi ha imprès res, ni cap principi ni cap idea Anterior a la nostre experiència. Si tinguéssim idees innates, les Tindria tothom, serien universals, i no és així. Per tant, la nostra Comprensió del món es construeix només a partir de l’experiència.

Crítica a la teoria de la identitat:


Seguint la lògica empirista Locke sembla que hauria d’haver arribat a la conclusió que el jo, de la Mateixa manera que la substància es tracta d’una cosa desconeguda que Suposem, però no va ser així. En la seva teoria del coneixement, havia Definit la substància com una idea complexa que imaginem o suposem en Tant que suport d’altres qualitats o idees simples (quan percebem una Rosa, per exemple, el que copsem és la seva textura, el seu color, la Seva olor, potser fins i tot el seu gust… però mai percebem la Substància “rosa”); com que en la formació d’idees complexes L’enteniment és actiu, aquestes no tenen perquè tenir una referència Exacta amb la nostra experiència i per tant,  no les podem considerar un Vertader coneixement. Pel que fa a la teoria de la identitat Locke ens Diu que el jo és la consciència i en tenim un coneixement evident, Intuïtiu, ja que és impossible que ningú percebi sense que percebi que Percep. Locke també dirà que la identitat personal,  també depèn de L’experiència perquè no podem pensar el jo sense les nostres Experiències.

Crítica a la jerarquia dels tipus de coneixement


Locke parla de les maneres mitjançant les quals sabem que les coses Existeixen, és a dir, de les classes de coneixement i n’estableix tres: El coneixement per intuïció (com coneixem la nostra existència), el Coneixement per demostració (així coneixem l’existència de Déu i la de Les veritats matemàtiques) i el coneixement sensible (un coneixement Probable pel qual tenim notícia del món exterior). Segons Locke no tenim Constància dels objectes sensibles en sí mateixos, sinó de les idees Que aquests ens generen, per aquesta raó el coneixement sensible no Ofereix el mateix grau de certesa que els anteriors.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
Locke Filo locke