LOCKE, clasificacio de les idees

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,29 KB

 

Idees complexes


L’experiència sensible ens proporciona un conjunt inconnex d’idees simples que són els àtoms a partir dels quals es constitueix el nostre coneixement: l’enteniment ara adopta un paper actiu i combina idees simples per formar idees complexes.
Com? Les idees complexes les formem mitjançant tres operacions distintes:

combinant vàries idees per formar una nova;

comparant vàries idees i establint relacions entre elles;

abstracció d’una idea a partir d’altres idees.

Entre les idees del primer tipus Locke cita la idea general de substància, que sorgeix perquè al observar que determinat número d’idees simples van sempre unides, es presumeix que pertanyen a una mateixa cosa i són designades amb un nom comú (nominalisme)
. És a dir, la idea de substancia sorgeix per explicar la causa de la subsistència i connexió permanent d’idees simples com color. Però la substància roman com un supòsit desconegut en sí mateix, i la substància és concebuda com el substrat de les idees simples.Dins del segon grup estan les idees de relaciones morals.
Es construeixen comparant una acció qualsevol amb una norma.

Els graus de coneixement


Fins aquí, Locke s’ha mantingut a la postura empirista i obre el camí a les investigacions de Berkeley i Hume.El coneixement es defineix no en relació a l’experiència, sinó com la percepció de l’acord i connexió entre qualsevol de les nostres idees.Aquests acord pot ser percebut de diferents formes:

1.Intuïció immediata, que engendra una certesa absoluta i que és, per tant, el coneixement més perfecte. Així és com coneixem la nostra pròpia existència. A cada acte de sensació, de raonament o de pensament, som conscients de la nostra pròpia existència, amb el més alt grau de certesa que es pot assolir.

2.Per demostració, és a dir, mediatament. Consisteix en la percepció de la relació entre dues idees a través d’una cadena d’idees intermèdies. Per què sigui vàlid aquest coneixement cal que cada passa intermèdia es conegui per intuïció, per això la seva certesa és inferior, així coneixem l’existència de Déu, mitjançant demostracions.

3.Per sensació o experiència sensible, mitjançant la qual formem idees simples. Si el coneixement intuïtiu és el més perfecte, el coneixement sensible és el més insegur e imperfecte: només ens informa amb certesa de l’existència dels cossos, no de la seva essència, de la qual ens proporciona una idea confusa.

Coneixement de les substàncies cartesianes:


-Res extensa o substància material:

Les coses materials són conegudes a través de les idees.  Locke reconeix que tenir la idea d’una cosa a la nostra ment no prova la seva existència. Per tant, la sensació no prova que existeixi la cosa sentida, amb la certesa que proporcionen la intuïció o la demostració. Però sí que ens dóna el coneixement suficient. Les sensacions no son produïdes pels nostres òrgans, en conseqüència, han d'estar produïdes per una causa


Amb tot, encara que les sensacions  són representacions de coses reals, no per això pretén Locke que siguin còpies exactes  de les coses. En efecte, si la idea és produïda en nosaltres per la cosa, allò que la cosa produeix  la idea s’anomena qualitat.
Locke distingeix llavors entre qualitats primàries i secundàries, les quals no són quelcom en els objectes mateixos sinó potències per produir en nosaltres diverses sensacions mitjançant les qualitats primàries.

Res cogitans o substància pensant:

Podem conèixer el jo o l’ànima mitjançant la intuició, a la manera cartesiana, intuint que és impossible pensar sense ser. Aquest tipus de coneixement té total certesa, perquè mostra de forma evident e immediata la connexió entre dues idees.

-
Res infinita o subtància divina:
De l’existencia de Déu podem tenir coneixement demostratiu com causa última de la nostra existència i la del món. Aquest coneixement és menys fiable que el anterior, ja que la connexió entre idees ja no se capta de forma evident i immediata, sinó que es realitza a través d’altres idees.

-Res extensa o substància material:

Les coses materials són conegudes a través de les idees.  Locke reconeix que tenir la idea d’una cosa a la nostra ment no prova la seva existència. Per tant, la sensació no prova que existeixi la cosa sentida, amb la certesa que proporcionen la intuïció o la demostració. Però sí que ens dóna el coneixement suficient. Les sensacions no son produïdes pels nostres òrgans, en conseqüència, han d'estar produïdes per una causa exterior, una cosa real Amb tot, encara que les sensacions són representacions de coses reals, no per això pretén Locke que siguin còpies exactes  de les coses. En efecte, si la idea és produïda en nosaltres per la cosa, allò que la cosa produeix  la idea s’anomena qualitat.
Locke distingeix llavors entre qualitats primàries i secundàries, les quals no són quelcom en els objectes mateixos sinó potències per produir en nosaltres diverses sensacions mitjançant les qualitats primàries. En conclusió, la sensació explica l’existència dels cossos que representa a la ment, però no els representa com una còpia exacta si la qualitat que produeix aquesta sensació és una qualitat secundària.

Teoria política:


Idees principals de la política de Locke: ESTAT DE NATURALESA:
estat el qual l'ome vivia anteriorment a la constitució de la societat. En aquest estat gorverna la llei natural, q otorga a l'home una serie de drets individuals q li permeten viure pacificamnet i desenvolupar-se com individu. A l'estat de naturalesa tots els homes son lliures iguals i independents i la llei natural imposa el respecte mutu. En aquest estat cada individu poseeix dos drets: 1. En contra de Hobbes el dret de propietat 2. El dret a castigar els infractors de les lleis de la naturalesa. Locke afirma q existeix la possibilitat q l'estat de la naturalesa no hagi existit mai, pero aixo no te cap importancia es tracta d'una ficció per destacar la igualtat de tots els homes q tots els individus tenen els mateixos drets.

ESTAT SOCIETAT CIVIL:

es crea mitjançant un contracte entre els homes per millor protegir els drets a la propietat i gaudir de la resta de drets naturals.


Locke proposa: A. L'establiment d'una llei obtinguda per conses q defineix allo q es just i allo q es injust. B. El nomenament d'una jutge reconegut e imparcial amb autoritat per resoldre les diferencies d'acord amb la llei. C. Establiment d'un poder q recolzi la setencia del jutge quan aquesta sigui justa i q la executi degudament.

de la soberania popular com de l'absolutisme del monarca em es el legislatiu pq tots els ciudadans han de sotmetres a la llei.

Conclusió:

locke desconfia tant de la sobirania com de l'bsolutisme del monarca el seu ideal polític concorda amb el de la clase mitjana en expancio aixo del liberalisme de lock va influenciar a anglesos com Adam Smith i daid ricardo.

3.Tolerancia:


defensa la llibertat de pensament i la llibertat en tot allo q no perjuciqui a la resta ni suposi una conducta ciciosa igualment estableix una clara separació entre allo q es temporal i ello q es espiritual. Locke viure guerres etre religiosos i catolics per evitar aquesta situació publica les seves cartes. Cartes sobre la tolerancia  aixo supusara un cambi radical per la tolerancia.

David Hume:


aquets dos tipus de percepcions es diferencian en dos aspectes: l'ordre i la força q poseeix.

1.Les impressions són les percepcions més intenses o “vives”. Es corresponen amb el coneixement a través dels sentits. Són les dades immediates de l’experiència externa (impressions de sensació o sensacions)
O interna (impressions de reflexió:
Emocions i passions). Per tant, apareixen primer i seran la causa de les idees que posseeix la ment.

2.Las idees són les percepcions menys intenses. Són les dades mediates de l’experiència ja que tenen el seu origen i causa en les impressions, de les quals són una còpia o representació afeblida en el pensament. Totes les idees procedeixen immediata o mediatament de les impressions. D’aquesta afirmació no només es deriva la inexistència de les idees innates, sinó també el principi de còpia que permetrà establir la validesa de las idees. Quan l’autor sospita que un terme filósòfic no està emparellat amb una idea, com és comú,  es pregunta sempre de quina impressió deriva aquesta idea (criteri de veritat:

Principi de còpia

. I així no pot remetre a cap impressió, conclou que el terme en qüestió manca de significat.

LES LLEIS D'SOCIASIO d'idees:


Es tracta d’analitzar la ment i les seves operacions per comprendre com es forma el coneixement:

-La memòria transforma les impressions en idees, i permet retenir-les i conservar-les per poder reproduir-les encara que estiguin presents. Per exemple, puc recordar (idea) el plat de paella que m’he menjat aquest migdia (del qual he tingut la corresponent impressió de sensació). La memòria conserva aquesta còpia debilitada mantenint l’ordre i l’estructura en la qual apareixen les impressions.

-La imaginació, que és una facultat més lliure, ens permet alterar aquest ordre i combinar unes idees simples amb altres per formar idees complexes. De la mateixa manera que a Locke, les idees simples són els àtoms del coneixement.

Entradas relacionadas: