Llibertat, Estat i Societat: Liberalisme, Socialisme i Estat de Dret

Llibertat, Estat i Societat: Conceptes Clau

1. La Llibertat

1.1. Llibertat dels Antics i Llibertat dels Moderns

La llibertat dels antics

Segons Constant, la llibertat dels antics consistia a participar en els assumptes públics. Es considerava home lliure el ciutadà que formava part del govern del poble.

Aquest concepte de ciutadà no incloïa dones, esclaus, immigrants ni homes menors de trenta anys.

La llibertat dels moderns

Es basa en la teoria del dret natural, sorgida a l'Edat Mitjana, que afirma que l'ésser humà té la capacitat de ser lliure.

Cada persona té drets que la societat ha de respectar. Aquests drets s'han anomenat "llibertats".

Una persona és més lliure quan es respecten els seus drets, incloent-hi el d'elegir representants per a les qüestions públiques i gaudir d'una vida privada.

1.2. Llibertat Positiva i Llibertat Negativa

Llibertat positiva: la possibilitat d'escollir entre moltes opcions. Llibertat negativa: poder escollir entre opcions que no estan prohibides o limitades per les lleis.

1.3. L'Individualisme Possessiu

La llibertat moderna exigeix preservar els drets individuals davant d'abusos de l'estat o altres institucions. Però hi ha el perill que les persones es creguin totalment independents.

L'individualisme possessiu és una associació d'individus propietaris amb una relació mercantil de béns i serveis, buscant un benefici particular.

2. L'Estat

2.1. L'Estat Liberal

L'estat liberal com a estat de dret

La primera forma de l'estat modern va ser la monarquia absoluta.

Les revolucions liberals han donat lloc a la sobirania popular.

Kant, a La pau perpètua, formula tres principis com a base del sistema jurídic d'un estat modern:

• Llibertat de cada membre de la societat.
• Dependència de tots respecte a una legislació comuna.
• Igualtat de tots els súbdits.

Per preservar aquests principis, Kant proposa: allò que el poble no decideix per a si mateix, tampoc ho pot decidir el cap.

La tradició liberal

La base del liberalisme és la creença que l'individu és el nucli de l'actuació política.

Les funcions bàsiques de l'estat liberal són:

• Protegir la vida dels seus membres i mantenir-ne la seguretat.
• Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil.
• Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

2.2. L'Estat Liberal com a Estat Democràtic

Segons la tradició republicana, tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i tenir garantida la defensa contra qualsevol abús de poder.

Per evitar abusos, la tradició republicana va implementar:

• El constitucionalisme.
• La separació de poders.
• La participació ciutadana.

Així, l'estat liberal va evolucionar cap a l'estat liberal i democràtic de dret.

2.3. La Societat Civil

És el conjunt d'institucions i associacions públiques d'un estat que no són controlades directament per aquest.

La societat civil com a societat comercial

Adam Smith afirma que l'economia és el nucli i motor de la vida social.

La societat civil està formada per individus que busquen el seu propi interès i són propensos a l'intercanvi per obtenir benefici mutu.

L'estat sorgeix com a instrument al servei de la societat civil, per garantir la propietat privada i l'economia de mercat.

La societat civil com a sistema de necessitats

La societat es considera un sistema de necessitats. Els ciutadans es relacionen per obtenir un benefici mutu.

Degut a les seves tensions, la societat civil no pot organitzar-se sola. Per això, una autoritat pública superior n'assegura el funcionament.

Liberalisme polític i liberalisme econòmic

• Liberalisme polític: els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves preferències en assumptes religiosos, econòmics i polítics.
• Liberalisme econòmic: el mercat és la base de la coordinació social. L'estat només ha d'assegurar que el mercat funcioni.

3. La Tradició Socialista

3.1. Característiques Generals

Mentre que el liberalisme se centra en la llibertat individual, el socialisme es proposa establir la igualtat material.

3.2. Dos Tipus de Socialisme

• Socialisme científic o comunisme: veu l'estat liberal com un instrument de la classe dominant. Objectius:
  • Supressió del mercat i socialització dels mitjans de producció.
  • Abolició de la propietat privada.
  • Destrucció revolucionària de l'estat.
• Socialisme reformista o socialdemocràcia: proposa la intervenció de l'estat sense trencar les bases democràtiques i liberals. Objectius:
  • Subordinar el mercat a les necessitats socials.
  • Controlar l'economia i intervenir-hi.
  • Distribuir socialment el poder polític.

3.3. L'Estat Social de Dret

L'estat ha assumit un paper més actiu en la societat civil per:

• Respondre a les exigències de justícia social.
• Respondre als problemes del sistema econòmic.

3.4. L'Estat Social i Democràtic de Dret

• Un estat social que reconeix la igualtat i garanteix els drets econòmics, socials i culturals.
• Un estat democràtic on la sobirania popular es manifesta a través d'eleccions lliures.
• Un estat de dret on tothom està sotmès a la Constitució, respectant les garanties jurídiques, la separació de poders i els drets humans.

4. Reptes Actuals

4.1. Els Límits de l'Estat

Els estats socials i democràtics de dret s'enfronten a problemes com:

• La dependència passiva dels ciutadans, acostumats a què l'estat resolgui els seus problemes.
• El creixement de la burocràcia, que separa governants i governats.
• La insuficiència de la sobirania estatal davant la globalització.