Llibertat legal

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,31 KB

 

La llibertat és la possibilitat de l’expressió de la pròpia individualitat, i renunciar-hi seria renunciar a la pròpia dignitat.

Per això considero que la llibertat és el valor fonamental, i que tots els altres objectius de l’organització social hi estan supeditats. Això no significa que no calgui acceptar el joc democràtic, a partir del qual s’estableixen un seguit de lleis que regulen (i, per tant, limiten) les llibertats individuals. Aquesta és la clau per a què la societat no estigui només al servei de la llibertat d’uns quants, sinó de la llibertat de tots.

Precisament la democràcia significa que es respecta per damunt de tot la llibertat de cadascú de promoure els canvis que consideri necessaris, i de cercar el suport dels altres ciutadans.

Plató proposa un sistema polític de caire totalitarista. S’han assajat al llarg de la història sistemes polítics que han negat la llibertat de l’individu en favor d’un suposat bé superior que és l’estat. Podem incloure aquí els règims feixistes i també els sistemes comunistes totalitaris. Però també és cert que el liberalisme capitalista, que en principi reivindica la llibertat individual com a valor fonamental, genera discriminació i pobresa i, conseqüentment, impedeix que moltes persones puguin desenvolupar una vida lliure i plena. Per això crec que cal ser molt curós en el fet del respecte als drets humans per a aconseguir una democràcia que sigui veritablement garantia de llibertat i progrés. L’estat ha d’establir democràticament les lleis necessàries per a garantir el respecte a aquests drets fonamentals de tots els homes i dones, de tal manera que subsistència, seguretat i llibertat no s’excloguin entre si.

«Qui no hagi dedicat temps i esforç a estudiar a fons què és el bé, no hauria de poder tenir cap responsabilitat de govern important.» «Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament.»

(idea bé) «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció».  «Per a saber actuar bé, cal tenir coneixement teòric de què és el bé».

Per  Plató, com per a tots els grecs en general, l'home és un ésser social per naturalesa i el seu desenvolupament no es pot entendre a part de la ciutat. Més encara, l'individu només pot assolir la perfecció en el si del Estado.Platón planteja una organització estratificada de la societat en tres grups força rígids: productors, guardians o guerrers i governants-filòsofs.

Si seguim la filosofia de Platò, els gobernants han de ser inteligents, llavors han dedicat temps i esforç a estudiar, una vida dedicada a la recerca del bé, per això puc dir que si que estic d'acord amb Platò, ja que la gent que realment s'esforça és la que després veu resultats, tu no pots pretendre ser metge si no et poses a estudiar mai, i clarament no ho podràs aconseguir, ja que si et donen treball de metge, com no has estudiat, pots matar a algú. Altre exemple ho podem veure en la política, ja que aquest any s'ha descobert que molt polítics no tenien els estudis que van dir que tenien, tan carreres, com màsters, aquesta falta de l'idea del bé la vem reflectida en la corrupció, ja que els polítics són corruptes perquè no són bon governants ni s'han dedicat a l'idea del bé.

-Per exemple, Nelson Mandela va ser un bon governant, no va ser corrupte i va dedicar tota la seva vida a la via de la dialèctica, la idea del bé. Va ser el primer mandatari de raça negra que va encapçalar el Poder Executiu, i el primer a resultar elegit per sufragi universal al seu país. El seu govern es va dedicar a desmuntar l'estructura social i política heretada de l'apartheid a través del combat del racisme institucionalitzat, la pobresa i la desigualtat social, i la promoció de la reconciliació social.

-La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a fer caure governs com els de Alejandro Lerroux (polític espanyol d'ideologia republicana) amb l'escàndol de l'estraperlo, és a dir el comerç il·legal de béns sotmesos a algun tipus d'impost o taxa per l'Estat. Per extensió, és una activitat que es fa servir com a sinònim de mercat negre. A més la seva imatge va quedar danyada amb l'assumpte Nombela (1935), un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el segon bienni de la Segona República Espanyola


Entradas relacionadas: